La família i els amics de Domi Trastoy ja respiren tranquils. Ja tenen el seu nen a casa. Ahir va arribar l’alpinista lauredià d’un vol procedent de Doha a Barcelona i després el seu pare es va encarregar de portar-lo a Sant Julià de Lòria i, tot seguit, no en perdona ni una, a la feina, a Os de Civís. Trastoy ja té al cap tornar al Nepal per intentar fer cim al Makalu. El terratrèmol que ha deixat destrossat el territori nepalès i ha ocasionat més de 5.000 morts ha provocat la decisió de fer marxa enrere en el repte de fer cim al Makalu, la cinquena muntanya més alta del món (8.463 metres).
El 2 de maig passat va iniciar l’ascens al camp 1 per recollir el seu material i el del company, l’andalús Eduardo Ibero. Tot sol. Des del camp base avançat a 5.700 metres al camp 1, 6.500 metres aproximadament. Va tornar al camp base avançat i d’allà cap al poble on es trobava l’helicòpter que va gestionar l’Índia, ja que hi havia un alpinista d’allà. No va poder pujar a l’helicòpter per culpa de la meteorologia i carregat com una mula va fer un trekking de baixada de tres hores. Sense xerpes i amb un portador. Va arribar a Katmandú i el seu cosí, Ramon Díaz, li va gestionar el vol de tornada ja que no podien ajudar gaire en les tasques de salvament per culpa del terratrèmol. “La vall del Khumbu, una de les tres subregions habitades per xerpes a l’Himàlaia, no estava malament en la mesura del possible. Una casa derruïda i ja ho tenien tot estructurat; per tant, no vam poder ajudar en res”, va assegurar Trastoy, que ahir encara estava recuperant-se del jet lag. “Agraeixo l’interès i l’ajuda del ministeri d’Exteriors d’Andorra, que s’ha portat molt bé amb mi. No tenim cap queixa i sempre m’ha preguntat si necessitava ajuda”, va indicar Trastoy.
Per la seva banda, els catalans Ferran Latorre i Núria Picas, que van compartir camp base avançat del Makalu amb Domi Trastoy, encara es troben a Katmandú i esperen tancar el vol de tornada. “La gran catàstrofe ha tingut lloc fora de Katmandú, és a dir, en ciutats properes o en àrees més llunyanes. A la zona de Kodari és on ha afectat més”, va recordar Trastoy, que va explicar per què va decidir tornar tan aviat. “Un cop vam decidir no intentar fer el cim del Makalu per solidaritat amb les víctimes, després vam comprovar que ho tenien tot molt estructurat i no necessitaven gaire ajuda nostra. A més a més, la família i els amics també em pressionaven amb missatges i correus electrònics. Per tant, com que no feia res vaig decidir tornar cap a casa. I aquí sóc, ja treballant, quin remei”, va sentenciar l’alpinista lauredià, que per desgràcia de la seva mare i resta de la família no abandona la seva ambició de fer més cims. És la seva passió i Makalu encara l’espera, i altres reptes apassionants també.
