Entrevista a Ferran Bassas, base del BAXI Manresa i excapità del BC MoraBanc

Ferran Bassas va deixar el BC MoraBanc el 14 de desembre. El base català va ser nomenat capità de l'equip abans de l'inici de curs, però no va comptar massa per a Joan Plaza. El director d'orquestra va fitxar pel BAXI Manresa, el rival de diumenge, i explica la seva sortida del club amb uns diferiments de sou i alguna promesa incomplerta. Al Nou Congost s'ha retrobat com a jugador i nivell esportiu és feliç. 

El 14 de desembre, el BC MoraBanc anuncia l'adeu del capità amb un acord de desvinculació per rescindir el seu contracte. Què va passar?
La meva situació esportiva era que no jugava. Comptava molt poc per a Joan Plaza, quan ell realment a l'estiu em va dir que seria el segon base de la plantilla. Em va parlar inclús de minuts, i a sobre em nomena capità, va ser ell qui ho va decidir, i després l'equip va dir que sí, però ho va proposar ell, quan tothom pensava que el capità seria Rafa Luz. Després comença la lliga i jugo molt poc. A primers de novembre, quan portàvem quatre o cinc partits de lliga, Francesc Solana em diu per parlar amb ell i em diu que Joan Plaza no té confiança en mi i que m'he de guanyar la seva confiança. Jo li pregunto per què i em respon que perquè perdo pilotes. Jo li dic que ja tractaré de guanyar-me els minuts, tot i que jo soc un base que arrisco molt en algunes situacions, però que la tònica de l'equip era la mateixa i jo no estava jugant. 

Tot i la manca de minuts aposta per intentar convèncer Joan Plaza...
No demano sortir perquè confiava a canviar la situació, però veig que no canvia i arriba un punt que el Manresa em truca i em fa una oferta. Li dic al club que vull sortir. El meu agent, prèviament, ja va parlar amb Francesc Solana i li va preguntar que arribat el cas de seguir jo igual –i jo no aguantava més– si em deixarien sortir. Solana va dir que sí i que no em farien la jugada de no deixar-me marxar. Arriba el moment que es dona això i jo ja no puc aguantar més i el Manresa té aquesta necessitat. Ho plantegem al club i Solana diu que sí, però al cap d'un dia diu que no perquè m'expliquen que hi ha un jugador en la meva posició que es lesiona molt sovint. Ens quedem sorpresos perquè diuen una cosa de primeres i després es canvia. Una mica show. Finalment diuen que sí, però hi ha un tema contractual al mig que a mi em fa mal com s'ha gestionat.  

Quin tema?
El club a l'estiu em demana que el meu contracte me'l baixen i aquesta reducció de contracte ells me la retornen al final de temporada per temes de comptabilitat. 

Un diferiment?
Ells m'ho proposen com un tall perquè contractualment sigui correcte, però bàsicament em demanen un favor per ajudar econòmicament el club i jo els dic que sí i que m'ho paguin al final i durant aquest any m'ho redueixin.

És molt?
Déu n'hi do. Són diners, sí. Prefereixo no dir cap percentatge, però és una quantitat elevada.  

I llavors?
A part d'això a mitjans de la temporada anterior, ells també em demanen allargar els pagaments i reduir-me una mica els últims cobraments de temporada i pagar-me'ls els següents mesos. Jo, en aquest cas, també els dic que sí i no poso cap problema. Al final, els faig un favor,  que potser qualsevol altre hauria dit 'jo vull els diners ja', però jo vaig entendre la situació del club. I després arriba l'inici d'aquesta temporada i els torno a dir que sí. Evidentment, aquests mesos que he estat a Andorra he cobrat menys del que em pertocava. 

Va cobrar aquests diferiments?
Quan arriba el moment de deixar el club em diuen que renunciï a tot el que queda de temporada, però evidentment ni ho contemplava cobrar. Això sí, i renunciant també a les quantitats mensuals que jo m'havia reduït. Jo els vaig dir que no em semblava just que jo us ajudi l'any passat i us torni a fer el favor ara i aquests diners que em pertoquen per contracte em digueu que he de renunciar a ells. Ells es posen de cul i Solana em diu que és cosa de Gorka Aixàs [president], però al final no sé a qui creure i a qui no. Acabo decidint jo mateix renunciar, tot i que són els meus diners i marxo a Manresa, però vaig apostar més per la meva carrera esportiva que els diners. Així ha anat tot una mica. El president [Gorka Aixàs] no m'ha dit res i en Joan [Plaza] tampoc.

