Carles Rossell, corredor de curses de muntanya

Carles Rossell, als 40 anys, deixa l’equip Land Sports i competirà en les Sky Extreme

Després de tres temporades..., ¿quin és el motiu que el porta a anunciar que deixa l’equip Land Sports?
Vull fer un any una mica més tranquil, sense cap pressió. Tot i que ells no me’n posaven cap, sí que és cert que quan corres per algú indirectament et poses pressions i vull fer un any més per mi. Vull córrer quan vulgui, com vulgui i sense explicar res a ningú. Continuaré tenint algun patrocinador, però sense patrocinador principal.

¿Quin balanç fa d’aquests tres anys?
Molt positiu, i com a marca s’han portat molt bé en tots els  aspectes. Quan ha fet falta sempre han estat allà. No em puc queixar.

¿Què li van dir quan va anunciar que deixava l’equip?
Vaig començar amb ells i estic una mica trist perquè és una relació més d’amistat que no d’equip i corredor. Són decisions que un pren i ho necessito. El meu cos em demana que vagi més al meu aire. A més a més, la cursa 2900 m’ha absorbit molta energia.

Vostè va portar els germans Casal, Òscar i Marc, a aquest equip. ¿Continuaran?
No ho sé. No en tinc ni idea. Ho desconec. M’he desvinculat de l’equip i això és cosa d’ells amb la marca. De fet, jo vaig estar a punt de deixar l’equip a meitat d’any, però vam decidir acabar el curs. No per compromís... Penso que no és la idea equivocada.

¿El camí de Carles Rossell com a corredor de curses de muntanya, cap a on va?
Ara per ara, no va enlloc. Estic centrat en la feina. Vull seguir competint sobre la marxa, com per exemple a l’Altitoy, la Tromso Sky Race i el Trofeu Kima, i si em trobo bé tancaria la temporada a la Salomon Glen Cloe Skyline d’Escòcia. 

¿L’Altitoy és un exemple dels seus nous reptes?
Ja he competit una mica en esquí de muntanya, però hi vaig amb un xaval jove, Dani Rozados, que em farà treure la llengua... Ja puc serrar les dents [somriu]. És un repte de dos dies i hi anem a passar-ho bé. L’objectiu serà acabar.

Abans deia que la 2.900 Alpine Run li havia absorbit molta energia. Ja es prepara la segona edició, que es farà del 14 al 16 d’octubre. ¿Hi ha novetats respecte a la primera edició?
Volem mantenir la mateixa filosofia, amb cinquanta participants. Sí que volem intentar agafar dos o tres corredors del país i la resta, internacionals. La sortida i l’arribada seran al mateix lloc. Hem avançat la cursa quinze dies perquè des d’un principi és el que volíem fer. Per seguretat i meteorologia ho hem fet. 

¿Quin regust li queda després de la primera edició?
Ha estat un èxit espectacular. Internacionalment se’n parla molt bé. I no parem de rebre correus electrònics de gent interessada a córrer.

Com a organitzador de la prova..., ¿s’esperava tenir tant d’èxit en la primera edició?
Sabíem que estàvem fent alguna cosa diferent a escala mundial, però no pensàvem que faria tant soroll. Tenim altres projectes més grans.