Wenceslao Fernández Flórez, escriptor gallec, va descriure a Vicente Dauder com el "porter ciclopi". El valencià va ser un cas excepcional de tenacitat, fortalesa i bravesa. Es va convertir en entrenador, dues etapes a l'FC Andorra, i el va pujar a segona B.

L'FC Andorra va tenir el seu particular Guardiola a la banqueta en dues etapes. Una primera del 1979 al 1983 i una segona del 1990 al 1991. Qui era Vicente Dauder... Guardiola de segon cognom? Qui va ser batejat com el "porter ciclopi" per Wenceslao Fernández Flórez, escriptor gallec, a entrenador ascensor, va néixer a València el 25 de novembre del 1924, tot i que la seva mare era catalana, és a dir, de Badalona. Des de ben petit va començar a jugar a futbol al Centre Parroquial de Sant Josep i després ja va anar cap a l'Indústries Plàstiques. El món professional el va tocar amb el Badalona. El seu primer sou van ser 750 pessetes i un vestit. Aquí ja va complir el seu primer somni. I d'allà a l'Europa. De l'escapulat badaloní a l'escapulat del barri de Gràcia. El seu següent club va ser el Vilanova, a tercera divisió. Amb els vilanovins es van enfrontar al Barça i va fer un gran partit, rebent l'interès del Gimnàstic de Tarragona. El 1948 va debutar a primera divisió. En la seva segona temporada va quedar sota sospita en una promoció contra l'Alcoià per mantenir-se a la màxima categoria. Va cometre errors garrafals i el van assenyalar junt amb el davanter menorquí Gabriel Taltavull. El partit va acabar 3 a 6 i els tarragonins van descendir. El van declarar persona non grata. Cap dels dos ja tenia decidit no seguir al club i Vicente Dauder va fitxar per l'Atlètic de Madrid, tot i la seva desafortunada actuació. El destí li va jugar una mala passada, ja que era un dels candidats de la selecció d'Espanya per anar al Mundial de Brasil i, en el debut, en una gira a Mèxic, es va lesionar greument. Antoni Ramallets, que després va ser batejat com el Gat de Maracaná, va ser el màxim beneficiat de la seva lesió. A partir de llavors, Vicente Dauder ja no va ser el mateix. Sense jugar massa, amb l'Atlètic de Madrid va guanyar dues lligues i després va ser traspassat al Celta de Vigo la temporada 1952-1953 amb el davanter Pedro Mascaró.
En les seves dues primeres temporades a Vigo va viure en un segon o tercer pla, ja que van jugar Manuel Pazos i Adauto Iglesias. En el seu tercer any va jugar 17 partits. El club gallec va prescindir d'ell, tot i que es va oferir a seguir sense cobrar, i va fitxar per l'Hércules d'Alacant. En aquest club, tan històric del futbol espanyol, va començar la seva carrera d'entrenador. Va tastar moltíssimes banquetes: UE Figueres, Mallorca, Castelló, Gimnàstic de Tarragona –allà va tornar...–, Terrassa, Sabadell o Eldense. També dues etapes amb l'FC Andorra. Va ser tot un especialista en ascensos amb equips com Las Palmas a primera divisió, l'Eldense, el Castelló, el Gimnàstic de Tarragona o el Terrassa a segona divisió i l'Almeria i l'FC Andorra a Segona B.
   I com va ser aquell ascens a Segona B de l'FC Andorra del 1979-1980? Sisco Valverde marcava els gols i Vicente Dauder va engranar tota la maquinària. Un ascens amb un incident, com Antoni Rogel va recordar en l'època. "A Dauder li van trencar una taula al cap a Gavà". En l'última jornada, triomf contra el Júpiter amb un gol de penal d'Armand Godoy en els últims instants de partit va donar el triomf a l'FC Andorra, que va poder celebrar l'anhelat ascens. El partit es va jugar al centre esportiu Les Valls –situat on hi ha ara l’Estadi Nacional– i on hi va haver prop de 4.000 persones seguint el partit. La plantilla de l’ascens de l’FC Andorra va ser una de les millors, amb el barceloní, ex-Barça Atlètic, Isaac Obregón com a porter. El seu company sota pals era un basc, com Alberto Usubiaga. Els defenses de Palència Roque De la Cruz, l’andalús Juan Hidalgo, el de Zamora Antonio Silva, el madrileny Julián Moreno –el pare de l’internacional Sergio Moreno– o el lleidatà Antoni Farrero. De migcampistes hi havia Juan Antonio Antón –pare de l’exjugador Boris Antón–, l’aragonès Carmelo Gracia o el burgalès José Antonio Del Moral, i al davant, a part de l’esmentat Sisco Valverde, hi havia també el canari Armand Godoy, el barceloní Antonio Esteve –es va lesionar greument– i el navarrès Alfredo Zunzarren. I de president, Antoni Rogel.
     El primer ascens a Segona B de la història d'una entitat que acaba de complir 83 anys, i Vicente Dauder hi va posar la primera llavor.
 
Imanol García: "Ens falta determinació a dalt"
 
Dels últims quatre partits un empat, una victòria i dues derrotes consecutives. Quatre punts de 12 possibles. Sigui com sigui, es transmet tranquil·litat. Així mateix ho va dir Imanol García de Albéniz. "Als més joves els dic que tinguin tranquil·litat. La millor manera d'oblidar-ho tot i superar-ho és demà contra el Granada", va assegurar el lateral esquerre d'Abanto i Ciérvana. El jugador cedit per l'Sparta de Praga va avisar de l'únic punt negatiu que veu. "Com que som un equip ofensiu i assumim molts riscos, al final és cert que un error et condemna. Defensivament, l'equip no està malament, però crec que falta determinació a dalt. Tenim moltes situacions de tres quarts, i en això estem treballant. Anirem a més". El proper partit contra el Granada demà (20.30 hores). "Tenen jugadors de molta qualitat", va sentenciar Imanol.