Tyrone Muggsy Bogues i Spud Webb van ser dels jugadors més baixos que van jugar a la millor competició del món del bàsquet, l’NBA. Els dos van demostrar que en l’esport no hi ha impossibles. El primer va escriure la història d’un jove jugador d’1,60 i només 64 quilos amb fusta d’estrella, tot i patir una dura infantesa. Va jugar durant 15 temporades a l’NBA i va ser campió del món amb els Estats Units. El segon, amb els seus 1,68, va guanyar un concurs d’esmaixades de l’All Star Game a Dominique Wilkins. Dotze temporades a l’NBA. A tots dos, segurament, els van dir en algun moment que no servien per aquest esport. Per sort, no en van fer cas i van triomfar. No només ells van ser aquells locos bajitos –com cantava Joan Manuel Serrat– perquè també van arribar a l’NBA Earl Boykins (1,65), Mel Hirsch (1,68), Greg Grant (1,70) o l’ex-Reial Madrid Keith Jennings (1,70). N’hi va haver molts més.
El BC MoraBanc també té un jugador que compleix allò que deien tant les àvies i els avis: “al pot petit hi ha la bona confitura”. El base nord-americà amb passaport senegalès, Clevin Hannah, és l’autèntic líder de l’equip dirigit per Ibon Navarro. Amb els seus 1,79 va de xou en xou, tot i que contra la Virtus Segafredo Bolonya no va anotar cap punt. Dissabte, el director d’orquestra de Rochester, criat a Mississipí, es va treure l’espina amb 28 punts, 3 rebots, 3 assistències, 4 pilotes recuperades per 32 de valoració. Les seves mitjanes, en aquest inici de curs, són espectaculars: 25’58” per partit amb 18,5 punts, 4,8 assistències per 19,3 de valoració.
La història de Hannah és de superació. La seva mare el va tenir quan només tenia 14 anys. El va criar la seva àvia. Quan Clevin tenia 9 anys van empresonar el seu pare. Es va criar a Mississipí, on es va traslladar amb la seva mare i la seva àvia. De ben menut –d’edat i d’alçada– marxava a jugar amb el padrastre i els seus amics de nit i allà va descobrir la seva gran habilitat per jugar a bàsquet. En la seva etapa de High School va anotar en dos partits consecutius 36 punts. En l’etapa universitària, a Wichita State, va haver d’agafar més quilos de pes ja que només en pesava 63 per poder jugar cara a cara contra els grans. Amb molta feina al gimnàs ho va aconseguir. L’NBA sempre se li ha resistit, però a l’ACB ha enlluernat des de la seva arribada. Al Principat el gaudeixen sens dubte de valent, tot i que ara sense públic a les graderies.