Va debutar el 2022 com a seleccionador absolut amb una medalla de bronze al Campionat d’Europa C a Malta. Com està la selecció comparant-la a fa dos anys?
Ara mateix estem en una etapa de transició perquè estem en ple canvi generacional.  A Malta 2022 vam poder comptar amb Guille Colom i enguany no podrem comptar amb ell per motius professionals i també personals. Ell és un jugador que té molta importància a la selecció, ja que assumeix el rol de líder en els moments més difícils. Ara estem mirant qui pot assumir el seu rol, qui assumeix els llançaments i qui assumeix el lideratge. A poc a poc ho hem d’anar construint, tot i que és molt difícil en preparacions de només cinc setmanes, però nosaltres tenim clar qui ha d’assumir aquest paper en aquesta etapa de transició i a tres anys vista es podrà veure qui assumeix aquest rol. 

Ara per ara, qui ho pot assumir?
Tenim jugadors que han de marcar la diferència i fer aquest pas. Primer hi ha Toi Gabriel, per experiència i perquè és un jugador molt determinant a la seva posició. I a nivell de jugadors exteriors, el pas l’haurà de fer Bruno Bartolomé, Sergi Serrato i Oriol Fernández els haurà d’ajudar a tots ells perquè es consolidin.

Parlava de canvi generacional... Com veu els jugadors joves?
Tenim la sort que les fornades que estan pujant ho estan fent bé. El 2022 van debutar ja tres jugadors (Alejandro Arnada, Leo López i Marc Martínez)  i enguany, si tot va bé, podran debutar tres (Hugo Gaulthier i un U17 com Ignasi Armengol i un sub-18 David González). Parla molt bé de com es treballa la base a nivell de club. En un futur, si segueixen així, seran uns fixos de l’absoluta.

Jugueu com a amfitrió. És especial?
Aquests dies he escoltat molts jugadors i he vist il·lusió en tots ells, i més, per exemple, quan veig la il·lusió que té Toi Gabriel, que és qui més anys porta a la selecció i em sorprèn molt. Es fan tants Campionats d’Europa C fora del país que a vegades no es valora quan juguem a casa. Ells mai han jugat un Campionat d’Europa C a casa i ara tenen l’oportunitat de veure-ho davant de la seva gent. Per tant, és molt emotiu, però també la responsabilitat és més elevada que quan anem a fora.

Tindran més pressió o jugadors més deslliurats?
Tindrem les dues cares. Hi haurà jugadors als quals els afectarà més això de jugar a casa i tindran més pressió i d’altres que jugaran molt millor. Tant de bo tots es comportessin de la mateixa manera, però això no és possible. 

Qui és el màxim favorit a l’or?
Malta, però si ve aquí amb tot. Sempre ha estat Top-3 en les últimes edicions. L’edició anterior, el 2022, es van trobar contra una gran Armènia i no van poder fer or. A més a més, tenien alguna baixa destacada. Nosaltres vam anar a Malta amb quasi tots els disponibles menys Alexis Bartolomé, i ara aquí a Andorra no estarà tampoc Alexis ni Guille Colom. Desconec quina selecció portarà San Marino, però si ve amb tot serà una selecció a tenir en compte i Gibraltar té jugadors de molta veterania i amb experiència a LEB Plata amb molt de nivell. Mirarem de contrarestar el seu nivell tècnic amb la nostra entrega i il·lusió.

Ve Samuel Deguara, un pivot de 2,27, amb Malta?
És el dubte que tenim ara per ara. Un 2,27 que marca moltíssim la diferència. Això sí, sense ell també tenen jugadors importants amb quatre jugadors que superen els dos metres i si ve Deguara podem fer un cinc inicial per sobre dels dos metres. I en aquest nivell de competició és molt difícil de defensar.

Quin objectiu us marqueu?
Fer medalla. És un Campionat d’Europa C amb quatre equips i jugant a casa el nostre objectiu no pot ser un altre que fer medalla. I ja de pas diré més, la nostra il·lusió és jugar la final i l’objectiu real és fer medalla.

És factible? Per aquest canvi generacional que esteu vivint?
En aquest sistema de competició jugaràs com unes semifinals, ja que serà un tots contra tots. Dependrà tot de com gestionem les nostres emocions. Si som capaços de gestionar bé les emocions i els jugadors que han de fet aquest pas endavant estan al nivell que nosaltres creiem que poden estar podem estar a la final. No és un objectiu escabellat ni gens assumible.

La participació als pròxims Jocs dels Petits Estats del 2025 perillen per la manca de seleccions?
A nivell federatiu estem tranquils perquè crec que encara queda molt i fins al mes de març del 2025 no es publica la llista definitiva dels esports que realment es faran. Tenim la sort que delegacions com Malta i San Marino, que encara no han confirmat la seva participació, ens visiten i estaran aquí una setmana. Hi haurà contactes federatius. Xipre i Luxemburg ja han acceptat i falten ara els altres i crec que poden arribar a una solució.

Amb tan pocs partits com manté als jugadors motivats?
Les dates dels Jocs dels Petits Estats són molt complicades, a nosaltres no ens ajuda perquè tenim els jugadors en ple final de temporada. És complicat ajuntar els 12, i més per fer una preparació. El millor seria fer una altra vegada un equip sènior B i ens evitaríem tot plegat. Crec que es farà aquesta temporada perquè ho estan treballant i només falta saber la categoria on jugaran. També ens plantegem fer concentracions al Nadal, per Setmana Santa o per alguna Finestra FIBA.

Sense Guille Colom i sense Alexis Bartolomé, però l’essència de la selecció serà la mateixa?
Sí. El Guille esportivament i extraesportivament ens dona molt, però l’essència serà la mateixa. Tenim la sort que els jugadors són hipercompetitius i això és d’agrair. Volen guanyar tots els partits.