Si es tracta de comprovar en quin moment es troben els equips quatre dies abans de l’inici de la Lliga Endesa, es pot afirmar que el BC MoraBanc Andorra està molt més rodat que el Fiatc Joventut. Els de Joan Peñarroya van ser més intensos, i amb un gran encert exterior i en el rebot van classificar-se per primer cop per la final de la Lliga Catalana ACB-Trofeu Tricentenari. El títol se’l jugarà avui amb tot un FC Barcelona.

En la primera part no va tenir res a veure el primer quart del segon. El matx arrencava mancat de ritme i encert. Quasi dos minuts es va haver d’esperar per veure la primera cistella. Aquesta va ser obra de Vidal. Després del triple de Llovet va començar a funcionar la maquinària andorrana. Bogris anotava de semiganxo. Els pivots andorrans no es feien forts a la pintura, fet que provocava que els verd-i-negres agafessin rebots ofensius i tinguessin dues i fins i tot tres opcions de llançament. Quan aquest aspecte es va solucionar, sumat a l’encert en atac, el matx va patir un canvi. Un parcial de 0-10 permetia posar-se per davant, una circumstància que es mantindria fins el final. Només l’encert de Savané sota la cistella va evitar que al final del primer quart les diferències no fossin superiors (14-16).

El partit es va reprendre amb un canvi d’imatge evident. Semblava que tots havien carregat bateries. Era un joc electritzant, dels que agraden a l’espectador. Els jugadors estaven més oberts  i això es va veure reflectit en l’anotació, amb festival de triples inclòs. Se’n van veure fins a 7. Schreiner, Savané i Román van anotar de sortida des de més enllà de la línia de 6,75 metres. Posteriorment en van arribar quatre més de seguits. Suton, Blanch, Abalde i Román eren els protagonistes. L’intercanvi de cistelles afavoria els andorrans, que arribaven al descans manant d’onze (28-39).

El partit es va decidir en el tercer quart. Ni sis punts consecutius de Suton, l’únic que aguantava el seu equip, van poder evitar-ho. Dos triples seguits de Green permetien marxar de quinze. Kirksay contestava amb un, al qual també van respondre Schreiner i Mallet, que va començar a aparèixer. El veterà base nord-americà fins llavors va estar massa desencertat, situació que va condemnar els badalonins, que estaven abatuts davant el joc ràpid i intens dels andorrans. Trias i Bogris dominaven la pintura i anotaven, i un triple llunyà de Mallet al darrer segon del quart permetia que el partit encara no es pogués dir que estava decidit (51-64).

Una safata de Navarro de sortida i dos punts de Trias posaven un màxim avantatge de +17 (51-68). Suton va tornar a fer acte de presència amb dos triples seguits que posaven emoció, però els verd-i-negres es veien incapaços d’anar més enllà. L’avantatge andorrana no va baixar dels 10 punts. Allargaven els atacs per descomptar al màxim el cronòmetre, i intentant jugar ràpid el rival no se sentia còmode. Ni es mostrava encertat. Victòria solvent.

El palau Municipal d’Esports de la Seu d’Urgell viurà avui la lluita pel títol, en una final on el MoraBanc s’enfrontarà al Barça. Els blaugranes es van imposar a la Bruixa d’Or Manresa (82-66).


Peñarroya, satisfet

Amb el triomf a la butxaca Peñarroya indicava que “hem presentat el partit amb moltes ganes de fer un bon treball, posant en joc el col·lectiu en atac i en defensa, sent sòlids darrere però sense especular. Estem contents del partit que hem fet, especialment en les respostes que hem sabut donar en les situacions defensives. Hem tingut equilibri i per a nosaltres ha estat un gran entrenament de qualitat”. El tècnic sap l’equip que té, i hi emmotlla el joc: “No tenim jugadors dominants a la pintura i hem definit el nostre joc més en el perímetre, però intentem mantenir l’equilibri en el nostre joc. Hem de saber aprofitar al màxim les virtuts dels nostres jugadors”. Per al club aquesta és la primera opció de guanyar el títol de la Lliga Catalana d’ACB, i per tant “la final és molt important per al club i també per al país. No sempre pots estar en una final de la Lliga Catalana amb els millors i, tot i que no estem acostumats a jugar tres partits en pocs dies, penso que no arrossegarem un cansament excessiu. El treball de la setmana ha estat molt bo i afrontarem la final amb molta il·lusió”.

El tècnic del Joventut, Salva Maldonado, va admetre l’evidència, exposant que “ha guanyat l’equip que ha jugat millor. Ells han estat més regulars, dominant la primera part amb una molt bona defensa i han agafat confiança des de l’encert en el triple. Han mostrat un nivell ofensiu molt alt i ens han dominat des de principi a final. Ha estat una victòria merescudíssima”. Per la seva part Trias va indicar que “hem firmat un partit molt complet des de la defensa. Hem pogut córrer i hem tingut un bon encert des del triple. Veig l’equip força rodat tot i ser encara en temps de pretemporada”.