Aquesta eliminatòria té una única lectura. La superioritat del futbol maltès a l’andorrà, com es va veure reflectit en l’anada. En la tornada, però, per aquell resultat el guió va canviar. Després que La Valletta FC dominés en el primer temps, en la segona el Construccions La Posa FC Lusitans va tenir més la pilota i fins i tot va poder marcar. Tot i així, va perdre per la mínima.

 

El que no van poder fer els andorrans és tenir el control de la pilota i provar de combinar en atac d’un inici. La Valletta movia l’esfèrica i triangulava. Al quart d’hora va ser capaç de fer moure el marcador. Johnnattann va trencar el fora de joc per quedar-se sol davant Ricard, va aixecar-li la pilota i marcava de cap a plaer, a porteria buida. Dos minuts després Barbosa va llançar una falta a la frontal de l’àrea que sortia fregant el travesser. Per part del Lusitans qui més ho intentava era Victor Hugo, amb internades per la banda esquerra, mentre que tenia un duel particular amb Borg, que buscava les pessigolles als jugadors del Lusitans.

Ricard era una defensa més, ja que havia de sortir de l’àrea repetits cops per tallar les passades malteses als seus davanters. Al 28 Mifsud va driblar Ricard, però sense opcions de rematar en quedar-se sense angle. La seva passada cap al punt de penal no va trobar cap company. A punt que l’àrbitre xiulés la mitja part, Denni, massa forçat, va rematar fora.

En la represa el panorama va ser diferent, amb un Lusitans més valent i combinatiu. Així, les primeres ocasions van ser per als de Vicenç Marquès. En primera instància una centrada de Raposo per banda dreta no va trobar rematador. Després era Leo qui va tenir el gol als peus. Li va arribar una pilota rebotada a la frontal i no s’ho va pensar dues vegades a l’hora de rematar, però no va impactar bé i l’esfèrica va sortir fora.

Per la dreta era per on arribava el principal perill local, amb les centrades de Raposo. Es va intercanviar la banda amb Victor Hugo i aquest es va encarregar de penjar pilotes des d’aquesta posició. Una, rasa, la va enviar a córner Caruana quan Reis l’estava esperant. Per cert, La Valletta defensava els córners amb els onze jugadors dins l’àrea.

El conjunt maltès no es mostrava tan incisiu com en la primera part, cosa que provocava que ofensivament no fessin res. Encara no hi havia hagut ni un sol llançament i fins al final de l’enfrontament, només alguna arribada amb gens de perill, sense que Ricard tingués feina. Així passaven els minuts, fins que l’àrbitre va xiular el final.

Durant el matx hi havia hagut diverses picabaralles. Copets per una banda i l’altra. I camí als vestidors van saltar espurnes. Un jugador de La Valletta va agredir un del Lusitans, sense que cap dels col·legiats veiés l’acció. Els futbolistes dels dos equips es van encarar i Baixinho va veure la targeta vermella per agredir a un rival amb la mà oberta, com va reflectir l’àrbitre en l’acta. La situació bullia i l’entrenador de La Valletta, Mark Miller, va decidir que els seus jugadors es mantinguessin al terreny de joc fent exercicis de recuperació, perquè als vestidors no hi hagués cap incident més.