Volia continuar, però el BC MoraBanc Andorra ja no compta amb ell. Marc Blanch, el killer del retorn a l’ACB, diu adéu després de tres temporades al club andorrà –les dues primeres molt intenses i l’última un constant patiment per a ell–. El capità conjuntament amb Víctor Sada marxa amb un títol de LEB Or amb el corresponent ascens a l’ACB, una Copa Príncep i una Lliga catalana LEB, i sobretot havent deixat un llegat i molta estima del públic, que ha anat a més des que ell va arribar fins quan li han mostrat la porta de sortida perquè el primer equip, dirigit per Joan Peñarroya, necessita evolucionar i créixer més.
Jordi Trias, l’MVP de LEB Or, i Marc Blanch, l’anotador compulsiu, la rauxa, el lideratge i sobretot el carisma, ja són història i tanquen el cercle per donar pas als nous jugadors. El badaloní, de 33 anys, ja té equip ja que ahir mateix a la tarda el Quesos Cerrato Palència de LEB Or va anunciar un acord amb l’ala. Mentrestant, l’ala pivot gironí encara no té equip. “No compten amb mi pels motius que sigui. Ha estat una decisió molt dura que em van comunicar dijous o divendres passat, no ho recordo bé. En fi, ara toca fer trasllat”, va reconèixer amb tristor Blanch, que emigrarà amb la seva parella i la seva filla Marina –té 3 anys, tants com feia que estava al Principat– a Palència. “La meva filla va arribar al país quan només tenia 10 dies i serà dur per a ella. Hem de seguir mirant cap endavant. ¿Si tornaré a jugar al poliesportiu d’Andorra com a rival? És complicat!”
El web del club va publicar una carta de comiat escrita per Marc Blanch i després va començar a rebre nombrosos missatges, per les xarxes socials en especial. “Han estat tres anys. Els dos primers van ser molt bons i l’últim no ho ha estat tant individualment. De fet, el retorn a l’ACB ha estat difícil per a tots, però per sort l’equip va acabar ben classificat. Això sí, al jugador el que li agrada és jugar”, va indicar, afegint que no té cap retret. “El paper que em va tocar tenir a l’ACB me’l vaig trobar i tot i ser dur volia continuar. Em sap greu deixar el país i toca començar en un altre lloc.” Blanch va arribar al River Andorra, que era com s’anomenava en la seva arribada al país, procedent del desaparegut Menorca Bàsquet. Joan Peñarroya el va triar perquè es tractava d’un jugador capaç d’anotar, defensar i assistir i també amb molta experiència a la categoria. Es va formar al Sant Josep de Badalona i va passar pel Montcada, el Prat, el Romauto Mataró, el Gandia i el Drac Inca, i la seva consolidació com a jugador va arribar amb la samarreta del Bàsquet Mallorca, amb 14,1 punts, 2,6 rebots, 1,7 assistències i 2,2 recuperacions amb 25 minuts per partit, que li van valer per fitxar per l’Asefa Estudiantes de la Lliga ACB, però Luis Casimiro no va comptar gaire amb ell. Per tant, Blanch va decidir incorporar-se al Menorca Bàsquet, on va aconseguir un ascens esportiu a l’ACB, tot i que als despatxos va acabar amb el club desaparegut.
La primera temporada de Marc Blanch amb el club andorrà no podia ser millor, però l’equip es va quedar a les portes de l’ascens. Va anotar 14,3 punts i va capturar 3,4 rebots, amb 13,9 de valoració. En la segona temporada tot va ser millor, ja que l’equip va assolir tots els títols en joc, però a l’ACB Blanch va perdre molt de protagonisme. Només 10 minuts per partit amb 3,9 punts, 1,2 rebots i 2,7 de valoració. “El primer any del club a l’ACB ha estat difícil, tot i que jo pronostico que la temporada vinent serà millor amb els fitxatges que arribaran i no es patirà tant com el curs passat”, va sentenciar un jugador que serà recordat per la seva rauxa i el seu lideratge tant per la plantilla com per l’afició.
