“Vull trencar l’empat. Vaig a fer un Tor a prop del podi i un altre en què em vaig haver de retirar. Aquest és l’últim any ja que tinc ganes de provar altres curses”, va assegurar Carles Rossell abans de marxar cap a una competició que a ell l’entusiasma, la Tor des Geants. Una prova de 330 quilòmetres amb 24.000 metres de desnivell positiu. A Carles Rossell li va tornar a sortir creu com l’any passat, quan es va haver de retirar. Aquesta vegada va ser a meitat de cursa quan acumulava 31 hores i 148 quilòmetres. “Vaig passar molt de fred perquè va nevar moltíssim. Les condicions de neu van ser brutals i quan em sentia més a gust vaig notar una punxada al genoll”. A partir de llavors, el corredor andorrà va decidir no forçar. Existia la possibilitat de la infiltració, però Carles Rossell va dir prou. Ara es troba a Courmayeur i va totalment coix. Torna divendres al país. “Mentalment estava bé. A més a més, l’estratègia triada estava sortint molt bé ja que vaig estar molt tranquil i sense entrar dins del grup capdavanter. “Quan vaig notar la punxada al genoll vaig començar a treure foc pels queixals. Ja sabia que aquella punxada no tenia cap remei”. ¿Serà l’última Tor des Geants? “No tornaré mai més. Passaran els anys i si corro és per viatjar i conèixer llocs diferents i aquest el conec força bé”.
I ara ja toca pensar en els nous reptes després del segon abandonament consecutiu a la Tor des Geants. La seva nova aposta serà l’esquí, la bicicleta i l’ultra trail, com per exemple fer la Bordeus-París amb bicicleta per parelles i una prova que ell està estudiant de realitzar a Rússia. Tot dependrà de la feina i també del pressupost per poder fer una prova o una altra. Per a Carles Rossell, la Tor des Geants ja és història amb una vuitena posició al 2012. Un resultat força espectacular i dos abandonaments quan millor se sentia, sobretot en aquesta última. El genoll, com sempre, va manar.
