L’SOS llançat pel club no ha tingut resposta positiva. L’últim cartutx que tenia no ha arribat al seu objectiu, fet que comporta que el CV Andorra es retiri de la Superlliga i de la Challenge Cup en no poder assumir ni les despeses de la competició ni de la plantilla. El projecte ambiciós que s’havia construït, amb uns diners que mai va arribar a veure el club, finalitza de la pitjor manera, caient com un castell de cartes. L’entitat queda tocada però no desapareixerà, i es mantindrà únicament amb l’equip juvenil.

Com a mesura d’urgència, per no fer efectiva la renúncia esperant esdeveniments, l’equip va disputar la primera jornada de la Superlliga amb la baixa dels jugadors brasilers. Va fer-ho a la complicada pista del Vecindario ACE Gran Canaria, on va guanyar per 0-3. Havia sorgit l’alternativa d’un nou patrocinador, que aportaria una xifra força inferior a la que prometia un inversor de fora del país. Però finalment aquesta opció va quedar en no res. “Ens han dit que era massa precipitat i que no ens podrien ajudar”, afirmava amb tristesa l’entrenador i alma mater del club, Lluís Hillaire. L’oferiment que va arribar tenia dues obligacions, “que a l’equip pràcticament no marxés ningú” per mantenir un projecte competitiu, i que “el Govern ens donés suport”. Es podien complir aquestes clàusules, però al final es van fer enrere. “No podien arribar als 400.000 euros que ens havia promès l’altre patrocinador, així que vam mirar si es podia replantejar la qüestió amb altres quantitats. Hi havia aquesta possibilitat, però al final ens han dit que no és possible.”

En saber la notícia Hillaire es va reunir amb els jugadors i els va reiterar que tenen les portes obertes per marxar i que aprofitin l’opció de les ofertes que els arribin. I en la mesura que el club ho pugui assumir, “a veure si poden cobrar alguna cosa” pels dos mesos que fa que treballen. Alguns, per això, no estaven regularitzats al país. Hillaire, però, remarca que “no tenim res, estem a la ruïna. El marge de maniobra és ínfim”. Al mateix temps està en contacte amb tots els proveïdors de l’entitat per exposar-los quina és la situació i estudiar com es poden replantejar els pagaments que han d’afrontar. En breu també anunciaran a la Reial Federació Espanyola de Voleibol la renúncia a la Superlliga i a la Confederació Europea de Voleibol, a la Challenge Cup.

El projecte professional s’acaba aquí. Tot just quan feia els primers passos. S’havia configurat una plantilla, amb jugadors de qualitat i experimentats, amb què les travesses els donaven com un dels principals favorits a guanyar el campionat, trencant amb projectes anteriors en els quals la permanència a la màxima categoria era l’única ambició. L’equip des­apareix, però no així el CV Andorra. “Continuem amb l’equip juvenil i fent feina amb la base. El club ha de seguir existint perquè és història d’aquest país”, assenyala Hillaire, indicant que “potser aquesta és una decisió que hauríem d’haver pres fa uns anys quan vam decidir baixar a Primera Nacional”. En aquella ocasió el club va veure que no podia assumir les despeses de ser en les primeres categories i va decidir baixar tres divisions. Però va mantenir el grup i d’any en any va sumar ascensos fins a tornar a la Superlliga.

El pes de l’ambiciós projecte se sustentava en el primer equip, però volia tenir una extensió en la base. “A més de tenir el juvenil volíem fer promoció del vòlei a les escoles amb aquests diners, per anar creixent en jugadors i formar nous equips. El projecte anava paral·lel amb el del primer equip.” El club volia créixer i que aquesta forta inversió servís per guanyar practicants al país, formar nous equips de base i perquè el vòlei tornés a ser un esport important al Principat. Un escenari que no s’ha pogut arribar a complir i que ha mort abans de néixer.


Petrodòlars invisibles

L’inversor que havia de permetre fer el salt qualitatiu al club era una empresa del sector dels carburants que es volia establir a Andorra, amb capital del golf Pèrsic i relacions amb princeses saudites, com els van mostrar a l’entitat dirigida per Nacho Maset. Van signar el 8 de juliol passat un contracte per cinc anys prorrogable a cinc més, amb una inversió de 400.000 euros per temporada, amb opció d’apujar la xifra tenint en compte els resultats esportius i el retorn que es pogués generar. Però aquests petrodòlars mai no van arribar. “Hem estat ingenus per no pensar malament per una persona que se’ns va oferir a donar un suport molt important al projecte”, afirma Hillaire, remarcant que aquesta situació arriba perquè “són molts anys els que hem picat pedra sense èxit per tenir suport econòmic. Va arribar una persona que ens va enlluernar amb la inversió de molts diners”. A més va aconseguir que “no fos una ajuda només per un any, sinó que anés més enllà”, per assegurar la viabilitat del projecte.

Però els terminis per començar a fer efectius els pagaments es van anar allargant. “No entenem a què ha jugat aquest home i per què ha actuat d’aquesta manera. Ha continuat mantenint el contacte amb nosaltres”, fins que la setmana passada es va acabar la comunicació. Anaven esperant i fins i tot “tenim una carta on reconeix el retard per problemes de recapitalització de l’empresa”. Lamenta que la negativa final va arribar a tocar del començament de la competició: “Si ens ho haguessin dit fa un mes hauríem tingut marge de maniobra per parlar amb temps amb altres persones o empreses.”

El CV Andorra està en una situació molt delicada. “Ara mateix no tenim un euro al club. Està en la ruïna”, admet, així que ho portaran a la justícia per reclamar el contracte sencer per danys i perjudicis.