El bressol del futbol sala del país desapareix. Sant Julià de Lòria, després de 26 anys, es queda orfe de l’esport del 40x20. Jugadors com Omar, Guillem Castro, Cristian Gonçalves o ‘Roge’ o el tècnic del primer equip, Jorge Dias, viuran demà el seu últim dia a un club on van arribar de ben menuts.
 
Adeu al bressol del futbol sala del país. Vint-i-sis anys d’història finalitzen dissabte i de la manera més cruel: en silenci. Només se sentirà el xiuxiueig de les sabatilles, el bot de la pilota, els crits dels jugadors i també dels tècnics i el xiulet de l’àrbitre. Poca cosa més. Un final trist d’una fàbrica de jugadors de futbol sala. Tancament en silenci com també les poques explicacions que s’han donat. La Federació Andorrana de Futbol (FAF) assumirà la gestió total de l’esport del 40x20 amb només l’Enfaf, l’únic club sènior que competirà la temporada vinent a territori espanyol. De jugar a Sant Julià de Lòria a fer-ho al nou pavelló del Centre d’Entrenament de la Massana. Demà, a les 18 hores, el primer equip dirigit per Jorge Dias jugarà el seu últim partit en territori lauredià i ho farà contra l’FS Olesa per tancar la segona fase de la tercera divisió espanyola de futbol sala. Molts jugadors, que van arribar de ben menuts al CE Sant Julià, viuran un partit ben especial i emotiu. L’últim d’una entitat que sempre ha apostat pel futbol sala i que, com a primer equip, va estar quasi sempre a l’ombra de la secció de futbol sala ja desapareguda de l’FC Andorra. 
Omar Debboun és el capità de l’equip. Vint-i-tres anys al club. Quasi des que es va crear. I només en té 28. “Sincerament no pensava que acabaria abans el club que jo la meva carrera esportiva.” És conscient que demà serà un dia trist. “Nostàlgia. He estat aquí quasi tota la vida. M’han educat, m’han ensenyat un esport que m’apassiona i només per situacions que només coneixen els que gestionen el club, s’acaba. No podem fer res nosaltres”. Omar, sempre crític, no es va mossegar la llengua. “Ens van notificar ja fa uns mesos que el club desapareixia i res més. Des del dia que van posar al nou director de Sasectur ja no hem tingut cap notícia més. De fet, no ha vingut a cap partit. Sento ràbia. Sense saber els motius crec que s’hauria pogut fer alguna cosa més”. Des de la categoria més baixa a sènior. Tota una vida al club menys dos anys que va estar jugant a la lliga nacional. Elogia a una pista que deixarà de rebre partits a nivell sènior. “Aquí han vingut equips de base del Barça, del Marfil Santa Coloma o Les Corts i sempre han patit per guanyar. És una pista especial.” El comiat serà sense públic a les graderies. “Serà trist, però m’agradaria acabar l’era d’aquest club amb tres punts i acabar segons d’aquesta segona fase”. Per Omar, aquest club li ha aportat “molts amics i també em quedo amb els valors que ens han donat. Sempre parlen bé del CE Sant Julià quan surts del país”. 
El tècnic del primer equip, Jorge Dias, també les ha vist de tots els colors com a jugador de la base, del primer equip i després com a entrenador. “Fa mesos que li dono voltes perquè s’apropa el final del club i que arribi aquest últim partit fa que sigui emocionant i sobretot tinc un sentiment de tristesa. Aquest club ha mantingut el futbol sala del país viu i desapareix. És difícil d’assimilar”. 
Jorge Dias també va ser crític com Omar, tot i que va decidir prémer el fre. “Ràbia, sí. Crec que s’hauria pogut mantenir el club si anys enrere s’haguessin fet les coses millor. S’hauria pogut fer un projecte de país, però al final manen els qui manen. Per molta ràbia que et faci, és el que hi ha”. 
Guillem Castro també porta una vida dedicada al club com a jugador. Des dels cinc anys, i ara juga amb el primer equip. “Sento una mica de nostalgia. I més en aquesta temporada que no podem jugar amb públic. L’Omar, que és el capità, és qui ha viscut les penúries i tota la part bona. Ell sent més aquesta tristesa. Em quedo amb el que ensenyen als nens, el tracte que donen a la pilota i d’aquesta manera també és un club que sempre dona goig veure jugar.” 
Roge només té 21 anys i porta al CE Sant Julià des dels tres anys. No podrà jugar demà el partit per lesió. “Sentimentalment serà dur per a mi, ja que en l’últim partit no podré jugar per lesió. Serà molt especial perquè és un club al qual hem estimat molt. Personalment jo sempre he jugat amb la mateixa samarreta i serà una mica estrany, el curs vinent, fer-ho amb una altra, però comença una etapa nova”, va dir Roge. El bressol del futbol sala del país abaixa la persiana, i ho farà en silenci...