El dia més especial de Vicky

El tennis va tornar a somriure al país i ho va fer amb una tennista andorrana de només 17 anys, que va ser número 1 del món júnior i actualment és la 158a del rànquing WTA. Vicky Jiménez no va tenir el debut desitjat a casa seva en el Crèdit Andorrà Open, però emocionalment va ser el seu dia més especial. Passades les vuit va sortir a escalfar. El Poliesportiu d’Andorra, amb una entrada agraïda i per primera vegada davant de la seva gent. Familiars, amics i aficionats al tennis. I tot amb només 17 anys. Sent protagonista principal del primer torneig professional femení organitzat al país. Un WTA 125. Va plorar en guanyar el seu primer joc quan en el segon set perdia per 5 a 0 i després va guanyar dos jocs seguits més. Va evitar el doble 6 a 0, però ella ja havia debutat a casa. Quelcom impensable en un esport, que durant molts anys ha estat un desert al país. 

El tipus de joc de Tatjana Maria se li va ennuegar només començar. Un estil massa pesat i poc arriscat, però sòlid i eficient. La tennista andorrana va tenir cops brillants, tot i així, no va poder evitar el 6 a 0 inicial en més de mitja hora de primer set.

Al segon set, la tennista de Bad Saulgau, de 35 anys, va continuar imposant aquest ritme farragós. Vicky no es va deixar anar en cap moment. Alguna protesta cap a l’àrbitre per algunes decisions dubtoses i fins al 5 a 0 que anava directe cap al segon set en blanc, la tennista andorrana va salvar la derrota per la via ràpida i va guanyar el seu primer joc en la graderia on hi havia la seva mare i el seu germà. Va plorar. Va agafar aire i va aconseguir alliberar totes les seves emocions per salvar el 6 a 1 i el 6 a 2. Va imposar-se en dos jocs més i va fer que Tatjana Maria, per fi, celebrés un joc amb més eufòria del previst. També va salvar un match-ball i va acabar amb un 6 a 3 final. “Avui [ahir per al lector] no ha estat el meu millor dia, però jo vull treure el positiu. M’ho he passat genial, encara que el resultat no ha acompanyat. Realment vull agrair el suport de tothom i ens veiem demà [avui per al lector] que encara queda dobles. Espero tornar més forta l’any que ve”, va assegurar Vicky Jiménez, que no creu que sortís pressionada a la pista del Poliesportiu d’Andorra per jugar davant dels seus. “No. Jo em trobava bé. Sí que era una mica molest el joc de Tatjana Maria, i he fet algun error. No he tancat bé algun joc amb el servei i ella té molta experiència i l’ha afavorit molt. Ja s’ha acabat la meva temporada i començaré a entrenar i millorar”.

La tennista andorrana es va emocionar quan se li va preguntar per les llàgrimes en guanyar el seu primer joc. “Estava contenta. Anava 6 a 0 i 5 a 0 i òbviament pel cap em passa que estic aquí a casa i volia fer-ho bé. I no ha sortit... Hi havia massa felicitat”. Emocionada, va donar com acabada la seva roda de premsa. Moltes emocions que van sortir un cop finalitzat el seu debut a casa.

Eduardo Nicolás, més conegut com a Nico, també va plorar a la graderia. “Tatjana Maria és una jugadora que té molta experiència i et fa jugar tots els punts. Guanyar-la de darrere tirant és molt complicat. La manera era tancar els punts al davant i això ho hem de millorar. Està en el camí. Té només 17 anys i jugar a casa, amb la pressió, no és fàcil”, va dir Nico, que va parlar sobre el final del partit. “Tatjana ja no ho veia tan clar i s’ho ha pensat”. Una experiència de la qual Vicky en treurà profit. “La farà més forta. És un procés i li toca millorar. No hi ha gaires històries. Quan ha entrat a la pista tothom dempeus, fins i tot jo m’he emocionat. És una experiència espectacular. Aquestes experiències que viu ella ara les viu un jugador normal amb 22, 23, 24 o 25 anys. Hem de donar suport a Vicky, ajudar-la en tot el que sigui”, va exposar l’entrenador.

Una altra pàgina escrita en una carrera que tot just acaba de començar.