Es trobava matant el cuquet als veterans del Tàrrega després de  recuperar-se d’una greu lesió al genoll quan defensava els colors del Lierse. Una trucada de la directora general del Don Denis FC Santa Coloma, Annabel Llevot, va fer-li ballar el cap. Joan Capdevila, campió del món amb la selecció espanyola el 2010 i abans de l’Eurocopa del 2008, ja té 38 anys i era més a prop de la retirada que de tornar a jugar un partit de la Champions League. Llevot, amb amics en comú amb l’exjugador de l’Espanyol, Atlètic de Madrid, Deportivo de la Corunya, Vila-real o Benfica, li va presentar l’oferta del club colomenc i Capdevila ahir va fer el primer entrenament per preparar el partit de la primera prèvia de la màxima competició europea. 
El seu últim matx a la Lliga de Campions va ser al partit de tornada dels quarts de final a Stamford Bridge contra el Chelsea de Roberto Di Matteo. El lateral esquerre de Tàrrega va jugar els 90 minuts amb el Benfica de Jorge Jesus, però els lisboetes van perdre per 2 a 1 i en el partit d’anada va guanyar el club londinenc per 1 a 0. Quatre anys després tornarà a la màxima competició europea, però ho farà amb un club modest i contra una altra entitat modesta. N’és ben conscient. A més a més, vint anys després tornarà a jugar al mateix equip que el davanter Iban Parra. Rememorant l’època de l’Atlètic Segre. “Primer de tot vull donar les gràcies perquè m’han acollit molt bé, i també a l’FC Santa Coloma per donar-me l’oportunitat de seguir jugant a futbol, que és la meva passió.” Així començava un tímid Joan Capdevila. Un professional del futbol que ha passat, fins i tot, per la Superlliga de l’Índia amb el North East United FC o el seu últim club, el Lierse de la Belgacom League. “Un no renuncia mai a continuar. Estic content perquè vinc amb moltes ganes i il·lusió i veure si podem passar la primera fase i fer-ho al millor possible. ¿Passar també la segona fase? Tant de bo, però és molt complicat... I si ho fem, enfrontar-nos al Vila-real”, va dir somrient... “És impossible. Això sí, ho donarem tot per superar la segona fase.” Aquí s’ha retrobat amb el seu bon amic Paquito Márquez, a més d’Iban Parra. “Quan em va trucar l’Annabel vaig pensar: ¿i per què no? No és una idea desorbitada. Sempre he jugat a futbol i intentaré ajudar, com sempre he fet allà on he estat. Amb Iban Parra és el primer dia que coincidim després de vint anys. És una alegria màxima i són moltíssims records.”
Capdevila no pensa més enllà de la Champions. Ha signat per un mes, i si es classifica l’equip colomenc per a la segona fase hi ha l’opció de renovar per un mes més. “Aquí no estem parlant de diners sinó de passió futbolística. Estava als veterans del Tàrrega i hi jugava per passió i m’ho passava igual de bé. M’és igual jugar amb 80.000 espectadors a la graderia que amb 10 persones. La meva passió continua intacta i continuaré fent el que més m’agrada.” En el seu primer dia al vestidor ja li han explicat quin tipus de competició domèstica es trobarà. “Una lliga menor, però el vestidor està molt unit i són un grup d’amics. Intentaré aportar el meu gra de sorra.” Ve d’una greu lesió al genoll que el va deixar fora de combat uns sis mesos. Ja està tot oblidat. “He estat jugant mig any als veterans del Tàrrega. És clar que era una exigència menor i aquests tres o quatre dies espero que vagi tot bé”, va sentenciar. Vénen de disputar el Torneig Telègrafs de Lleida amb rivals com Francesc Xavier Sánchez Jara, Josep Maria Fusté, Andrés Escolà, que va jugar al València, Puig Solsona, ex-Barça, Vendrell o un ex-Lleida com Maza, Tòfol o Benalima. Ara tornarà a jugar a l’elit, però amb un club modest com el de Richard Imbernón, que aspira a classificar-se per a la segona ronda de la Champions. La llàstima és que no va poder tancar un altre fitxatge de renom ja que per motius personals l’exextrem  del Barça, del Depor i l’Hércules Cristian Hidalgo no va poder tancar la seva incorporació. Es treballa per tancar un extrem. Màxima ambició.