Diferents sensacions són les que va viure Amàlia Vinyes al circuit Motorland d’Alcanyís. En l’última prova de la Copa d’Espanya de resistència (CER) es podia proclamar campiona. Així va ser, però va estar a punt que se li escapés. La pilot andorrana va demostrar conjuntament amb el seu germà Joan que saben competir, cosa que li va valer el títol.

 

Les van viure de tots colors. En els entrenaments lliures els dos pilots andorrans van prendre les mides a les particularitats que presenta el traçat aragonès, ja que feia més de dos anys que no hi competien. En les sessions oficials la cosa es va complicar a causa del trànsit que hi havia al traçat, en estar totes les categories en pista. El Joan va ser cinquè en categoria absoluta, mentre que l’Amàlia va ser tercera.

La primera cursa va iniciar-la el Joan i amb el Seat León es va col·locar quart. Amb el canvi de pilot l’Amàlia va situar-se en la tercera plaça de la Divisió 2. Va saber mantenir la posició, cosa que li va valer ser campiona de la categoria. “Es tractava de no arriscar i intentar evitar un toc o un abandó. En aquesta carrera inicial hem mantingut la concentració en tot moment”, assenyalava l’Amàlia després de la cursa. D’aquesta manera complia un dels dos objectius amb els quals participava a Alcanyís.

Més complicada va ser la segona prova. Tres equips es jugaven el títol, cosa que feia que la tensió es visqués en l’ambient. L’Amàlia es va posar al darrere dels seus rivals, Harriet Arruabarrena i Íñigo Vigiola, per tenir-los controlats. En la cinquena volta va perdre tres places, cosa que dificultava la situació. Encara es va agreujar més quan després del canvi de pilot el Joan va haver de passar un cop pel pit lane complint la sanció posada pels comissaris esportius. El títol es podia escapar, però el pilot andorrà va mostrar els seus dots al volant per recuperar llocs i acabar en la tercera plaça de la D2, cosa que va permetre a la seva germana guanyar el títol absolut, el de la classe 1. “Ha estat una de les carreres més intenses que he disputat. Hi ha hagut moments que m’ha semblat que tot estava perdut. Per sort en la recta final la situació ha canviat i ens ha afavorit a nosaltres”, admetia l’Amàlia, indicant que “estic molt contenta per haver aconseguit aquests títols, sense cap dubte són la millor recompensa al treball que ha fet tot l’equip durant tota la temporada”.

Un cop la CER ha finalitzat, els Vinyes pensen en nous reptes. I un pot ser al mateix circuit aragonès. S’estan plantejant tornar-hi a finals de novembre per prendre part en els 500 quilòmetres d’Alcanyís.