ENTREVISTA EDU MOYA (JUGADOR DE L'FC LUSITANS)
Va jugar amb el Mallorca de Samuel Eto’o, Leo Franco i Miquel Ángel Nadal amb Luis Aragonés a la banqueta, i també al Recreativo de Huelva, el degà del futbol espanyol, amb Santi Cazorla. Estava a l’atur després de jugar la Copa Libertadores amb el Bolívar i fa unes setmanes es va convertir en el fitxatge estrella, als 34 anys, de l’FC Lusitans. Un club a la recerca del títol i de tornar a jugar a Europa.
Quan li va arribar una oferta d’un club d’Andorra, l’FC Lusitans, ¿què és el primer que se li va passar pel cap?
Havia estat competint en sessions AFE [Associació de Futbolistes Espanyols] i em van sortir algunes ofertes. Les vaig valorar. Javi Romero, director esportiu del club, es va posar en contacte amb mi i llavors em va alegrar molt l’interès que va posar en mi. Professionalment és un club més modest si el comparem amb alguns equips espanyols on he jugat o amb el meu últim equip, el Bolívar. Pel que fa a quantitats també hi ha diferència, però simplement la il·lusió i les ganes de Romero per reforçar l’equip i classificar-lo per jugar la prèvia de la Champions League em van convèncer. Molts futbolistes somien a jugar competicions europees i jo busco com petites medalles per explicar-ho a molta gent després d’estar molts anys al futbol professional. Una mena de currículum esportiu per al dia de demà.
¿Sabia que hi havia una Lliga Nacional al Principat d’Andorra?
Sí! El que passa és que estem centrats a seguir la Lliga espanyola, la Premier League, el Calcio... Després mira la Lliga boliviana, que no coneixia. Saps que hi ha competició, però no n’estàs al cas com al nivell Maldini [referint-se al periodista Julio Maldonado], ja que mires més les lligues més conegudes.
¿Què li va dir a Javi Romero quan li va donar el “sí, vull”?
Jo acabava de jugar la Copa Libertadores amb el Bolívar. A Andorra no serà igual que allà, i més veient la idiosincràsia del club. Tenia clar que venia aquí amb unes condicions ben diferents de les que vaig tenir a Bolívia i també a Espanya. Al final només m’interessa que l’equip quedi campió per jugar la prèvia de la Champions League. Aquesta és la meva motivació i la meva il·lusió.
¿I què el va ajudar a decantar-se per l’oferta del Lusitans?
No sé si serà experiència o intuïció, però la manera amb què Javi Romero es va expressar amb mi em va fer pensar que no és una persona que et vulgui enganyar amb la paraula. Al contrari, va ser una persona molt honesta. Em va transmetre molta sinceritat i em va explicar el que hi havia. A mi m’agraden aquesta mena de persones i vaig posar tot el meu esforç per deixar la meva terra i venir cap aquí.
Un jugador amb el seu caixet, molta gent es pregunta... ¿què fa en aquesta lliga? ¿Tan malament està el futbol a Espanya?
No! Vaig tenir ofertes per quedar-me per allà i d’equips importants de Segona B espanyola, però sóc un jugador diferent. Conec molts companys meus, a qui els planteges la possibilitat de venir a jugar aquí i segurament els falta humilitat per fer el pas. Alguns poden pensar que és fer un pas enrere perquè véns de Primera o Segona Divisió espanyola i aquí hi ha un nivell una miqueta diferent, sobretot pel que fa a salaris. A mi mai m’han caigut els anells. Al revés, crec que el futbolista s’ha d’adaptar a tots els mitjans. Aquestes decisions són sempre productives. Aquí he conegut gent meravellosa.
¿En algun moment se n’ha penedit?
Em va enganxar una nevada important el primer dia. Recordo veure l’equip disputar la Copa Constitució i perdre contra l’FC Ordino en un camp completament nevat. Un futbolista es fa en moltes batalles, i no només a Espanya, també a Noruega i Bolívia vaig conèixer una altra filosofia de futbol. Una experiència més que no m’importa.
¿És el club més petit on ha jugat mai?
Sí! Hi ha un ambient molt familiar i ho valoro molt ja que estava acostumat a coses molt diferents. Em sento com en una família, buscant, amb molta il·lusió, un objectiu comú. Em sento molt feliç en aquesta nova etapa.
En els tres últims anys ha estat a Noruega i a Bolívia. ¿Què li sembla el futbol d’aquí?
Molt competitiu. Si compares qualsevol Lliga amb l’espanyola veus que totes estan per sota, per això és la millor Lliga del món. A Andorra tots volem guanyar el títol i cadascun amb els recursos que té.
Setze anys de professional... Ha cobrat bons sous i alguns clubs potser li deuen diners. ¿Ho ha passat malament?
Afortunadament em considero un privilegiat. En tots els clubs on he estat m’han pagat. Hi ha hagut alguns retards. Paral·lelament tinc alguns companys que sí que ho han passat molt malament. Estic al dia i en aquest sentit estic tranquil.
¿Es veu aquí molts anys?
No em plantejo el que faré a llarg termini. Si alguna cosa he après és a viure el dia a dia. A gaudir del moment. A Noruega vaig pensar que m’hi quedaria molts anys i vaig tenir una bona oferta del Bolívar. Em dedico al futbol i visc d’això. M’agradaria quedar-me aquí molts anys, però no auguro res perquè la vida del futbolista és variable.
¿Què li va faltar per consolidar-se a la Primera Divisió espanyola?
Sobretot l’enllaç que tenen alguns futbolistes per tenir aquesta oportunitat. He competit molts anys a Primera, sabia que hi estava a l’altura, però el món professional és una empresa molt gran amb molts interessos. Si no estàs rodejat d’aquestes persones n’hi ha alguns que entraran abans que tu.
