Ja té 35 anys. Veu la seva carrera esportiva de baixada i pensa en el futur. El porter internacional Ferran Pol té un dilema al cap després d’anunciar dissabte, a través de Mundo Deportivo, que deixava el club de la seva vida, el Futbol Club Andorra, en què  ha militat durant set temporades en dues etapes diferents. La seva vida, en aquests moments, està entre Denver (els Estats Units) i tornar a la Lliga Multisegur Assegurances per jugar amb l’Inter Club Escaldes –l’equip liderat als despatxos per l’exinternacional Toni Lima. Ell no vol deixar el país, ja que el mes de setembre afrontarà la nova competició de la UEFA, la Nations League, amb la selecció i tampoc no vol deixar els joves i menuts porters que entrena de la base de l’ens. Això sí, pensa en el seu futur perquè als seus 35 anys veu la retirada més a prop que mai. Té l’opció de marxar a la B-Elite Soccer The Academy, que està dirigida pel català Sergio Torán (ex-Barça i ex-Espanyol), i que té dos catalans més com a líders del projecte: Iván Molpeceres i Carles Gil –el director del programa de porters. La proposta dels Estats Units encara ha de madurar, però fa dubtar i molt Pol. “La meva etapa a l’FC Andorra s’ha acabat. Ha estat una decisió molt difícil, però he de mirar pel meu futur. La proposta dels Estats Units em crida molt l’atenció i m’atrau força. També he parlat amb l’Inter Escaldes i és un projecte que m’agrada, amb Toni Lima i Albert Lopo. M’hauria agradat retirar-me amb l’FC Andorra, però penso que és el moment d’emprendre  nous reptes a la meva vida. Ara mateix, la meva situació està una mica en l’aire”, va reconèixer Pol, que va sorgir de les categories inferiors del CE Premià i després va defensar les porteries de l’Horta, el Masnou, la Gramenet, el Vilassar, el Sants i, llavors, ja va fitxar per l’FC Andorra. En la seva primera etapa, hi va estar tres temporades i, en una de les crisis que va tenir el club amb una anterior junta, el porter andorrà va decidir marxar una temporada a l’FC Lusitans amb un company seu del club, Cristian Martínez. Tot seguit va tornar. Quatre temporades en què ha estat un fix. Primer, va parlar amb el president, Albert Ferré, i després de sortir publicada la notícia que deixava el club abans de jugar contra el Lleida Esportiu B va parlar amb els seus companys. “Aquest any no ha estat gens fàcil. Els problemes que té el club amb una plantilla molt curta, amb lesions greus que hi ha hagut, amb la marxa de Marc Castellsagué i l’arribada d’un bon tècnic com Candi Viladrich. He decidit marxar perquè no em veig sense jugar. Em considero una institució al club i ja li vaig dir al president que pot comptar amb mi si no decideixo marxar als Estats Units per donar un cop de mà en entrenaments als joves porters que tingui el club”. En aquestes set temporades en dues etapes amb l’FC Andorra es queda amb la família que s’ha format a l’entitat. “Hi he fet molts amics. Tinc clar que els jugadors som el motor d’aquest club. També destacaria la junta, ja que sense ells l’FC Andorra ja no existiria, amb tot el que ha patit aquesta entitat. Ara els joves han de fer un pas més i així els ho vaig dir diumenge a Lleida”. 
El pitjor per a aquesta plantilla va ser la mort del tècnic Emili Vicente, i Pol té un rècord per a ell. “Tenia una espina clavada i no només jo sinó també d’altres. Volíem assolir l’ascens per ell, ja que aquest club ha d’estar una categoria més amunt. No ha pogut ser perquè semblava que volíem, però que no podíem”. 
Pol, 26 vegades internacional amb la seva selecció, ha jugat aquesta temporada 30 partits com a titular. En aquests últims partits, està jugant el jove Xisco Pires. Els de Viladrich són un dels equips que menys gols rep en aquest grup 2 de primera catalana, amb 32 gols en contra. “Tant de bo arribi  gent que pugui sanejar el club i torni la tranquil·litat. És un país petit, però té un club molt gran”. La seva vida esportiva va camí de jugar amb l’Inter Club Escaldes, però podria donar un tomb radical si acaba acceptant la proposta nord-americana de la B-Elite Soccer The Academy. “He d’estar molt segur a l’hora de prendre una decisió. M’atrau treballar del que m’agrada i per què no afrontar el repte? Se m’està fent molt difícil”. Un porter que veu a prop el seu final sota pals i que vol tenir l’altre futur proper ben assegurat. La vida esportiva mai no ha estat eterna.
 
El davanter Vincent Ramaël fitxa pel Tic Tapa
 
Va arribar a l’FC Lusitans amb un únic objectiu: marcar gols. El davanter francès Vincent Ramaël, de 29 anys, va marcar vuit  gols a la lliga regular en set  partits, amb una mitjana d’1,14 gols per partit, i després va marcar cinc gols en els sis partits de play-off pel títol. Es va convertir en el tercer màxim golejador de la competició, ja que el pichichi va acabar sent Chus Sosa (Vall Banc FC Santa Coloma). Els gols del davanter de Clamart no van servir a l’FC Lusitans per classificar-se per disputar competició europea i Ramaël, que va rebre sis partits de sanció en l’últim partit de play-off contra l’UE Engordany, fitxa pel Tic Tapa UE Sant Julià per disputar la prèvia de l’Europa League. El golejador, que va començar la seva carrera esportiva a l’Excelsior Mouscron, també va jugar al Mònaco B, l’AFC Tubize de Bèlgica, el Cassis Carnoux, l’APO Levadiakos de Grècia, el Géants Athois i el KVC Winkel Sp., també de Bèlgica, i després pel Pennoise o el San Lorenzo del Paraguai.
 
FOTO: FACEBOOK FC ANDORRA