Entrevista a Roger Puig, esquiador de paraalpí 

La història de Roger Puig, tot i tenir només 28 anys, té la superació com a bandera. Als 14 anys, quan era una jove promesa de l'esquí alpí, va patir un accident a l'estació de Saas-Fee que li va causar una hemiplegia a la part dreta del cos que li va fer perdre totes les funcions motrius. En els seus tercers Jocs Paralímpics va obtenir el millor resultat andorrà, 5è, i va ser diploma olímpic. 

És un esportista ambiciós. D'aquests que no s'amaguen a l'hora de parlar de fites per assolir. Abans d'anar als Jocs Paralímpics de Cortina d'Ampezzo ja parlava sense embuts d'aconseguir objectius d'alta volada. I aquí al costat nostre està el seu diploma olímpic...
Hi anava sense expectatives i només volia gaudir de l'experiència i, com no, a esquiar bé. Això sí, com venia de fer una bona temporada, de les millors que he fet, sens dubte, sabia que si anava amb la mateixa actitud em sortiria bé sense buscar un resultat concret. Més o menys, especialment a la prova de descens, on venia de fer dos quarts i un cinquè a la Copa del Món, ja m'esperava fer un resultat com el que vaig fer sense que passessin coses estranyes. Vaig complir i vaig acabar cinquè.

En el seu balanç dels Jocs Paralímpics va dir que 'esperava haver obtingut un 'diplometa' més', com si això fos tan fàcil.
No és fàcil per a res. És cert que abans de començar la temporada sí que vaig deixar anar que aconseguiria un diploma en totes les competicions i en Copa del Món ho he fet més d'una vegada i en disciplines diferents, però als Jocs t'ho jugues tot a una carta i pot passar o no. I com que no s'aconsegueix quasi mai doncs demostra que té una dificultat extrema.

I així acaba la seva millor temporada...
Amb diferència, aquesta és la millor temporada que he fet. Venia d'un parell de temporades més fosques i aquesta ha servit per recuperar els meus ànims amb resultats molt millors.

En els Jocs Paralímpics i també a la Copa del Món de paraalpí hi ha molt de nivell en les seves proves. Ho veu igual?
Sí. Competeixo contra els millors del món. Ser dels millors és molt difícil. En velocitat està molt fort el suís Robin Cuche i també destaca el francès Arthur Bauchet. Aquests dos estan a dalt del cim perquè han assolit el seu millor nivell més ràpid que la resta i és molt difícil atrapar-los, però no impossible. Jo cada any veig que tinc molta progressió i arribaré a molestar-los.

Aquesta millor temporada seva arriba després d'haver-se desvinculat de la Federació Andorrana d'Esquí (FAE). Ha tingut quelcom a veure?
Hi ha diversos factors. Un d'ells és l'edat i cada vegada vaig tenint més experiència, sobretot en disciplines de velocitat, que és valuós per saber com es comporta la neu i el teu esquí. Després hi ha el factor de no estar en un entorn que potser m'incomodava, ja que la FAE prenia les decisions tant esportives com econòmiques. I ara prenc les decisions més amb el meu equip sense dependre de ningú. M'he sentit més a gust. Per exemple, hi ha un documental a Neftlix de Carlos Alcáraz que ell explica com es dirigeix a la seva manera i li funciona per estar a gust. 

S'ha sacrificat molt durant aquesta temporada?
Porto molts anys dedicant-me a l'esquí alpí i per a mi és com si fos la vida normal, però sempre hi ha molt d'entrenament al darrere, la dieta, no sortir amb els amics a la nit, però no ho distingeixes com si fos molt de sacrifici, sinó que ho veus més normal. Hi ha una frase de Rafa Nadal que diu: 'quan tu sents que t'estàs sacrificant molt és quan et comences a cremar'. Per tant, és trobar l'equilibri. I una altra frase: 'L'esquiador feliç és l'esquiador ràpid'. 

I a partir d'ara què?
Lluitaré per superar-me i arribar a aquest podi de Copa del Món que tant se'ns està resistint. Està molt bé el Top-5, però sempre vols arribar al cim. Per això lluito cada any i jo veig que hi ha marge de millora. No em rendeixo i no crec que hagi tocat sostre. Tinc moltes ganes de començar els entrenaments. El proper curs el Campionat del Món es disputarà a Tignes i allà aquesta temporada m'ha sortit força bé.

Fa 14 anys va tenir un accident practicant l'esport que més estima i que li va causar una hemiplegia a la part dreta del cos que li va fer perdre totes les funcions motrius. Ho té encara molt present?
Ja no. Just porto 14 anys vivint aquesta nova vida i ja no recordo com era la vida d'abans. M'he adaptat 100% amb les limitacions que hi ha.  He arribat a l'alt nivell del paraalpí i no ha estat gens fàcil. Quan portes tant temps et sembla tot molt normal. Al principi sí que és cert que tot em va costar molt i va ser una etapa molt frustrant. 

Ara l'esport andorrà sembla que està vivint un bon moment amb Joan Verdú, Vicky Jiménez o ara amb el seu diploma olímpic...
Aquests últims anys, esportivament a Andorra, hi ha hagut un boom com el cas del Joan Verdú, però també en esquí de fons amb Irineu Esteve i Gina del Rio o la Mònica Doria en canoa i també Nahuel Carabaña en atletisme. S'està apostant més i quan s'aposta, més gent s'hi dedica, i per tant hi ha més opcions que surtin esportistes amb talent.

Un diploma olímpic que ve acompanyat del seu casament?
Sí! Em caso el 28 de març. Aquest any s'ha alineat tot. 

Combina la feina d'advocat amb l'alt nivell competitiu. Ho pot fer?
Quan no estic entrenant estic a la feina perquè m'he de dedicar a alguna cosa per desconnectar. Amb 24 anys vaig acabar els meus estudis de dret i màster d'advocacia i un postgrau. Estic col·legiat aquí i a Barcelona. I necessito treballar per mantenir la pràctica, al que em dedicaré quan deixi l'esport.

Té psicòleg esportiu?
Hi he treballat, sí, i també amb coach. Aquest any no he tingut cap figura, sinó que he tirat amb la meva experiència. Aquest any ha estat estable emocionalment i no he tingut moments de crisi, que alguna vegada m'ha passat.