Sada, Betinho, Bogris, Navarro i Ivanov. Aquest és el cinc inicial amb què el BC MoraBanc Andorra tornava quasi dues dècades després a l’ACB. És el grup de jugadors amb el qual Joan Peñarroya va voler començar la competició. L’equip va tornar a donar la cara davant l’Unicaja de Màlaga, però va perdre contra un dels grans del bàsquet espanyol, que va mostrar els seus galons a un nouvingut (83-69).

Fran Vázquez, que acabaria amb vint punts, va anotar els vuit primers dels andalusos. Amb el 4-0 arribava la primera cistella andorrana, obra de Sada, que es feia espai per fer una entrada i en suspensió anotar. Ben aviat els locals van agafar distàncies i amb una esmaixada de Thomas es posaven 10 amunt (15-5). Els andorrans patien en defensa, en què la falta de centímetres era evident i no es trobaven solucions. Peñarroya demanava temps mort i va funcionar, ja que va obtenir un parcial de 2-10. Golubovic feia dos punts per concloure el quart 19-15. Els dos equips estaven massa obstinats a llançar de tres, en què faltava encert. Granger i Vasileiadis per part malaguenya, i Green i Román per l’andorrana no van estar encertats. El mexicà especialment. En pretemporada va ser un killer en la llarga distància i va acabar el matx a Màlaga amb zero punts.

Qui sí que estava encertat en el triple era Blanch, que en la tornada a la pista en va encertar tres en el mateix nombre d’intents. Green n’acabaria anotant tres també, però n’abusava. Blanch permetia empatar en dues ocasions. I llavors va aparèixer Toolson, que amb vuit punts permetia agafar distàncies als locals. Ivanov i Betinho van aguantar el tipus. Un palmeig de Thomas permetia arribar al descans 38-33.

Toolson va seguir amb el seu espectacle particular, anotant els primers cinc punts del quart. Una antiesportiva d’Ivanov sobre Sánchez va comportar que després d’una cistella de Golubovic el conjunt andalús s’escapés de dotze (47-35). I qui va sortir al rescat va ser Betinho, amb punts i rebots. Dos triples consecutius del portuguès, un altre de Navarro i dos punts de Bogris tancaven un parcial de 0-11. Stefansson el va trencar. I Vázquez va tornar a fer acte de presència, que pesaria fins al final de l’enfrontament. La seva entesa amb Granger és evident. Amb un alley-oop ho van demostrar. El gallec, amb un rebot que es convertia amb esmaixada al mateix temps, tancava el quart (57-50).

Betinho veia cistella amb facilitat i era qui portava el pes en atac. Acabaria sent el màxim anotador de l’enfrontament amb 23 punts. Però el portuguès no era suficient, perquè Granger, Toolson i Vázquez feien molt mal. Un tir lliure de Vasileiadis posava la màxima diferència de +17 (76-59). El matx estava decidit i només calia comprovar quin seria el resultat final. Els triples de Green van ajudar a maquillar-lo. Però qui va dir l’última paraula va ser des d’aquesta distància Toolson.


Errades que condemnen

L’escenari on s’efectuava el retorn a l’ACB era dels importants, i una empresa complicada. “Ens trobem amb el que és la realitat d’aquesta lliga quan jugues amb un equip del potencial de l’Unicaja”, indicava Peñarroya. El tècnic remarca que per guanyar en places d’aquest tipus, o per fer-ho simplement fora de casa, “has de fer les coses molt bé i limitar les errades”, sobretot on les va cometre el seu equip, amb “les pèrdues i els percentatges en els tirs de dos. Ens ha faltat contundència, una mica de tensió i encert. Això ens ha condemnat amb un rival com és l’Unicaja”. En el tram final el MoraBanc es va veure superat i Peñarroya espera solucionar les errades que es van cometre perquè en l’estrena hi ha “un equip que ens ha guanyat però també me’n vaig amb la sensació que si en aquests aspectes haguéssim estat millor, que podem, hauríem arribat al final amb opcions de competir per la victòria”.