Entrevista a Xavi Folguera, jugador del Cambrai Volley 59 de la Ligue A

Primera experiència a la Ligue A francesa de vòlei per a Xavi Folguera. El col·locador, de 34 anys, ‘segueix’ els passos de José García. El lliure, actualment entrenador de l’Undercoverlab CV Encamp, ja va jugar a la màxima competició francesa al Rennes, el París i el Sete. Ara és el torn de Xavi Folguera, que després d’una curta experiència al Voley Palma de la Superlliga, buscarà la permanència amb el Cambrai Volley 59.

Primera aventura al vòlei professional de França i als 34 anys. Per què va decidir anar a Cambrai?
Creia que aquesta era una oportunitat molt bona a nivell personal. Es tracta d’una lliga que està molt ben vista a Europa. És un campionat molt fort i crec que si no acceptava aquesta oportunitat tan bona en un futur no m’hagués sortit quelcom de similar.

Quin tipus de projecte té el Cambrai Volley 59? Van cuers de la Ligue A i se suposa que l’objectiu és assolir la salvació sí o sí...
Allà des del principi ja van començar bastant malament. Van tenir mala sort amb els fitxatges estrangers que van incorporar i van començar a arrossegar. Clarament, l’objectiu del Cambrai és salvar-se sí o sí. Porten tres o quatre anys a la màxima competició.

Acumula dos partits després del seu fitxatge, però dos derrotes ajustades. Quines sensacions ha tingut?
La veritat que les sensacions són bastant bones. Vam jugar contra el Tours, que és el primer classificat, i vam estar de tu a tu tota l’estona. Ens vam merèixer sumar un punt, però en aquesta lliga està tot molt igualat. Cada cap de setmana no hi ha cap partit fàcil per a qualsevol dels rivals. Per guanyar has de jugar molt bé.

Com va sorgir l’oportunitat de fitxar pel Cambrai Volley 59?
L’entrenador del Cambrai Volley 59, Gabriel Denys, ja em coneixia quan vaig estar jugant a Bèlgica algun partit amistós que vam jugar contra ells. A la meva representant, que al final és la que s’ha mogut, li va arribar una proposta per fitxar-me. Van fer-me una oferta perquè ells sabien que jo estava a Palma i no estava gaire bé. El Cambrai volia canviar el col·locador i al final van pagar la clàusula per quedar jo en llibertat i em van deixar lliure. No era una xifra gaire alta. 

Li compensa deixar la Superlliga per la Ligue A?
Econòmicament és una mica més del que vam pactar quan vaig fitxar pel Volley Palma, però aquest contracte amb Cambrai és professional i he mirat també per mi perquè a tots els nivells també és molt bo per a mi.

A part d’un col·locador, el Cambrai ha fitxat algun jugador més per poder assolir aquesta salvació?
Teníem un jugador brasiler lesionat feia sis setmanes i va reaparèixer l’altre dia. Va jugar i es va notar bastant. Quan agafi la confiança i també la forma física i jo també em vagi adaptant cada cop més esperem sumar ja en algun partit.

Això sí, arriba força rodat...
Sí. Jo anava fent a Palma, però tampoc podia fer virgueries perquè no teníem atacants bons. Teníem jugadors molt jovenets i al final patíem. Jo feia el que havia de fer, que era col·locar la pilota on havia d’anar. Arribo bastant bé. Això no em preocupava.

Al Voley Palma, l’experiència no ha estat gens bona...
Ha estat molt complicat. [Bufa]. Hem patit bastant perquè el dia a dia era dolent i això després al cap de setmana es pagava, i molt car. I tot i així hem tingut sort, ja que la Superlliga ha baixat un xic de nivell respecte del curs passat, si no haguéssim patint molt més. Sigui com sigui, jo crec que se salvaran. Ara 7 punts i el punt assolit a València contra el Leleman Conqueridor val or, ja els ho vaig dir jo. A nivell institucional, el patrocinador no arriba. Està pagant els sous el president de la seva butxaca. Abel Bernal està patint allà. Té molta paciència i se li acaba. Molts jugadors és la primera vegada que estan vivint una situació d’aquestes i els més veterans ens frustrem. I és una barreja de coses que no haurien d’estar.

Què li va saber més greu deixar, el Palma per Abel Bernal, que és el seu amic, o pel club en si?
Pels dos una mica. Amb els més veterans hi havia una bona relació i amb Abel també, òbviament. Jo era la seva mà dreta en el vestidor, però havia de pensar per mi. Jugant aquí se’m poden obrir les portes de cara al curs vinent. Abel ho va entendre a nivell personal, però no tant a nivell professional. Admeto que li he fet una putada, tot i així, hi ha bon rollo. 

Deixa l’equip amb un MVP de la novena jornada de la Superlliga en un partit contra el Rotogal Boiro amb 3 punts (un remat i dos bloquejos) i facilitant el joc ofensiu amb un 45% d’eficàcia col·lectiva en remat...
Ara m’agradaria molt repetir aquest MVP a la Ligue A amb el Cambrai. 

Quines diferències hi ha entre la Superlliga i la Ligue A?
[Bufa]. A nivell físic és molt elevat, hi ha molta potència a França. Hi ha molt jugador de renom de seleccions mundials. Hi ha molts diners. M’ha impactat el físic sense cap mena de dubte. 

I entre el Palma i el Cambrai?
Cambrai és un club familiar, però l’entorn respecte a Palma canvia molt. Hi ha molt bon ambient a la pista, tot i fer molt fred. El públic va marxar content i els va agradar molt el meu joc. 

S’ha adaptat a la petita ciutat francesa de la regió de Hauts-de-France?
És un poble petit. Molt fred. Passo d’estar al paradís... Al final soc una persona que m’adapto ràpid i sé que és algo bo per a mi.  Al principi, és cert que estava una mica descol·locat. Hi ha molt bon ambient entre companys, i això ajuda.

Als seus 34 anys, que es planteja al món del vòlei?
Jugar el millor possible, i em ve de gust que s’obrís alguna porta més per la Ligue A i seguir al vòlei francès. 

El segon andorrà a jugar a la màxima competició del vòlei francès...
Sí! Igual que el José [García]. Un país tan petit com el nostre i de moment ja ha tret dos jugadors per jugar en aquesta lliga tan potent com la francesa. Diu molt del vòlei andorrà.