Bàsquet pur. Els aficionats van gaudir de valent i van agrair-ho al final del matx aplaudint els protagonistes, els qui havien confeccionat l’espectacle. L’FC Barcelona va revalidar el títol de la Lliga Catalana ACB-Trofeu Tricentenari, però va haver de suar de valent. A sis minuts pel final Juan Carlos Navarro es va posar l’equip a l’esquena i va decidir l’enfrontament amb el seu talent (104-93). Diumenge comença la Lliga Endesa i després dels dos partits disputats a la Seu d’Urgell, el BC MoraBanc Andorra ensenya quina mena de conjunt és i que està preparat per iniciar el retorn a l’elit.
Els dos equips van començar amb ganes de córrer, un tipus de joc que per les característiques d’uns i altres afavoria els andorrans. Brogris obria el marcador i Doellman iniciava el seu festival anotador. Acabaria amb 27 punts. Sada, que tenia ganes de reivindicar-se davant els qui fa uns mesos eren els seus companys, portava amb intel·ligència el joc del MoraBanc, aportant també en forma de punts. El partit vivia un intercanvi de cistelles, i amb anades i vingudes constants, sense que ningú especulés ni un sol segon. Es gaudia dins i fora de la pista i anaven posant-se un i altre per sobre en cada atac. Un triple de Green sobre la botzina posava l’empat a divuit al final del quart.
Una mala entesa entre Lampe i Hezonja a l’hora d’atrapar el rebot permetia a Green fer una cistella fàcil, per col·locar per davant el MoraBanc, que es va arribar a posar +8 (28-36). Van ser 10 minuts de traca. Els canoners estaven fins de veritat i es van arribar a veure fins a onze triples en aquest període. Quatre van ser obra d’Oleson, i tres de Román. El parcial va ser de 33-34, xifra molt eloqüent del que es va veure a la pista. Els atacs feia estona que manaven sobre les defenses. Dos punts de Bogris posava per davant els andorrans al descans (51-52).
Als vestidors els jugadors van poder agafar aire, perquè les anades i vingudes pel parquet van seguir sent una constant. La final estava del tot oberta. Cap dels dos equips era capaç de desempallegar-se en el marcador del rival. Les diferències cap a una banda i l’altra eren mínimes. Doellman i Oleson feien mal per part blaugrana, mentre que David Navarro i Trias era qui ho feien pel costat andorrà. El gironí, amb un espectacular alley oop assistit per Schreiner posava el 77-76 per entrar a l’últim quart.
Betinho i l’austríac posaven el MoraBanc tres a sobre, però capgiraven el resultat cinc punts consecutius de Doellman. Un triple de Blanch posava l’empat a 85 i a partir d’aquí el Barça va començar a distanciar-se. El principal motiu va ser l’aparició estel·lar del Navarro mediàtic. El blaugrana, fins llavors més discret, va carregar-se el pes de l’equip i va imposar el ritme de ball, que tots van seguir. No només anotava, sinó que assistia magistralment els seus companys. Aquesta aparició va coincidir amb el desgast físic evident dels jugadors andorrans. Tomic es va fer amo i senyor de la zona i es va fer un fart d’anotar. El croat va acabar sent l’MVP del partit. De tretze van arribar a manar els catalans, que van revalidar el títol. Sumen el divuitè, el sisè consecutiu.
L’esforç realitzat pel MoraBanc, no només en la final, sinó també en les semis, va ser evident, i una de les claus que van portar a la derrota. “Ens han faltat tres o quatre minuts de benzina per arribar fins al final”, indicava l’entrenador, Joan Peñarroya, satisfet per la imatge mostrada i el rendiment dels seus jugadors: “Ens havíem plantejar competir de tu a tu amb tot un FC Barcelona i crec que ho hem fet”. Amb el que es va poder veure “hem demostrat tenir ambició, estem agafant la idea del que volem ser com a equip”.
El partit va ser especial per a Sada. Aquesta vegada va haver de patir els seus antics companys. I sobretot un amic com la bomba Navarro. “Al final, com sempre, decideix els partits”, destacava el badaloní, que remarcava que a base de treball “li hem posat les coses difícils al Barça i hem d’estar orgullosos del que hem fet”.
El tècnic blaugrana, Xavi Pascual, va assenyalar que “el MoraBanc Andorra ens ha plantejat un partit molt complicat, de molt alt nivell amb gran encert en situacions estàtiques, on acostumem a ser un equip molt difícil de superar. En l’últim quart hem aconseguit un petit avantatge que hem sabut fet decisiu. Hem sabut reduïr les pèrdues i això ens ha permès tenir més tirs de camp i atacs amb més avantatges”.
