Càrrega que plau no pesa

Gonzalo Fernández, que ho aposta tot per la seva gran passió, buscarà al juny fer el seu primer vuitmil ascendint el Gasherbrum II. 

 

Diuen que va ser John Lennon qui va dir que la vida és allò que passa mentre fas altres plans. Gonzalo Fernández té 29 anys i va arribar al Principat quan només en tenia sis. Els seus pares van deixar Albarellos de Monterrei (Ourense) i van arribar al país amb una filla i un fill de sis anys. El fill és Gonzalo Fernández. Treballa a Grandvalira de manteniment del Funicamp. La seva passió és la muntanya o, millor dit, la natura. Als 18 anys va perdre a la seva mare. La seva millor teràpia va ser agafar la bicicleta i marxar sol cap a Galícia fent el Camino de Santiago amb sortida a La Massana. Sempre ha estat un vers lliure. El millor exemple és aquest. Ha passat de preparar una expedició en solitari a Kirguistán per ascendir al Lenin (7.134 metres) i al Khan Tengri (7.010 metres) a deixar-ho córrer i apostar tot, però tot és diu tot, a formar expedició amb el català Lluís Cortadellas (company de cordada del malaguanyat Sergi Mingote) per ascendir al mes de juny al Gasherbrum II (8.035 metres i la tretzena muntanya més alta de la terra). Canvi radical. De tenir un pressupost baix (3.000 euros) per un projecte en solitari a duplicar-ho per buscar el seu primer vuitmil. I com està aconseguint aquests calerons? Amb una campanya de crowdfunding... Tot per arribar a recaptar bona part del seu pressupost per viure in situ el seu primer vuitmil. “Quan Lluís Cortadellas m’ho va oferir només vaig veure un problema: el finançament. La resta em va atraure des del primer moment pels ideals que a mi em proposaven. Lleuger i sense xerpes. Molt més punkie”, va reconèixer, somrient, Fernández.

El seu cim més alt va ser un pic al Nepal de 6.400 metres. “No era tampoc una muntanya molt tècnica”. Això sí, va formar una expedició el 2019 al pic Lenin, però no va poder fer cim. “El meu company no es va trobar bé i vam veure caure moltes allaus. Ell va decidir baixar i jo vaig pujar sol al Razdelnaya de 6.148 metres i em vaig trobar bé. Em va donar una mica de confiança i vaig veure que el meu cos va reaccionar bé”.

Totalment aventurer i tot va començar primer en dues rodes. Camino de Santiago. “La meva manera de gestionar-me per la mort de la meva mare va ser aquesta. Em va ajudar a portar el dol millor dintre del que cap. És dur anar sol perquè té molt de temps per pensar. Va ser una manera de superar-ho recolzant-me amb l’esport. Sempre hi ha un detonant per fer alguna cosa i adonar-te el bé que pots estar fent coses diferents”. Va repetir experiència un any després. Un altra aventura va ser anar fins a Sarajevo (Bòsnia i Hercegovina). Amb 19 anys es va passar a l’esquí de muntanya i va anar, també en solitari, als Alps. En curses de muntanya va completar en cinc dies l’Eufòria de l’Andorra Ultra Trail. “A nivell mental és molt similar a les expedicions d’alpinisme. La gestió del patiment i de les emocions és molt important”.

La seva nova aventura té nom propi: Gasherbrum II. “Sóc una persona que si tinc ganes d’anar a un lloc ja buscaré la fórmula per fer-ho. Primer va tocar un dipòsit de 1.000 euros i una vegada ja estàs compromès a pagar la resta”. Gràcies a un amic d’Alacant que organitza una prova allà el va convèncer. Li va fer de patrocinador i li va pagar el dipòsit. “Em va dir que hi havia d’anar quan jo tenia molts dubtes i també m’ho deia la gent del meu voltant. Estava motivat i l’únic que m’ho impedia eren els calés. Vaig crear una campanya de crowdfunding, aconsellat pel meu amic d’Alacant, i ha funcionat bastant bé”. Gonzalo també s’ha venut la furgoneta amb la qual anava a fer sortides. “És un problema menor, ja que ara em puc comprar material. Ara com ara necessito més un bon sac de dormir”. Buscarà recaptar, per la campanya crowdfunding, 4.500 euros. La resta sortirà de la venda de la furgoneta i de menjar, com diu ell, cada dia arròs i espaguetis. “És la il·lusió, ara per ara, que tinc. I ara més perquè ja no és tant un projecte personal meu sinó de bastanta gent que m’ha ajudat amb la campanya de crowdfunding”.

Ell viu sol amb la seva gata, però la família també està pendent d’ell i les seves aventures, que cada cop són més d’alta volada. “Ja em coneixen i estan molt acostumats. Pateixen una mica perquè socialment la imatge d’un vuitmil és de muntanyes molt perilloses”. Stefi Troguet i Domi Trastoy, amics seus, es troben també d’expedició. La primera per buscar fer cim al Dhaulāgiri (8.167 metres) i el segon per fer cim a l’Annapurna (8.091 metres). “El Gasherbrum II, que no és tan mediàtic com altres, jo el tenia al cap perquè Stefi va estar a punt d’anar-hi l’estiu passat i m’ho vaig estar mirant. Aquest vuitmil té una de les taxes de mortalitat més baixes. Dels més segurs. Hi ha trams tècnics i queden menys exposats a les allaus i ja que és el primer vuitmil prefereixo assegurar”.

L’expedició també portarà una placa dedicada a Sergi Mingote i que situaran al camp base del K2. “Lluís ho està passant molt malament i m’ho va proposar i em va fer il·lusió situar aquesta placa per Sergi Mingote. També coincidirem amb Stefi que estarà intentant fer cim al K2”.

Ell continua treballant dur per completar el pressupost. El bitllet cap a Pakistan ja el té i ara ja és una cursa de fons. “Pujar i fer cim és la cirereta del pastís, però també és molt dur aconseguir tancar un pressupost. Per mi és el més complicat. No veig el moment de tenir-ho tot tancat i només preocupar-me d’escalar”. Ja ho diuen, càrrega que plau no pesa.