Diari digital d'Andorra Bondia
El geni, amb un do especial, de Valjevo
El geni, amb un do especial, de Valjevo

El geni, amb un do especial, de Valjevo


Escrit per: 
Víctor Duaso
El tècnic del BC Reflex, Bosko Djokic, va fer debutar un nen de 18 anys conegut com Milos Teodosic. Aquell combo guard d’1,95, amb cara de pansit i com si no tingués ganes de jugar a bàsquet, va enlluernar demostrant visió de joc, bon llançament exterior i molta desimboltura per buscar el camí més recte cap a la cistella. Va anotar 17 punts en només 15 minuts repartit en dos partits. Els scouts van començar a parlar bé d’ell com si fos un jugador veterà. Naixia el maig del 2005 el nou diamant del bàsquet serbi.  
Nascut a Valjevo, al districte de Kolubara (Sèrbia), fa 32 anys. Allà es respira bàsquet per tots els llocs. Ell volia seguir els passos del seu ídol de la infància: Pedrag  Sasa Danilovic. El bosnià va ser considerat com el millor escolta europeu dels anys 90. Fins al 2007, Milos Teodosic no va esclatar i va ser amb la samarreta de l’FMP Železnik. Aleksandar Rašić era el base d’aquell equip i el combo guard era un jove Teodosic. Només tenia 20 anys. Va cridar l’atenció de l’Olympiacos grec i li van oferir un contracte de cinc temporades a raó de 2,8 milions d’euros i amb l’israelià Pini Gershon com a entrenador, però a Grècia es va trobar amb el potent Panathinaikos de Zeljko Obradovic i el base Dimitris Diamantidis. No va tenir massa fortuna i Milos Teodosic no va tenir el protagonisme desitjat. 
El 2009 es va presentar al Draft de l’NBA, però cap equip va triar aquell talent serbi. Per tant, el 2010 l’escorta serbi va aconseguir el protagonisme que buscava a l’Olympiacos i tot gràcies a un exbase com el tècnic grec Panagiotis Giannakis. Aquell club grec es va quedar sense la desitjada Eurolliga, ja que va perdre a la final contra l’FC Barcelona de Joan Carles Navarro, que va ser MVP d’aquella final. Tot i així, Milos Teodosic va ser triat com el jugador de l’any de la FIBA a Europa per davant de Pau Gasol i Dirk Nowitzki. La seva revenja al bàsquet espanyol va arribar després de perdre l’Eurolliga i va ser a nivell de seleccions, ja que ell va clavar el triple decisiu de Sèrbia al Mundial de Turquia contra Espanya. A nivell de clubs va veure com li portaven el millor base grec: Vassilis Spanoulis, conegut com Kill Bill. La parella Spanoulis-Teodosic no va funcionar i el CSKA Moscú va pescar en aigües tèrboles el talent serbi per tornar a guanyar l’Eurolliga. El destí, en el seu primer any a Rússia, li va jugar una mala passada i va perdre a la final de l’Eurolliga contra el seu exequip, l’Olympiacos. Allà va demostrar nerviosisme i va fallar un tir decisiu. Tres anys seguits de decepcions i no pas a la VTB League, sinó en la competició europea. Això sí, el 2016 va poder conquerir l’ansiada Eurolliga en superar a la final el Fenerbahçe turc. Teodosic es va treure l’espina i va ser el jugador més valorat de la final amb 29, tot i així, l’MVP d’aquella final va ser el base francès Nando De Colo. A l’any després, el CSKA Moscou no va poder revalidar el títol europeu en perdre en les semifinals contra la seva bèstia negra, l’Olympiacos.
L’NBA va tornar a fixar-se en Milos Teodosic i l’escorta va acceptar l’oferiment de Los Ángeles Clippers. Aquí va complir el seu somni de petit i va poder emular al seu ídol: Pedrag Danilovic que va jugar també a l’NBA amb els Miami Heat i els Dallas Mavericks. Per tant, Teodosic estava entre els millors i en el seu primer any al somni nord-americà va ser titular en 36 ocasions amb 22 victòries dels 45 partits disputats. Una fascitis plantar el va deixar fora de l’equip. 
Al pròxim curs, les lesions el van continuar perseguint amb molèsties constants als isquiotibials. Només va jugar 15 partits i amb participació anecdòtica. El febrer del 2019 el van tallar. I què va fer? Va sorprendre a tots i va dir que no volia jugar en cap equip. Es va entrenar en solitari i el mes de juliol va anunciar, també sorprenentment, el seu fitxatge pel Segafredo Virtus Bolonya. Allà on es va retirar el seu ídol: Danilovic. Una estrella més sense enlluernar a l’altre costat de l’Atlàntic. 
Demà, el geni amb un do especial de Valjevo, visita el poliesportiu d’Andorra. Un combo guard amb un joc pausat, amb ritme cansat, amb un rostre seriós, fred, però un autèntic geni del bàsquet europeu d’aquests últims anys. A l’EuroCup acumula 16,7 punts amb 60,9% en tirs de dos, 35,3% des de la línia de 6,75 i 90% en tirs lliures amb 2,5 rebots, 6,2 assistències i 17 de valoració i en la Lega Basket Sèrie A italiana amb el seu equip líder invicte acumula 16,9 punts amb 22,7 minuts i 5,1 assistències, 2,1 rebots i 19,6 de valoració. Un partit per gaudir amb el talent ex-NBA de Milos Teodosic de rival.
 
El MoraBanc aspira a certificar la seva classificació al Top-16
 
La classificació al Top-16 de l’EuroCup encara no està certificada matemàticament, però sí de manera virtual. El Bàsquet Club MoraBanc aspira a tancar la classificació per a la següent ronda demà a les 20 hores contra el Segafredo Virtus Bolonya, ja classificat. Els d’Ibon Navarro, amb el dubte de Tyson Pérez i ja amb el recuperat David Jelínek, reben la visita de l’equip italià, que continua invicte a la competició domèstica amb 9 victòries en 9 partits, i diumenge va superar el Pallacanestro Trieste per 85 a 89 amb 24 punts i cinc assistències de Milos Teodosic i el bon partit també de Julian Gamble amb 17 punts i 12 rebots. Els de Sasa Djordjevic arriben al partit de demà amb tota la plantilla al complet i amb l’objectiu d’assegurar-se la primera posició del grup A. Els de Bolonya es van imposar en el partit de la primera volta al MoraBanc per 87 a 72.
 
FOTO: PHOTO RISHON
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic