Quedar-se sense les finals de Copa del Món masculina i femenina no fa defallir ni Grandvalira ni la Federació Andorrana d’Esquí (FAE). Al congrés de Barcelona de la FIS era una lluita de David contra Goliat. Davant hi havia dues grans estacions amb les federacions respectives al darrere, i amb una forta influència en els passadissos i despatxos del màxim organisme internacional. A partir d’ara, la candidatura andorrana és oberta.

Properament la FAE farà saber a la FIS l’interès d’Andorra per acollir, quan sigui, proves de la Copa del Món d’esquí alpí en les dues categories o les mateixes finals. L’oferiment serà “sense data”, afirma Albert Coma, president de la federació, emfatitzant l’interès que hi ha a ser “candidats a partir d’ara en qualsevol” esdeveniment d’aquest campionat. Els calendaris fins al 2018 estan tancats, però es podria produir alguna escletxa que permetés l’entrada. Si no, a partir del 2019. “No s’han de perdre els ànims.”

Tampoc defalleix Conrad Blanch, director general de Grandvalira-Ensisa, que és conscient que “és difícil sempre que es presenta una candidatura per primera vegada que pugui guanyar”, a pesar que l’andorrana era “molt sòlida i la presentació va ser molt ben acollida”. Aspen (Estats Units) va guanyar l’organització, amb 7 vots, per 5 de Lenzerheide (Suïssa) i 4 de Grandvalira. En l’elecció, però, “hi ha hagut moltes coses rares”, assegura Coma, com que l’estació helvètica guanyés en la votació dels directors tècnics, que sempre és la que preval. Però en aquesta ocasió va decidir-ho posteriorment el consell de la FIS.

El 2004 va començar el camí de Grandvalira per acollir una prova de la Copa del Món i no va ser una realitat fins al 2012. Ara “estem disposats a seguir el camí” fins a aconseguir-ho de nou, indica Blanch, coneixedor que “costa entrar en els calendaris”. I més pels que s’acaben de sumar al calendari o pels que encara no hi han debutat. Aquest circ “és un club vip tancat que no obren a tothom”, assegura Coma, i “si diuen sí a un també ho han de dir als altres”, pensant sobretot en els països de l’est d’Europa.

Una de les opcions que veu amb més possibilitats el president de l’ens és fer una demanda per al desembre, “és més factible”, perquè a principi de temporada no hi ha tantes peticions. Blanch recull el guant, però ho veu “molt just”, no només per la neu que pot haver-hi, sinó per la prioritat comercial de l’estació.


Rampa per al km llançat

L’any vinent es disputaran a Grandvalira els Campionats del Món i dues copes del món de quilòmetre llançat. L’objectiu és que els corredors puguin arribar a 200 quilòmetres per hora així que s’instal·larà una rampa per poder guanyar velocitat. La FIS ja ha donat l’autorització.


Pressupost de 350.000 euros per no renunciar al ‘boarder cross’

A Barcelona Vallnord va fer arribar a la FIS que per qüestions pressupostàries no podria acollir la prova de la Copa del Món programada per al 2015 de boarder cross. El màxim organisme internacional va lamentar la situació i va ampliar el termini fins a finals de mes perquè puguin trobar el finançament econòmic necessari per poder-la realitzar. Aquest fet “ens mostra que la feina de l’any passat va ser molt bona”, exposa Jean Claude Montané, director d’Arcalís.

Hi ha tres opcions sobre la taula. Albergar una Copa del Món, una Copa d’Europa, o cap, ja que la prioritat de Vallnord és la cita del Freeride World Tour. “El mercat del forapista ens interessa a Arcalís.” Aquesta és l’aposta que fan per a la pròxima temporada. Renunciar al surf de neu, de cara a la FIS, “no penalitza”, afirma Coma, remarcant que “després del que ens han dit hem de provar de salvar-la” perquè “és una finestra oberta al món”.

Andorra Turisme no pot assumir la despesa de les dues proves, així que des de Vallnord “estem treballant en el pressupost”, indica Montané, buscant espònsors i reduint despeses: “Volem rebaixar el pressupost però sense perdre qualitat.” La temporada passada portar les dues curses de la Copa del Món va tenir un cost de 550.000 euros. El 2015, amb una carrera, seria de 350.000 euros. En cas de decidir-se per portar la Copa d’Europa, seria inferior a 100.000 euros.


Gutiérrez, a l’equip francès de Copa d’Europa

La FAE està treballant amb les seves homòlogues espanyola i francesa per programar la pròxima temporada. A Barcelona van poder tractar diferents aspectes. Es treballa perquè Mireia Gutiérrez, amb el seu consentiment, canviï la pròxima temporada la preparació amb l’equip francès de Copa del Món en què estava les últimes temporades, per integrar-se en el conjunt gal de Copa d’Europa. Amb aquest canvi es confia que pugui millorar el seu rendiment. Una altra de les opcions existents és que corredors espanyols i andorrans realitzin viatges i estades conjuntes per estalviar despeses aprofitant les estructures d’una federació i l’altra.