No només es tracta de jugar, sinó de com fer-ho. Amb l’encert en el llançament inclòs. El BC MoraBanc Andorra està en construcció. És una obra a què li falten tota una sèrie de retocs per finalitzar-la, si és que té fi, perquè un equip sempre necessita noves aportacions per millorar. L’evolució és constant. I en aquest procés està. L’entrenador, Joan Peñarroya, demanava temps perquè el grup arribi a ser allò que se n’espera, i els jugadors són conscients que el marge de millora és gran i que s’acostaran a la culminació a mesura que transcorrin les jornades.

A poc a poc els jugadors es van emmotllant a la competició. “Hem fet quatre partits i comencem a estar equilibrats”, exposa Marc Blanch, posant èmfasi que mai han abaixat els braços i en tots “hem competit, i en tres ho hem fet fins al final”. I justament arribar als instants finals amb tot per decidir és el que els ajuda a créixer: “Jugar finals igualats serveix perquè l’equip vagi aprenent i acumuli experiència.” Perquè l’ACB “no té res a veure” amb la LEB Or. “Físicament es nota el canvi” i guanyar “costa perquè els rivals tenen molta experiència en aquesta Lliga”. El badaloní és conscient que l’equip necessita tranquil·litat en els moments delicats, perquè “tenim massa ganes de fer massa coses en poc temps”.

Jordi Trias és un dels pocs a la plantilla que acumulen anys a la categoria i remarca que “aquesta Lliga és conèixer-la. Es juga de manera molt tàctica, amb contactes, i s’ha de saber com es xiulen les faltes”. Són petits trucs que ajuden a saber-s’hi desenvolupar. No veu l’equip malament, perquè “globalment hem competit tots els partits contra bons rivals”, però necessiten millorar, ja que a Manresa “vam fer coses molt ben fetes però en l’últim quart no vam saber jugar bé”. Una altra de les claus està a “trobar bons llançaments al final dels partits”.

Blanch és un jugador elèctric. Al Nou Congost es va veure el de les grans ocasions. El que a LEB estaven més acostumats a veure els aficionats. Divuit punts en poc més de 25 minuts. Tant el seu nivell encistellador com la seva presència en pista van ser molt superiors als dels tres enfrontaments anteriors. “Vaig estar més encertat que en els altres partits i vaig tenir més minuts. El temps que vaig estar a pista vaig intentar fer-ho el millor possible i fer el màxim per ajudar l’equip”, indica Blanch. A Màlaga va jugar 14.35 minuts i va anotar 9 punts, i en els dos enfrontaments següents al poliesportiu d’Andorra va tenir un paper força més secundari, amb 6.30 minuts i 2 punts contra el Bilbao Basket i 7.09 i cap cistella amb el Laboral Kutxa Baskonia.

El que li interessa és jugar i guanyar: “Si arrodoneixo un bon partit amb victòries, molt millor per a l’equip.” Entén que enguany el seu rol és molt diferent del de temporades anteriors. “Han vingut jugadors de molta qualitat. Jo segueixo treballant igual en els entrenaments i el Joan [Peñarroya] sap que estic a la seva disposició els minuts que faci falta i per fer el que faci falta. Aquest és el rol que tinc aquest any. Si et van sortint millor les coses tens més minuts, si no estàs bé en defensa en tens menys. Per tant, s’ha d’estar al cent per cent els 40 minuts.” No es conforma i seguirà treballant per tenir més oportunitats, perquè “tots els jugadors volen tenir més minuts”.