La pilot Margot Llobera, que no competia des del mes de febrer, va participar en la Baja TT Dehesa d’Extremadura i va acabar onzena.
 
A inicis de febrer, Margot Llobera va competir a la Basella Race. Amb la seva KTM 450 EXC va assolir la primera posició en categoria femenina i després ja no va tornar a competir. Vuit mesos han passat de l’última vegada que va donar gas a nivell competitiu. Del febrer al mes de novembre. I divendres va tornar a tastar l’adrenalina de la competició participant per primera vegada en la Baja TT Dehesa d’Extremadura. Una de les proves més importants del calendari de Bajas i puntuable per al Campionat d’Europa. Una prova que va servir també per estrenar la KTM 450 Rally. 
La primera de les etapes va comptar amb un total de 480 quilòmetres de recorregut, dels quals 303 van ser contra el crono, un 63% del total. Al quilòmetre 50, Margot Llobera va patir una forta caiguda, tot i així, va decidir continuar. “Literalment vaig volar. Vaig rebre un cop bastant fort en una zona amb una mica de fang en saltar cap a l’altre costat, on va anar la moto. Refent la direcció vaig poder continuar, però força contracturada”, va recordar Llobera,  que dissabte va haver de fer front a 98 i 55 quilòmetres respectivament i diumenge, la més exigent, amb 150 quilòmetres. Per acabar en onzena posició. “En aquesta prova corren molt i jo no em sento còmoda. Sort que al final vaig poder trobar el meu ritme, perquè si no hauria patit una mica. Em vaig sentir còmoda i molt bé”, va dir Llobera, que encara està pendent de poder tancar el pressupost i competir en el seu primer Dakar. La situació ara per ara és complicada, però encara no ha descartat cap opció. “El que farem serà seguir amb la línia de sempre.” Ara ella només pensa a recuperar-se del fort cop. És el moment de sessions de fisioterapeuta amb Théo Rogue. “Només tinc traumatismes, però s’han d’anar mirant”. 
Margot Llobera no té encara cap competició assenyalada al seu calendari. La Covid-19 ho ha posposat quasi tot. De fet, la Baja Dehesa d’Extremadura la van organitzar de miracle i fins a l’últim moment no ho van decidir. “Feia temps que volia competir a aquesta prova i m’ha agradat. La Baja Aragón és més tècnica i aquesta és més ràpida”. Sigui com sigui, als despatxos hi continuen havent les pitjors dunes possibles.