Entrevista a David Jelínek, aler del BC MoraBanc Andorra
Torna David Jelínek. L’aler de Brno, de 31 anys, es va lesionar a inicis de desembre amb la seva selecció, la República Txeca, en un partit contra Lituània. Tres mesos després es posarà a les ordres d’un nou entrenador, David Eudal, i el seu retorn serà l’1 de març al Palau Blaugrana per jugar amb el vigent campió de la Copa del Rei, el Barça. El txec confia que l’equip surti de la zona perillosa de la Lliga ACB.
Tres mesos després de la lesió com es troba?
Bé. En principi em reincorporo a l’equip amb tota normalitat i espero que tot segueixi pel bon camí i per fi em pugui unir amb la resta de plantilla. Si no surt res malament en aquest retorn espero tornar a jugar. Per tant, compleixo amb els terminis previstos a l’inici de la lesió.
Aquests mesos lluny de les pistes han passat tota mena de coses: una situació complicada a la classificació de l’ACB i nou entrenador després de la destitució d’Ibon Navarro. Com ho ha viscut des de fora?
Dur. Especialment en el canvi d’entrenador. Encara que no hagi estat tan dràstic, ja que l’ha substituït el segon tècnic des de fa temps. Això fa que es vegi diferent i no tant com si hagués vingut un entrenador de fora. Jo he viscut patint, sense poder ajudar-los a la pista.
S’esperava la destitució d’Ibon Navarro?
No m’ho esperava, però és el primer que es mira quan les coses no van tan bé i feia temps que no anaven bé. Per tant, potser algun canvi sí que m’esperava i també havia pensat que vindria un entrenador de fora. Ara toca sortir d’aquesta amb el nou tècnic, David Eudal. A les seves ordres s’han tret endavant dos partits molt complicats. Es nota que ja coneix l’equip i jo crec que ho està fent bé.
El BC MoraBanc no és un club que es caracteritzi per destituir un entrenador quan les coses van mal dades...
Cert... Al final és el que es fa. Entenc que la història parla diferent, però no esperaràs tot l’any per lluitar per no baixar. S’ha d’intentar fer alguna cosa. Soc conscient que el club ho feia diferent, tot i així, el que importa és trobar alguna empenta i si ha estat d’aquesta manera és el que hi ha.
Creu que era necessari aquest canvi d’entrenador?
No vull dir necessari, però sí algun tipus d’empenta, alguna raó o una opinió diferent per canviar aquesta mala dinàmica. No sempre és fàcil sortir d’una dinàmica confiant en el mateix estil. Hi ha hagut èpoques que hem estat capaços de fer-ho, però aquesta vegada semblava que ens costava més. Al final va passar el que va passar. El canvi no vull dir que va cap a millor, ja que sembla que abans es feien les coses malament, s’apropa més a l’estil que necessitem per sortir d’aquesta mala dinàmica.
Ha pogut parlar amb Ibon?
Vam parlar de manera general. Em preguntava de com estava de la lesió. He parlat amb ell, tot i que també amb David Eudal. El canvi sí que és un canvi, però sent David Eudal l’ajudant de molts anys és diferent de si fitxéssim un entrenador de fora.
Debut de David Eudal a Trento i victòria. Debut a l’ACB en el WiZink contra el Reial Madrid i també triomf. Sorprèn una mica...
Sí... Molta gent deia que el partit de Trento era fàcil. Allà ens vam treure aquella sensació de fer les coses malament. No va ser el millor partit, però vam guanyar. A Madrid vam anar amb una mica d’alegria i com que no tenien res a perdre vam aconseguir una gran victòria. D’estar ofegant-nos a sentir alleujament. S’ha de seguir amb aquest ritme després de l’aturada, i quan tornem seguir avançant en la classificació. També es va guanyar el Joventut Badalona. Es veu que la gent està més alegre i que es veu una mica diferent.
Feia temps que no tenia una lesió tan greu com aquesta...
És veritat. Sempre he patit una lesió a l’any, però parlem de només un mes de baixa. Aquesta vegada semblava que no seria greu, tot i així, em vaig fer força mal i els tres mesos s’han fet molt llargs. I més encara amb tot el que ha passat. Estic content d’haver tornat i ara em tocarà agafar ritme per poder ajudar l’equip.
Va evitar el quiròfan. Va ser el punt més positiu?
Estava bastant parlat. Si ha-gués tocat quiròfan és el que tocava. Per sort no va fer falta.
Està aportant coses noves David Eudal?
David, per dir-ho d’alguna manera, dona més llibertat. Hi havia jugadors, que potser per la ratxa que portàvem, no se sentien tan lliures o els costava més amb Ibon. Amb l’estil que proposa David hi ha jugadors que es troben millor i pot ajudar. Sembla que alguns se senten millor amb aquest nou estil. El joc és molt similar. No ha canviat tant.
Quan hi ha tantes lesions, què penseu entre els jugadors?
És veritat que amb la pandèmia va haver-hi Covid i lesions i han faltat sempre molts jugadors. Són anys durs i espero que millori en el futur, especialment en les lesions. No és el millor, ja que sempre estem sota mínims.
Es va lesionar en un partit de Premundial amb la seva selecció. Els jugadors sempre es queixen de la càrrega de partits. Què n’opina?
Hi ha molts partits i és una realitat. El que és difícil són els viatges, i més aquí. Aquesta situació carrega molt. Estaria bé tenir més opcions per poder descansar. Nosaltres no som, per exemple, com el Reial Madrid, que viatja en vols privats i això canvia molt.
Confia que l’equip surti d’aquesta situació tan delicada?
Espero que sí. No serà fàcil. Encara queden partits. N’haurem de treure endavant alguns com contra el Coosur Reial Betis, Urbas Fuenlabrada o el Río Breogán aquí a casa. Això sí, hauríem d’assegurar sortir d’aquesta zona al més aviat possible per no arribar en aquesta situació a les últimes jornades per no baixar. I si ho aconseguim ja pensarem en objectius més importants. L’important és no arribar al final amb el cul apretat.
Mentalment com veu l’equip?
Està una mica millor i gràcies, sobretot, a les victòries a l’ACB. No veig l’equip malament i després d’aquesta Finestra FIBA recuperarem alguns jugadors. També servirà perquè alguns jugadors que acumulen molts partits descansin. Esperem arribar millor de quan vam aturar-nos.
I el retorn al Palau Blaugrana contra el vigent campió de Copa, el Barça. No és el millor rival possible...
[Somriu] Difícil. La temporada passada quan vaig agafar la Covid-19 vaig tornar per jugar contra el Barça. Encara no havia començat a caminar i ja estava jugant a bàsquet contra ells. És el que toca. Hem de jugar contra tots. Faré tot el que pugui. És un retorn bastant dur.
Va veure la Copa del Rei?
Sí. Els quarts i la final. La final va ser molt dura. Esperava uns atacs més fluids. Atacs desastrosos, tot i ser un Barça contra el Reial Madrid.