El futbol és un esport de velocitats. Cadascú va a la que pot i no a la que vol. Tant de bo. Com els esports de motor, depenent de la màquina, la mecànica i els reglatges de què es disposi, la potència varia. Aquesta tarda s’enfrontaran dos equips que estan creixent, que tenen una progressió evident però que van a una velocitat diferent.

La projecció que va mostrar Armènia en el matx de divendres passant davant Eslovàquia, en què va guanyar per 3 a 1, fa pensar que és un rival a tenir en compte, no només davant Andorra sinó de cara a la fase de grups. Els darrers anys ha evolucionat ostensiblement i amb la fornada de joves talents que té actualment el seu joc ha canviat, deixant de banda el físic per centrar-se més en el tècnic. De moment, els resultats els avalen.
“És un equip que està en ratxa, que està ple de confiança i veu que les coses li estan sortint bé. Està passant per un moment dolç i això és el que precisament el fa perillós”, assenyala el seleccionador, Koldo Álvarez, que veu en els armenis una alternativa seriosa als favorits del grup, Rússia i Irlanda. “Si és capaç de sumar els tres punts es posarà molt a dalt de la classificació”, però això passaria per vèncer a Andorra. “Esperem que no sigui així, farem tot el possible.”
Un altre que veu el canvi fet pels caucàsics és Òscar Sonejee, que s’hi va enfrontar el 1998 i el 2004. “El futbol evoluciona i especialment ho ha fet a Armènia. Han fet una gran progressió.” Tot i trobar-se amb jugadors de “molta qualitat i velocitat”, com va indicar el tècnic, la selecció serà fidel al seu sistema, amb la premissa de sempre de mantenir la concentració i no cometre errades, perquè “si ens volen guanyar han de ser ells els qui ens guanyin”. Per aquest motiu s’ha incidit en la defensa en jugades a pilota parada. I per aconseguir l’objectiu, Koldo farà alguna modificació respecte a l’onze titular que va presentar davant Macedònia. Una de segura és l’entrada d’Ildefons Lima, que al centre de la defensa podria substituir i deixar a la banqueta Fernando Silva, fent parella al mig de la defensa amb Marc Vales.
Els dos entrenadors han estudiat el contrari. De la mateixa manera que Koldo ha fet una anàlisi exhaustiva del rival, el seu homòleg armeni, Vardan Minasyan, també ho ha fet, i pel que ha pogut veure ha comprovat que “Andorra ja no juga tancada”. L’equip es fa respectar, afirmació que accepta el tècnic andorrà, que pel que fa al caràcter més ofensiu que s’ha pres afirma: “És el que intentem fer, ens agrada tractar al màxim la pilota.”
El partit es disputarà a l’estadi de la República a les vuit del vespre, les cinc de la tarda al Principat. El bon moment pel qual passen els armenis fa pensar que el matx pot presentar una bona entrada, tot i que  s’espera que la pluja que ha caigut els darrers dies continuï fent acte de presència.

Més de cinc hores en avió i quasi quinze hores des de l’aeroport del Prat fins a Erevan
L’expedició andorrana va viure un d’aquells desplaçaments que es fan eterns. Entre vols, l’escala eterna a Viena i la diferència horària, va aterrar a Erevan quasi quinze hores després d’haver-se enlairat de l’aeroport del Prat. A la capital austríaca l’espera va ser de sis hores, temps en què els jugadors es van poder estar en un hotel per descansar.
El viatge va començar a les dues de la tarda i quasi a les cinc de la matinada van arribar a Erevan, amb les tres hores de més incloses, i a l’hotel hi van arribar cap a les sis. Al matí tocava reposar i al migdia l’equip va fer una passejada en un parc dels voltants per estirar les cames abans de dinar. En acabar, cadascun dels jugadors es va relaxar a a la seva manera per no notar el cansament del viatge. Hi ha els que porten els seus ordinadors portàtils i aprofiten el Wi-Fi per informar-se i comunicar-se amb amics i familiars. Altres es reclouen en la lectura i la resta fan petar la xerrada o fan la migdiada. Amb el dia entremig entre l’arribada i el partit, el període per recuperar-se “s’assimila bé; arribes força cansat després d’un viatge tan llarg, però tenim temps per treure’ns la fatiga”, va exposar Fernando Silva, que és dels que no se separen del seu ordinador. La diferència horària no es pateix i “el possible jet lag no el notem”. Per la seva part, Marcio Vieira destaca que l’adaptació és ràpida perquè “ens trobem bé físicament”.