Julen Sánchez, de 12 anys i fill de Juli l’exinternacional, fitxa per l’Espanyol i els blanc-i-blaus el cedeixen un any al Nàstic Manresa.
 
Juli Sánchez, més conegut com a Minino, es va quedar a les portes de jugar amb el segon equip del Barça. El seu màxim valedor, el tècnic Toño de la Cruz, va deixar el club blaugrana i el menut jugador andorrà va continuar amb l’FC Andorra. El somni de l’elit, truncat. Això sí, la seva carrera esportiva no ha deixat indiferent ningú, almenys al seu país, amb 73 partits amb la selecció i un dels jugadors més tècnics que ha tingut Andorra. La seva herència esportiva l’ha recollit el seu fill: Julen. Als 12 anys acaba de fitxar per l’Espanyol i el curs vinent jugarà un any cedit al Gimnàstic Manresa. Ell és un davanter o també migcampista. El seu joc no té res a veure amb el del seu pare i aquest curs, amb l’Enfaf Construccions Modernes aleví, ha marcat la diferència amb 56 gols. El Vila-real i l’Espanyol el van tenir en el punt de mira, però finalment el club blanc-i-blau el va convèncer més per proximitat als pares i van signar-lo per tres anys. “Aquest any ho ha fet bé. Treballa i entrena bé. Està molt coordinat i en ser gran d’alçada li va molt a favor”, va reconèixer Juli Sánchez, que va explicar el perquè de la cessió al Gimnàstic Manresa. “L’Espanyol no té residència fins a la categoria cadet, però amb ell faran una excepció i quan sigui infantil de segon any ja anirà a l’Escola Túrbula –coneguda com la Residència Josep Manel Casanova–. Jugarà amb l’infantil de primer any i baixarà una o dues vegades a entrenar amb l’Espanyol. Farem quilòmetres la temporada vinent”. 
Julen continuarà vivint al Principat fins al curs vinent. “Guanyem un any amb la cessió al Gimnàstic Manresa, ja que a l’any següent ja marxarà a la residència de l’Espanyol. És tan complicat arribar... És molt bon nen i molt humil. S’ho ha guanyat”. Juli i Julen no s’assemblen massa com a jugadors. “Jo de petit vaig començar al futbol sala i vaig marcar una temporada 101 gols a la divisió d’honor de Catalunya. I als 15 anys vaig passar al futbol al juvenil de l’FC Andorra i jo era diferent d’ell. No s’assembla a mi, ja que jo era molt hàbil i més jugador de carrer i ell és molt més complet que jo. Molt més futbolista i més potent que jo. Té molta visió de joc i molta arribada. És competitiu, tot i que molt noble. Com a futbolista és millor que jo”.
El Vila-real i l’Espanyol es van posar en contacte amb la Federació Andorrana de Futbol (FAF) i van preguntar per Julen. “L’Espanyol ens van demanar que vingués a un entrenament. Hi havia nou jugadors a prova i van fer un partit i un entrenament. A les setmanes ens van dir que el volíem. També en una Copa Atlas, Julen ho va fer molt bé, amb l’Enfaf, i en un partit va marcar cinc gols. El van veure els del Vila-real i també ens va trucar. És molt d’agrair que apostin per ell”.
En aquell entrenament i partit amb l’Espanyol només va signar ell. “A Julen quan li vam dir que ens volia l’Espanyol es va posar molt content. Estava encantat. Pura felicitat, i jo també. Com vaig jugar em fa especial il·lusió. Gaudeixo molt veient-lo jugant”.
Julen va provar amb molts esports abans del futbol i va fer natació, karate, bàsquet i es va decantar per l’esport que va practicar el pare durant molts anys. “A mi m’ha vist jugar i també juguem partits de futbol-tennis. Abans el deixava guanyar i ara em guanya ell”. 
Juli no és exigent amb el seu fill. “Només li demano que entreni seriosament i aprengui. No és cap guarderia, i menys ara que han apostat per ell. Ell és molt conscient d’això i sempre està molt concentrat. Ell mateix ha de ser exigent amb ell”.
També va parlar de la funció dels pares amb els fills que fan qualsevol esport. “Són els pitjors els pares, i més els que no han jugat a futbol. Jo he vist molts nens que eren molt cracs quan eren petits i no han arribat com els que eren més treballadors. El que han de fer és gaudir i deixar-los entrenar i jugar. El més important també són els estudis i ell ho porta molt bé”. 
A Julen se li obren les portes d’un club que cuida bé els jugadors joves i fa un pas de gegant per seguir o millorar els passos del pare.