De Kuressaare a Cardiff. Un total de 105 internacionalitats i quatre gols. I quatre dates per no oblidar: el 22 de juny de 1997, el 14 d’octubre de 1998, el 9 de juny de 1999 i, la més important i històrica, el 13 d’octubre del 2004. Va ser en totes aquestes i moltes més. Òscar Sonejee, amb 39 anys, penja les botes, i ho fa després de 18 anys al servei de la selecció. Va començar als 21. El seleccionador brasiler del combinat andorrà, Manuel Miluir, el va convocar per a una gira de quatre amistosos i el primer es va disputar al Linnastaadion de Kuressaare (Estònia). El resultat va ser de 4 a 1 favorable als de Teitur Thordarson i per a Andorra va marcar Ilde Lima el 3 a 1. El defensa, que també està a punt d’igualar el rècord d’internacionalitats de Sonejee, també va debutar en aquell partit. Sonejee va jugar aquell partit juntament amb Josep Serrano, Txema, Ramírez, Ángel Martín, Toni Lima, Ilde Lima, Agustí Pol, Lucendo, Jorge Bazán i Juli Sánchez. Ja han passat 18 anys i Sonejee, amb els cabells blancs, ja pensa en el seu nou camí: ser entrenador. “És clar que recordo el debut! Contra Estònia allà. Era un amistós i va marcar Ilde. Jo tenia 21 anys i ja en tinc 39...”, va recordar Sonejee mentre s’esperava a l’aeroport de Bristol després de jugar el seu últim partit com a internacional contra Gal·les a Cardiff. 
Els aficionats gal·lesos el van xiular quan va ser substituït ja que pensaven que perdia temps. Era el dia del seu comiat en la festa dels Red Devils. “Va ser un moment molt emotiu. Tot el que ha estat el meu últim viatge i els nervis que tenia. Se’m van passar moltes coses pel cap. El cos tècnic va tenir unes paraules per mi abans de sortir al camp, sobre els anys que feia que hi era i per agrair-me l’exemple que he donat com a persona i jugador.” Molt emocionat. Va complir el seu objectiu i va dir adéu sent una peça important per a Koldo Álvarez. “Això mateix m’ha fet continuar i lluitar, perquè sabia que estava aportant al grup. Em sentia un jugador que era allà per algun motiu i aquests últims partits he tingut la sort de jugar d’inici. Crec que he demostrat que estava en un moment que podia jugar i que estava com qualsevol altre jugador.” ¿I si ho esperava? “Anaven passant els anys, els partits... I quan vaig arribar a 80 o 90 ja veia a prop les 100 internacionalitats. Vaig passar una fase de classificació en què no tenia gaires minuts i de cop i volta, treballant i treballant —ningú m’ha regalat res—, vaig poder complir l’objectiu, i més del que m’esperava.” No es va rendir. Tot i no jugar a l’elit del futbol mai es va abandonar. Té aquest gen competitiu tan difícil de veure en altres jugadors. Va estar en aquella selecció que va posar contra les cordes tota una selecció francesa que omplia Saint Denis. Era un 14 d’octubre de 1998 i el partit va acabar 2 a 0 favorable per a la que era l’actual campiona del món.  Sonejee també va formar part del combinat que va plantar cara a l’estadi Lluís Companys, novament, a França. Era un 9 de juny de 1999 i Andorra va perdre per un gol de Frank Leboeuf al minut 85. Això sí, la data de les dates és la del 13 d’octubre del 2004, la de la  primera i única victòria d’Andorra a l’estadi Comunal, contra Macedònia amb el gol de Marc Bernaus. “Em costa quedar-me amb un moment. El debut ara el valoro ara més perquè he viscut tantes coses... Jugar contra França a Saint Denis, haver estat a punt de puntuar contra França a Montjuïc i el de l’única victòria, que li dono un valor immens”, va indicar Sonejee. ¿I el futur? ¿Es tornarà a puntuar? “El primer de tot és que hem de ser realistes. Tots volem puntuar i aconseguir tornar-ho a fer. Ho intentem sens dubte, però no ens adonem de la diferència que hi ha amb aquestes seleccions. És clar que vam deixar el llistó molt alt, el de sumar cinc punts en una fase de classificació, i ara és el moment de recordar el que es va fer. Va ser impressionant. La diferència és tan gran... Sortir al terreny de joc i patir 90 minuts. Ens haurien de portar a coll. Hem de començar a valorar el que fem dintre del camp contra aquestes bèsties.” 
Quan un jugador es retira sempre es busca el substitut. Max Llovera i Marc Rebés truquen a la porta. “Estan sortint nanos joves i s’adapten bé. Això és molt important per a nosaltres. És veritat que aquí és més fàcil arribar, però és més difícil mantenir-se. Max Llovera ha demostrat que és un jugador a tenir en compte; Aarón Sánchez, que juga al davant, ha tingut oportunitats i Marc Rebés s’ha consolidat. S’ha de treballar i no només compta haver arribat.” També va lloar Koldo. La continuïtat del seleccionador, de moment, és una incògnita que ha de desvelar properament una federació que ahir no volia fer balanços. “L’únic que puc dir de Koldo Álvarez és que és impressionant com treballa i com viu la selecció juntament amb el seu cos tècnic. Ha treballat i ho ha viscut més que ningú.” ¿I es veu Òscar Sonejee com a seleccionador? “Ara mateix no hi penso. No t’enganyaré, serà un repte i una possibilitat, però el temps ho dirà. Vull arribar al més lluny possible”, va sentenciar. Òscar Sonejee deixa la selecció. Ho fa als 39 anys i amb 105 internacionalitats. Un crac que tothom trobarà a faltar.