Desafia la muntanya salvatge

El K2 és la segona muntanya més alta del planeta, però també està considerada la més difícil i salvatge del món. Es diu que de quatre escaladors que ho intenten un acaba morint. El majestuós K2 es localitza a la serralada del Karakoram, entre Xina i Pakistan. No és cap casualitat que se la conegui com la muntanya salvatge. És la més complicada d’ascendir en tot el món i la segona més mortífera només superada per l’Annapurna. L’alpinista Stefi Troguet no tenia el K2 com la seva màxima prioritat en el seu projecte de coronar els catorze pics de més de 8.000 metres. De fet, era l’últim de la seva llista, però ahir va anunciar que buscaria fer cim entre els mesos de juny i agost al K2 (8.611 metres). Tot i això, abans intentarà coronar el Broad Peak (8.047 metres) sense l’ajuda d’oxigen. I això que al K2 van perdre la vida dos companys d’ascensió al Nanga Parbat, el primer vuit mil d’Stefi Troguet: el paretà Sergi Mingote i el pakistanès Ali Sadpara. De fet, Stefi Troguet va fer cim al Nanga Parbat amb el malaguanyat Sergi Mingote al costat. Per tant, la reacció de la família de l’alpinista encampadana en saber que volia intentar fer cim al K2 va ser aquesta... “Terror. És la paraula. La família ho viu de la manera que poden sigui el K2 o el Broad Peak. Sigui quin sigui el cim que vull fer. Tot és terrorífic per part de la família”, va reconèixer Stefi Troguet, que va prendre la decisió de formar una expedició al K2 abans de les morts de Sergi Mingote i Ali Sadpara. “Aquesta vegada ho he viscut de manera indirecta i això que no soc família de tota la gent que s’ha quedat allà al K2. Això sí, ho he viscut. Han estat les dues pitjors setmanes de la meva vida i entenc la meva família, però és la vida que jo he decidit fer i és la meva carrera esportiva”. 

El risc hi és. Stefi Troguet, amb dos vuit mils al seu currículum com a alpinista, Nanga Parbat (8.126 metres) i Manaslu (8.156 metres), és conscient de la perillositat del K2. “Ho tinc tot molt clar. Evidentment que assumeixes un risc; si no, no em mouria de casa. No vaig a morir. La intenció sempre és tornar. He fet mitja volta més vegades que les que he arribat a dalt i aquest és un punt clau en tot plegat. Estic disposada a girar. Si no faig cim no és cap derrota, és una victòria en tota regla”. 

Stefi Troguet, que va anul·lar l’estiu passat la seva expedició a Pakistan per buscar fer cim al Gasherbrum I i II per la pandèmia, ha utilitzat tot aquest temps per entrenar-se a prop de casa. “Ha estat un any complicat i difícil perquè les expedicions a l’Himàlaia s’han paralitzat per la pandèmia; per tant, he aprofitat l’any per tecnificar-me pels Pirineus i també pels Alps. Penso que he fet una evolució tècnica que m’ha donat la confiança per poder dir que aquest any puc fer alguna cosa més tècnica. Per això he decidit fer un repte d’aquestes magnituds”. L’alpinista encampadana, que rep el suport de CEBE, La Sportiva, Ferrino i Financera Assegurances, va meditar un xic fer marxa enrere en aquest projecte després de les morts de Sergi Mingote i Ali Sadpara. “Ha estat un cop realment molt dur. Podria fer-me la valenta i dir que no m’ha afectat, però no ha estat així. M’ha afectat moltíssim. Tenia un mal al pit que em perseguia i havia de processar-ho tot”. El seu raonament per decidir tirar endavant el projecte del Broad Peak i el K2 és aquest: “A mi sempre em diuen que quan un jugador de bàsquet mor, les pistes de bàsquet no es tanquen. La gent segueix jugant i penso que amb la muntanya és el mateix. Fa molt mal perdre els companys i també gent que consideres com els teus germans, però hem de continuar i el meu repte seguirà, justament, on ha passat tot el que ha passat. Soc conscient que vaig al lloc on està morint la meva gent i serà molt dur, però hem de tirar endavant”. 

 

Un record per a Mingote

 

L’alpinista paretà Sergi Mingote va morir el 16 de gener en una expedició per buscar fer cim a l’hivern al K2. Ell va fer cim amb Stefi Troguet en el primer vuit mil de l’encampada, al Nanga Parbat. Ella no l’oblida. “Tinc un record molt maco d’ell. Vam viure junts una aventura increïble al Nanga Parbat. Per mi, fins ara, ha estat l’expedició de la meva vida. Va ser tot molt proper i amb ell vam viure una expedició colze amb colze. Vam arribar junts al cim i encara recordo perfectament quan jo li deia que estava destrossada i ell em deia tu pots”. 

Si Stefi Troguet aconsegueix fer aquests dos cims sumarà ja quatre vuit mil en el seu repte de coronar els catorze pics de més de 8.000 metres. L’encampadana espera no trobar-se un K2 massificat. “El K2 hauria de ser més exclusiu, però ens estem trobant que s’està comercialitzant massa. Això sí, penso que serà un any que amb l’hivern i amb tot el que ha passat hi haurà menys gent i aquest serà un factor important ja que si hi ha molta gent es formen molts taps i cues i sense oxigen no t’ho pots permetre, tot això”, va indicar Stefi Troguet. El carmí dels seus llavis tornarà a intentar tocar el cel.