Per què va decidir continuar a l'estiu quan Plaza  no comptava massa amb vostè?
Vaig seguir una mica enganyat. Em vaig plantejar no seguir, però tenia contracte i el mercat va anar com va anar i les opcions que tenia no em garantien res. Vaig decidir quedar-me pel que em va dir Joan [Plaza], però són decisions que prens. Quan vaig fitxar aquí parlo amb Lezkano i em diu que estarem Shannon Evans, Rafa Luz i jo i que inclús jugarem junts els tres perquè Rafa pot jugar al 3 i Evans al 2. Després Lezkano no va comptar massa amb mi i em trobo amb un rol de tercer base que no m'esperava per a res. Al final jugo amb Lekzano perquè hi ha lesions. Aquí, en cap moment m'he sentit ni important ni respectat esportivament, perquè no s'ha comptat gaire amb mi. Marxo amb una sensació estranya. 

I això que Francesc Solana sempre l'ha volgut?
Sí... Jo acabo suposant que el meu fitxatge va ser perquè em volia ell i no pas els entrenadors. Aquí a Manresa, amb Diego Ocampo, és tot el contrari, confia en mi plenament. Una situació de blanc a negre. Potser ha estat per l'estil de joc o perquè l'equip estava fet més per Shannon Evans. No hi havia espai per a tres bases. 

El van afectar aquests temes contractuals de diferiments de sou?
No només em va afectar a mi, els va passar a diversos jugadors, que també els van demanar diferir una mica els pagaments i alguns ho van acceptar sense cap mena de problema. I a l'estiu m'ho demanen a mi i a dos o tres jugadors més que estan en una situació com la meva. 

A Aaron Best i a Justin McKoy se'ls va obrir la porta a últims de desembre. N'està al cas?
Més o menys. Entenc que ells hagin demanat tot el seu contracte i el club haurà dit que no. El que no entenc és que Gorka [Aixàs] hagi fet aquestes declaracions.

Li havia passat alguna vegada això del diferiment de sou?
No. Mai. A mi m'ha decebut molt perquè la relació amb els treballadors del club ha estat bona, però que em fessin això després de fer el favor per dues vegades em va semblar molt lleig. Per a ells jo penso que era una bona situació que jo marxés perquè no comptaven amb mi. Al final, pagar-me per no fer-me servir era bo per als dos. Van voler aprofitar en un moment que no tocava. Una llàstima que hi hagi gent que faci aquestes coses. Per sort, va durar una setmana i no es va allargar gaire. Això sí, el club em va dir que no em signaria la rescissió fins després de jugar contra Granada, i això que ja estava tot acordat. Em van dir que si durant el partit es lesionava Rafa o Shannon no em deixaven marxar.

I ho fan amb el capità...
Aquesta és una altra. Tots els jugadors al·lucinaven una mica amb la situació que hi havia. Alguns no s'ho creien. Amb tots hi havia bon ambient. Molt bona gent. 

Li ha passat pel cap denunciar el club per aquests diners que no ha cobrat? 
No. Al final, el que han fet ells és totalment legal. Ells bàsicament van dir que si volia marxar havia de renunciar i si no  seguir i complir el contracte. Simplement em van demanar un favor i jo vaig accedir. 

I es penedeix d'haver fet aquest favor?
A misses dites, sí. Sigui com sigui, en aquell moment vaig prendre aquesta decisió i va ser perquè vaig pensar que era la millor. Segurament, ara si em tornés a passar prendria una altra decisió o m'ho pensaria molt més. 

Serà un partit especial per a vostè el d'aquest diumenge a les 12 hores al Nou Congost?
Jo i la meva família, és a dir, la meva dona i les meves dues nenes hem estat molt a gust al país i per a nosaltres haver de marxar ha estat una putada. Hi estàvem molt a gust. La gent del club i del país ens ha tractat molt bé, i això no treu tota la resta. Vull que quedi clar. Estava en una situació esportiva dolenta, però m'he sentit molt bé al país. Per tant, serà un partit especial perquè vaig agafar molt carinyo a la gent, com als fisios, part del cos tècnic i companys. Serà molt bonic jugar contra el BC MoraBanc, i aquesta vegada, com que ha passat el que ha passat, s'agafa amb més ganes.

I amb el BAXI Manresa destacant...
Estic molt content. Visc a prop de la família i els amics i en una situació esportiva perfecta perquè jugo molts minuts i em sento molt important i amb molta confiança. He passat d'una situació horrible a una de perfecta. Per a mi va ser molt xocant la meva situació al BC MoraBanc, i més quan la dinàmica de l'equip era dolenta i no canviava. Era molt frustrant i acabes perdent la confiança.