La vida és capriciosa fins a límits insospitats. Mentre un germà lluita per conservar el lideratge de la Lliga Biosphere amb la samarreta del CE Jenlai, un altre germà competirà al Mundial de clubs amb el River Plate. Només es porten dos anys de diferència. Són germans, però també bons amics. Fede Pisculichi, el menys conegut, té 26 anys i està intentant tornar a trobar el seu camí futbolístic en el primer classificat de la Lliga Biosphere. Mentrestant, Leo Pisculichi té 31 anys i és un dels fixes en l’alineació del River Plate de Marcelo El Muñeco Gallardo. El 16 de desembre disputarà les semifinals del Mundial de clubs, en què encara no coneix el rival ja que dijous s’enfronten en vuitens de final el Sanfrecce Hiroshima i l’Auckland City (Nova Zelanda) a Yokohama i si guanya el 13 de desembre s’enfrontarà al campió africà, el Mazembe de Congo. El guanyador dels quarts de final jugarà contra el River Plate i Fede Pisculichi hi serà. Aprofitarà que el seu club descansa ja que el Pas de la Casa va renunciar i serà un dels màxims seguidors del seu germà. 
“És una alegria immensa que m’hagi convidat el meu germà. Serà inoblidable perquè jugarà contra autèntiques bèsties del futbol. Serà complicat. De fet, alguns diuen que ens en marcaran cinc o sis, però el River Plate lluitarà”, va assegurar Fede Pisculichi. Un migcampista de 26 anys nascut a Rafael Castillo, un barri de la província de La Matanza, a l’Argentina. 
Quasi sempre ha seguit els passos del seu germà. Va començar en les categories inferiors d’Argentinos Juniors –el club d’on van sorgir jugadors com Diego Armando Maradona o Juan Román Riquelme–. Als 18 anys va fer les maletes amb el seu germà mitjà, Leo Pisculichi, camí a Qatar per jugar a Al-Arabi. “Una experiència molt maca, però la convivència va ser complicada en un país que estava començant.” Va tornar al seu país i es va trencar el tendó d’Aquil·les. Un any allunyat dels terrenys de joc. “Vaig pensar en moltes coses perquè em va costar moltíssim arrencar de zero.” Un cop recuperat va provar en diferents clubs. El seu germà, Leo, va decidir acceptar una oferta del Shandon Luneng de la Lliga xinesa. L’acord el va tancar amb l’exsegon entrenador de l’FC Barcelona a l’època de Frank Rijkaard, Henk Ten Cate. “No vaig tenir sort. Quan vam arribar entrenava Radomir Antic i no va comptar amb mi. Es preguntava qui era jo i deia que li generava expectatives falses. Per tant, em vaig entrenar tot l’any allà pel meu compte.” Un altre cop retorn al seu país i aquí va començar la seva davallada. “Vaig tenir opcions de jugar en categories més baixes a l’Argentina, però em van decebre. Vaig decidir no continuar amb el futbol. Em vaig desanimar molt.” Un amic seu li va oferir l’opció de jugar al Principat d’Andorra, i així va arribar. “Vaig venir a l’aventura i ara estem lluitant per pujar a Primera, i anima moltíssim.” La idea de jugar competició europea la veu llunyana. “No perdo les esperances, tot i que el primer de tot és ascendir amb el CE Jenlai. He d’entrenar-me més i rendir millor.” 
L’ombra del seu germà mitjà, Leo Pisculichi, no el persegueix ni molt menys. “Cadascú triomfa a la seva manera. Jo també sóc un triomfador. S’ha de ser feliç amb el que es fa. Ell ha tingut una carrera diferent i passa un gran moment esportiu: jugar contra l’FC Barcelona, lluitar per la Libertadores o jugar el clàssic de l’Argentina contra Boca Juniors... Està content amb mi i em dóna suport en tot. Ell ha estat un tocat.” 
I a l’hora de triar entre Diego Armando Maradona o Leo Messi, Fede Pisculichi ho té clar. “El Diego. Té un segell particular. La seva imatge enlluerna. Messi és espectacle, però no té la presència de Diego.” Sigui com sigui, ell viurà una final del Mundial de clubs al Japó seguint el seu germà contra un dels millors equips del món.