“Albicy i ‘Gio’ Shermadini han estat els meus dos millors fitxatges”

 

Francesc Solana va arribar al BC Andorra el 2010. A plata. Procedent del Sant Josep de Girona. Gorka Aixàs el va fitxar com a nou director esportiu per dissenyar un equip que anava a ser liderat a la banqueta per Joan Peñarroya. Una de les primeres decisions que va prendre va ser no renovar Alfred Julbe. De plata, a or i a l’ACB i també retorn a les competicions europees. ‘Gigantes del Basket’ l’ha premiat com a millor ‘arquitecte’.

 

Sola crec que no és la paraula, però sí que és cert que el fet que Gorka Aixàs confiés en mi en aquesta decisió, que jo tenia molt clara, crec que va donar un impuls al projecte bastant important. La confiança que em va mostrar Gorka Aixàs i el fet que el Joan Peñarroya s’integrés tan ràpid amb la nostra idea ens va anar molt bé. La unió d’aquestes tres personalitats ens va ajudar a començar a créixer.

 

Jo pensava des de la meva idea que no era un entrenador per a aquest projecte. Necessitàvem un entrenador jove que s’equivoqués amb nosaltres i no una persona que ens digués que ens estàvem equivocant.

 

Tenia poca experiència, però jo l’havia vist entrenar. M’agradava com pensava, i el que més ens va agradar era la idea que tenia de creixement. Van encaixar les peces des del principi. Des del primer moment era important saber cap a on volíem anar tots, perquè quan saps cap on has d’anar les coses van bé.

 

Peñarroya tenia una idea molt clara de cap on volia arribar professionalment, i jo i el Gorka Aixàs també. L’ambició  i la inèrcia dels tres ens va portar on som. 

 

No. Només tenia la il·lusió i el nostre objectiu era posar-nos a l’escenari de poder tornar a jugar a l’ACB. Això sí, no sabíem si ho aconseguiríem, si tindríem suport, però ho havíem de fer. El club ha crescut molt i està respectat a tot Europa. 

 

Content per ell. Es va acabar la seva etapa a Andorra i ha seguit fent el seu camí. Demostra que les seves vuit temporades a Andorra el van ajudar a ser millor. Està al capdavant d’un projecte exitós. 

 

[S’ho pensa una estona]. Jo crec que va ser Pablo Sánchez. La primera decisió que vam prendre va ser rescindir el compromís amb Roger Fornas, ja que no podíem assumir el seu contracte. El fitxatge de Pablo va sortir molt bé i va ser el capità de l’equip.

 

Per mi, quan veus que un fitxatge funciona és quan esportivament ha millorat tant per accedir al segon nivell i la gent se l’estima molt. I així en trobo dos: Andrew Albicy i Giorgi Shermadini. La gent se’ls estimava molt i ells estan molt agraïts per haver jugat aquí.

 

Nacho Martín. El jugador que més m’ha costat convèncer perquè vingués. Al final va venir aquí i no va tenir sort per la lesió que va patir. 

 

En tenim uns quants, d’aquests que teníem fets i no es van acabar materialitzant. El no-fitxatge de Romain Sato és el que ens va marcar més a tots. Ja teníem el contracte signat per nosaltres i va passar un cap de setmana pel davant i es va escapar. Aquesta negativa ens va permetre portar Thanasis Antetokounmpo, que es va convertir en una de les sorpreses més agradables a Andorra. 

 

Tots tenen les seves coses. Amb els anys he après a tractar amb tots, i sobretot, el més important és el respecte que et mostren. 

 

Hi ha una cosa molt important, que és el coneixement, l’experiència, i fa que et coneguin i tothom sap com tractar-te. 

 

Als de la primera etapa a l’ACB va costar més convèncer, però amb els anys i haver jugat quatre anys competició europea i haver estat competitius a la lliga... Aquesta imatge ens ajuda a signar jugadors que segurament quan vam aterrar a la lliga era impossible. El primer any recordo el fitxatge d’Stojanovski i Jawai, que ens va donar un impuls.

 

Era un perfil d’entrenador que ens ajudaria a ser millors. Va ser un repte per al club el canvi d’entrenador, i per a mi també, perquè només havia treballat amb el Joan Peñarroya i crec que les dos parts han complert amb escreix amb les expectatives que teníem. Hem crescut tots junts amb Ibon a la banqueta i complia molt amb el perfil. 

 

No, però això és el de menys. Teníem clar el perfil i ell el complia a la perfecció.

 

Tant de bo pugui estar de director esportiu com vaig estar de jugador professional. Encara no he complert el mateix que vaig fer com a jugador que com a director esportiu. Encara em falten moltes etapes per viure. El premi aquest és un impuls per seguir.

 

No. Cap.

 

És un jugador amb una projecció de futur molt gran i ha de seguir treballant. Sobretot ha de tenir salut, perquè si no no seguirà amb aquesta progressió. L’hem de cuidar.