Si contra Gal·les la selecció, a pesar de perdre, va sortir reforçada, el panorama és completament diferent que davant Bèlgica. Si més no, es presenten més dubtes de quina és la veritable cara de l’equip. Es va veure superat en tot moment i no va ser capaç, ni amb unes variants ni amb unes altres, de frenar la piconadora dels diables vermells. Brusel·les va ser un infern i va patir una golejada (6-0) que feia temps que no patia.
No havia passat ni un minut i ja es podia comprovar el que seria el partit. De Bruyne enviava la pilota a la base del pal, el rebuig el recollia Chadli i Moisés enviava l’esfèrica a córner en la ratlla de gol. El domini local era constant i les ocasions es repetien. Origi al quart d’hora rematava també al pal, a centrada de Vertonghen. Aquests dos mateixos jugadors van ser protagonistes de nou en la tercera pilota que acabava a la fusta. El centre de Vertonghen per banda esquerra l’enviava Origi entrant en velocitat al travesser.
El joc no es calmava. Andorra no es veia capacitada per frenar als belgues. Maneiro va aparèixer providencialment, ja que sota la mateixa línia de gol rebutjava el xut de Mertens. El jugador del Nàpols posteriorment des de la frontal de l’àrea etzibava un xut que fregava el pal. El perill era constant i el primer gol arribava de penal a la mitja hora. Ayala feia caure Mertens quan anava a rematar. De Bruyne enganyava Pol i marcava. I ho tornava a fer tres minuts després, entrant pel centre de la defensa i superant el porter per baix.
Era un monòleg el que s’estava veient. Andorra patia molt. No podia frenar al rival. Al 36 arribava el tercer. Vertonghen centrava per la banda esquerra, Pol no encertava en la sortida per alt i Chadli marcava a plaer. Kompany, amb un cop de cap a la sortida d’un córner, va fer passar l’esfèrica ajustada al pal. El millor que podia passar-li a la selecció era arribar al descans, per parar i trobar solucions.
Però en la represa el malson va tenir continuïtat. Origi al minut 60 aconseguia el quart. Es feia espai dins l’àrea per marcar amb un xut creuat ajustat. El sistema defensiu no trobava les solucions esperades i Mertens va aparèixer per arribar fins a la mitja dotzena de gols. En només tres minuts va materialitzar dues dianes. La primera aprofitant una centrada d’Anderweireld, que Pol tocava, la pilota picava al travesser i Mertens marcava a porteria buida. El segon va ser amb una jugada personal de genialitat. Xut creuat potent al que Pol, tot i estirar-se i fregar l’esfèrica amb la punta dels guants, no va poder evitar que entrés.
Els belgues no va aturar les seves intencions de seguir ampliant el marcador. Ho seguien intentat repetidament, però no amb la mateixa intensitat que quan el marcador era inferior. Andorra va patir veritablement a Brusel·les, com feia temps que no passava.
Va ser un suplici. “Estar al camp no era gens fàcil. Ha estat una nit molt dura”, exposava el seleccionador, Koldo Álvarez, admetent que “ha estat un partit molt llarg”. Pel que es va poder comprovar, “Bèlgica ha demostrat la seva superioritat sobre Andorra”, i ni el joc ni el resultat va produir-se per manca d’intensitat. “No ha faltat ni esforç ni treball”, afirma. Dilluns hi ha partit contra Israel i cal recuperar-se d’aquest cop dur: “Serà feina del cos tècnic aixecar el cap de tots els jugadors”.
