L’FC Barcelona B és un equip ple de talent amb jugadors joves, però precisament per aquest motiu li falten taules. En canvi, el BP té una plantilla plena de qualitat amb jugadors foguejats, que saben llegir els partits. Així es va decidir el matx, en què els andorrans van golejar per 8 a 0, en una segona part espectacular que deixava en no res els 20 primers minuts, massa ensopits. Aquesta és la cinquena victòria consecutiva, que manté l’equip en la sisena plaça, ara amb 20 punts.

 

Prou fred és l’ambient del poliesportiu d’Andorra perquè, a més, el públic no acompanyi. Entrada molt pobra la que es va veure al pavelló per a un equip que aspira a l’ascens i que acompanya a seguir-lo pels resultats que està obtenint. Aramburu va ser el primer que va rematar a la porteria culer, però es va trobar amb el porter Julio. Cabinho va tenir en les seves botes les dues següents, la segona de les quals molt clara, xutant a boca de canó, però va enviar l’esfèrica fora.

Aramuburu és dels que no només està fi al davant, sinó que també al darrere. Va desfer el perill posant el peu justament quan Bonet, a porteria buida, només havia d’empènyer la pilota per avançar el seu equip. Cabinho buscava el gol. Hi incidia i al final el va trobar. Tot gràcies a Marc Fernández. El manresà va molestar Asensio per cedir el seu porter, tan malament que el pivot andorrà es va avançar per fer el primer.

Trobar-se per darrere en el marcador va fer espavilar els blaugranes, que van portar el partit durant uns minuts cap a la seva banda i el van convertir en una constant de pujades i baixades. En els contraatacs se senten còmodes, i així ho van fer. Juanfran va estar a punt de fer l’empat amb una rematada d’esperó davant de Marimón, que va estar atent per desviar l’esfèrica. Un temps mort va servir per alentir una mica el ritme que seguia l’enfrontament.

Moisés, amb dues rematades que van fregar el pal, va demostrar que el BP seguia dins el partit, que no se n’havia desconnectat. Les darreres ocasions abans del descans, per això, van ser de Verdejo, no cal dir, a la contra. En la primera Marimón desviava a córner. En la segona, el potent xut va passar a pocs centímetres del pal de la porteria andorrana.

En guió de la segona part va ser d’aquells que, si es pot escollir, és el que tries. Als 23 segons Paulinho feia el 2-0 amb un xut no gaire llunyà, ni potent, ni col·locat. Julio la va tocar, però va acabar convertit en gol. El BP té molts recursos, i també sap sortir al contraatac. El Barça B era el que havia fet servir fins llavors aquesta arma, però va ser el conjunt de Xavi de la Rosa qui la va aprofitar. Marc Fernández no es va poder estrenar encara. I això que a mitja pista va superar dos contraris per encarar el porter en solitari i en carrera va rematar fora.

Al minut 25, Aramburu conduïa la contra, cedia a Carlinhos i aquest a Nacho Llamas, que entrava per banda dreta i marcava a plaer. La intensitat no baixava i Carlinhos va ser el següent a convertir-se. Roba una pilota i llança ràpidament un potent xut que es cola per tot l’escaire. I el que tampoc va faltar en la seva cita habitual amb el gol va ser Marc Fernández. També en una contra, Paulinho li va assistir perquè s’estrenés. El partit quedava vist per a sentència.

Ja eren cinc els gols que reflectien el marcador i els blaugranes intentaven reduir distàncies. I d’ocasions en van tenir, però es van trobar sempre amb un incommensurable Marimón. Verdejo va sortir de porter jugador, amb els riscos que suposa. Així va arribar el sisè, amb Paulinho marcant des de la pròpia pista. Tot seguit Aramburu va ser llest i ràpid traient des de la banda, assistint a Paulinho perquè fes el seu hat-trick particular. A trenta segons per al final, Nacho Llamas transformava un doble penal per tancar l’exhibició, en la segona part, del BP.