Guanyar a Ohio, d’on és l’escorta del BC MoraBanc David Walker, és sinònim d’arribar a la Casa Blanca des de ja fa mig segle, i la tradició es va tornar a complir. Donald Trump va guanyar allà i es traslladarà a l’avinguda Pennsilvània a partir del 20 de gener. L’estat industrial del nord dels Estats Units, en ple rust belt, és a dir el cinturó industrial, és un dels territoris frontissa. Per tant, forma part dels estats que decideixen qui serà el proper president dels Estats Units. En anglès l’expressió és swing state, una expressió mediàtica que utilitzen per referir-se a aquells estats que no tenen un candidat clar en les enquestes. Walker no va utilitzar el seu dret a vot, però de cop i volta es va veure immers en un qüestionari polític dels periodistes andorrans. Primer va somriure amb la primera pregunta i després, amb l’última, va respirar alleugerit.
“Estic sorprès de la victòria de Donald Trump. Com a ciutadà nord-americà m’afecta, però prego perquè els Estats Units estiguin al millor possible”, va reconèixer Walker, que va seguir les notícies per la CNN al televisor de l’apartament. “Sí que és veritat que estic sorprès del tractament que li donen a Donald Trump.” Ell li va buscar la lectura positiva: “És un bon home de negocis i crec que podrà ajudar els Estats Units en aquest sentit. Jo no parlo tant de por com fa altra gent, però entenc que alguns estiguin preocupats. Tot i així, no pronostico cap guerra com molta gent diu.” A banda de les preguntes polítiques dels periodistes presents a la zona mixta, Walker també ha hagut d’aguantar alguns comentaris amb to irònic d’alguns companys d’equip. “Fan broma amb mi perquè, és clar, Donald Trump va guanyar al meu estat i m’ho diuen per riure’s de mi.”
L’escorta, de 22 anys i que el  24 de novembre en complirà 23, és un rookie que està en fase d’adaptació, però és una de les sensacions d’aquest inici de curs amb 8,7 punts de mitjana i 
10,8 de valoració. Bon defensor, té bona mà per anotar i, sobretot, intensitat defensiva. Pinta bé. “Em sento cada cop millor. Sóc un rookie i encara he de continuar aprenent dels entrenadors i dels companys. He de jugar fort i aniré a més.” Diumenge, a les set de la tarda, nou partit del BC MoraBanc per continuar en els llocs de privilegi que donen accés a poder disputar la Copa del Rei, que es jugarà a Vitòria. Els de Joan Peñarroya visiten la pista de l’ICL Manresa, l’últim classificat de la Lliga ACB amb només una victòria. “Hem d’intentar jugar a fora com ho fem a casa. Respecte al partit que vam perdre en la semifinal de la Lliga catalana, ara tenim més experiència.”
Els andorrans encara tenen el dubte del pivot Oliver Stevic, que ahir sí que va fer pista amb els seus companys. Els de Joan Peñarroya s’enfronten a un rival que necessita una victòria per agafar confiança i sortir del pou. Els d’Ibon Navarro tenen un escorta que marca diferències com Scott Suggs, amb 
12,8 punts de mitjana. El de Missouri és un killer i està ben secundat per un base que està agafant la millor forma possible després d’un inici de curs amb dubtes, Aleksandar Cvetkovic. Des del retorn a la Lliga ACB, els de Peñarroya han perdut un partit al Nou Congost i la temporada passada van guanyar. Un dels dos trencarà la ratxa.

El segon equip, en ple procés de formació, ocupa l’últim lloc de la Lliga EBA i visita demà el CB Mollet

Tres derrotes consecutives i només han guanyat el CB Cerdanyola, equip acabat d’ascendir i que va crear el seu projecte a corre-cuita per disputar aquesta competició. El segon equip del BC MoraBanc, amb els veterans Toi Gabriel, Oriol Fernández, Felipe de Oliveira i Xavi Isern i els nouvinguts Stefan Jevric, Víctor Aguilar, i Nikola Maric i els joves de la casa com Hugo Bartolomé o Aarón Guzmán, sumen una victòria i cinc derrotes i demà visiten la pista del Recambios Gaudí CB Mollet. Els de Milo Nunes no ho tindran gens fàcil en una pista complicada i un rival amb veterans com Ramon Espuña, Alberto Ferrer, Xavi Costa Barriga o Jose Coego. Els andorrans volen trencar aquesta ratxa negativa i començar a veure la llum. “És el principi de temporada i hem d’adaptar-nos tots a tot. Anem pel bon camí i és aviat per dir que l’equip va malament”, va assegurar un dels veterans de la plantilla, Oriol Fernández. “Vam competir contra el Pardinyes, però després hi ha la manera de perdre alguns partits. Hi ha coses, com les ganes i l’esforç, per a les quals no et pots entrenar. En alguns partits ens ha faltat sang i és clar que no estem en crisi perquè es tracta d’un equip de formació i el canvi d’alguns jugadors de categoria júnior a sènior s’està notant.” L’internacional andorrà té clar l’objectiu que té el club amb el segon equip: “S’ha de formar jugadors joves, però també hem de sortir d’aquesta dinàmica i fer-nos forts a casa. La nostra arma principal hauria de ser la pressió de la nostra defensa i esperem que a Mollet hi hagi un punt d’inflexió. Hem d’anar a competir durant els 40 minuts.”
Aquest inici de curs dels de Milo Nunes no convida a l’optimisme i, de moment, s’està veient una fluixa aportació de jugadors com Stefan Jevric o el base Víctor Aguilar i bons partits del pivot Nikola Maric i del veterà Toi Gabriel. Mollet serà una oportunitat per sortir d’aquesta dinàmica negativa. Millor formar competint que no pas perdent sense competir.