A Andorra, per les seves característiques particulars, de vegades es donen situacions difícils d’entendre. Del 7 al 16 de març es disputen els Jocs Paralímpics de Sotxi, on hi haurà representació nacional. Aquesta serà la cinquena vegada que el Principat hi serà present. I en totes elles, sense comitè paralímpic nacional reconegut al propi país perquè la llei de l’esport no s’ha modificat tot i la demanda que hi ha des de fa vuit anys.

La Federació Andorrana d’Esports Adaptats (Fadea) és la que vetlla al país pels esportistes amb una discapacitat. No només perquè facin una activitat física regular, sinó perquè participin en tot tipus de competicions. Les dues primeres vegades que Andorra va participar en les Paralimpíades d’hivern (Salt Lake City 2002 i Torí 2006), ho va fer a través de la Fadea, fins que el Comitè Paralímpic Internacional (IPC) va donar un toc d’atenció en no comptar amb un comitè propi. Després de la cita italiana es van iniciar els tràmits per constituir-lo, però sense arribar encara a produir-se. “Fa vuit anys que batallem i no hi ha manera”, afirma Carlos de Jesús, tècnic de la Fadea.

El 2008 es va decidir constituir el comitè nacional a través de l’IPC, però sense poder-ho fer a Andorra. “Això no passa enlloc. Estem reconeguts a fora i a casa nostra no”, assegura, remarcant que  tot i tenir el reconeixement del màxim organisme internacional, “ens diuen que hem de solucionar la nostra situació”. A Vancouver, a Londres i ara a Sotxi res no ha canviat. “Ens queixem que els paralímpics no tenen el seu comitè. Fa massa temps que anem al darrera d’una solució i ens van donant allargs.”

L’actual llei de l’esport no preveu un comitè paralímpic com l’olímpic, que recentment va complir 40 anys. “Tenim la voluntat de solucionar-ho al més ràpid possible”, afirma el secretari d’Estat d’Esports, Jordi Cerqueda, remarcant que “la llei es canviarà perquè és antiga. Són moltes qüestions diferents i molts aspectes no estan previstos. Qualsevol llei necessita anar-se adaptant a les èpoques”. Ja fa temps que la situació s’allarga i “a vegades falta voluntat” per concretar-ho.
Aquesta ha de ser la definitiva. En tractar-se d’un comitè multidisciplinari la realitat és diferent de la resta, fet que allarga els terminis. “Cada federació i club es dedica només a un esport. Aquest cas és diferent i ara estem en el procés de detectar qui podrà entrar-hi”, assenyala Cerqueda.


Falta de recursos

Però el malestar del moviment paralímpic no acaba aquí.  No és només no estar reconeguts. És també la falta de recursos allò amb què la Fadea treballa diàriament. “Estem penjats”, no dubta a afirmar De Jesús. L’ens des de Vancouver va veure incrementada la seva subvenció en 17.000 euros, una partida que s’ha mantingut al llarg dels anys, per un total de 44.000 euros. Però la seva realitat ha canviat. “Abans teníem quatre seccions i ara en tenim onze. Només teníem discapacitats físics i sensorials i ara també amb paràlisi cerebral. En altres països són tres federacions diferents i cadascuna té la seva subvenció.” Mirat amb perspectiva, el que es troben és que “aquí fem de federació i de club al mateix temps, amb persones que no tenen res a veure unes amb les altres” per la seva discapacitat.

La Fundació Privada de Banca Privada d’Andorra és qui dóna el suport econòmic per poder ser a Sotxi, igual que va fer dos anys a Londres. “Si no ens haguessin ajudat no hi podríem haver anat”, afirma, ja que “no hi ha suport de les institucions”. Des de la fundació de l’entitat bancària “ens han ajudat no només per anar-hi, sinó per fer el camí per arribar-hi”. De Jesús considera que “qualsevol persona amb discapacitat té dret a representar el seu país” i que “no és normal que haguem d’anar amb diners privats al cent per cent”. La creació del comitè no suposarà un gran dispendi per a les arques públiques: “Ens val per pagar les quotes al comitè internacional i en any paralímpic tenir una ajuda.”


Fernández torna als Jocs

Seran els seus segons Jocs Paralímpics. Xavi Fernández va ser a Torí de cap de missió i a Vancouver va debutar en competició. Participarà a Sotxi el 13 de març en l’eslàlom i el 15 en el gegant. L’objectiu amb què es presentarà serà repetir la 24a plaça del gegant de fa quatre anys al Canadà. “Arribo millor que a Vancouver. Les sensacions són molt bones i m’he adaptat bé a la nova cadira”, afirma Fernández. Obtenir una millor classificació serà complicat, perquè “mirant les curses veus que els deu primers corredors estan dins el mateix segon. Són gent que només es dediquen a això”.

A Sotxi va intentar ser-hi a través d’una mínima, però els resultats que va tenir a Pitztal i la Molina, on podia aconseguir punts, no van ser suficients, així que la utilització de la wild card li permet ser-hi present. “Podríem haver anat a alguna cursa més” per intentar obtenir els punts, però per raons econòmiques i de logística pel desplaçament es van decidir per no fer-ho. Afronta la cita amb il·lusió, perquè “sempre és bonic representar el teu país”. A Sotxi s’entrenarà a partir del dia 8, juntament amb l’equip espanyol. Per les referències que té de la pista “sembla bastant divertida”, però el que més li preocupa, després de veure el que va passar en els acabats de clausurar Jocs Olímpics, “és la neu. És el que més mal ha fet als esquiadors. He vist moltes caigudes per culpa de la neu”.

Pel que ha comprovat en els entrenaments realitzats al país, que han pujat en intensitat l’últim mes, De Jesús està convençut que “farà un bon paper”. Nota que “el nivell que té ara és per repetir el resultat de Vancouver” i només espera que “surti en competició el que està fent en els entrenaments”.