Un hat-trick d’ors i un doblet del metall més preuat. El nedador Kevin Teixeira i els atletes Pol Moya i Nahuel Carabaña només pensen a pujar a l’esglaó més alt del podi. Els tres estan sent els protagonistes més destacats a nivell individual en aquests Jocs dels Petits Estats. 
El primer or de la tercera jornada el va aconseguir Kevin Teixeira. El nedador de la Federació Andorrana de Natació (FAN) es va imposar en els 400 metres lliures després d’una gran remuntada en començar en cinquena posició, però va reaccionar per superar el nedador de San Marino, Loris Bianchi, i va fer un temps final de 3’59”53. “No me l’esperava, aquest or. Quan estava nedant he vist que els rivals han tirat i he pensat que no tenia opcions, però com que tenia un pla de carrera preparat l’he seguit i ha funcionat. Els últims 200 metres he petat i he pogut guanyar”, va reconèixer Kevin Teixeira, que va analitzar la cursa d’aquesta manera. “La meva tàctica als 400 sempre és començar més lent i que els rivals vagin més ràpid per poder aguantar al final. No he patit. Estava tranquil i sabia que havia d’anar ràpid. He premut les dents i he tocat la paret el primer”. I s’esperava aquests tres ors? “No és per ser un cregut, però venia aquí a buscar les tres medalles d’or”.
En natació, Nàdia Tudó va ser quarta als 200 braça amb un temps de 2’37”10 i Tomàs Lomero va ser quart als 100 esquena. Els dos van fregar el bronze. 
Els dos ors següents van arribar en atletisme. El primer va ser per a Pol Moya als 1.500 metres. L’atleta feia medalla segura ja que en aquesta prova només competien ell, Jared Micallef (Malta) i Dadi Arnarson (Islàndia). Això sí, Pol Moya ho tenia clar i només volia l’or. Va dominar a plaer, va gaudir i va fer un crono de 3’47”23. El maltès, el seu màxim rival aquests dies, va fer 3’56”24 i va tancar el podi l’islandès amb 4’07”03. “Molt content de poder marxar d’aquí, de casa, amb dos ors. Mentalment he patit més avui perquè havia d’agafar la responsabilitat des de bon inici. Això sí, he gaudit de la prova i he fet la volta d’honor al final. Un orgull molt gran poder guanyar a casa i ens falta rematar dissabte en el 4x400. De l’excel·lent no baixem”. 
I després va arribar un doblet de medalles amb un or i un bronze als 5.000 metres. Nahuel Carabaña, amb un esprint els últims 200 metres va assolir l’or amb molta autoritat i saludant els aficionats de l’Estadi Comunal-Joan Samarra. Nahuel va aturar el crono en 14’42”41. Una vegada va arribar va decidir esperar Carles Gómez a meta i aquest va fer bronze amb 14’46”68 amb un esprint final i també amb el suport dels aficionats. “La cursa ha sortit tal com l’havíem plantejat i sobretot volia buscar sensacions. Ens hem trobat molt bé i sabia que tenia opcions de guanyar. M’ha impressionat, fins i tot a mi, el meu canvi de ritme, i he pensat ‘sí que em trobo bé’”, va dir, somrient. També va lloar el bronze del seu company i amic Carles Gómez. “Me n’alegro molt. Entreno amb ell i s’ho curra molt. Té molt de treball al darrere i en els últims anys no s’ha estat gaire just amb ell”.
I Carles Gómez, lògicament, com si hagués guanyat un or. “Ha estat un dia increïble. No som rivals, som companys i amics. Són molts anys fallant i era impossible que em quedés sense medalla a casa”, va indicar l’atleta de la FAA.