Partit desastrós d’inici a fi. De llarg el pitjor de la temporada que ha realitzat el BC MoraBanc Andorra. L’Iberostar Tenerife simplement va ser millor (83-56). La intensitat defensiva que va mostrar i el poder en el rebot, en què fins i tot en va atrapar més en l’anella andorrana que no pas defensivament dels de Joan Peñarroya, va encaminar el matx, sumat a una manca d’encert en el tir dels visitants preocupant, i a una multitud d’errades i pèrdues de pilota. Partit per prendre bona nota del que no s’ha de fer.

Ja avisava en la prèvia Carles Bivià. Per a qui no hi està acostumat, jugar al migdia costa. El base valencià va jugar al Tenerife i comprovava com als rivals els costava entrar en el partit. Dit i fet. D’entrada uns van sortir endollats i els altres es van veure desbordats. Sekulic i Sikma van ser els primers a anotar. Green ho feia amb un triple, però la maquinària canària no parava i en un tres i no res els locals ja manaven 12-3. Les pèrdues de pilota eren constants i el rival anotava amb massa facilitat. Les diferències es van anar ampliant i una cistella de Tsairelis sobre la botzina tancava al quart 25-11.

Calia reaccionar i fer-ho aviat, perquè el matx es presentava com un suplici si continuava amb els mateixos paràmetres. Però aquest canvi de tendència no es va arribar a produir. En part, perquè el MoraBanc presentava una defensa massa tova. Des dels dos tirs lliures inicials de Bivià fins a un altre de Bogris, van passar quasi cinc minuts sense anotar. El Tenerife aprofitava les facilitats donades per anotar i atrapar rebots en cas d’errar en el tir. Amb la cistella del grec ja es produïa una diferència de 21 punts a l’equador del segon quart (35-14). L’atac andorrà era nefast. Les opcions escollides, dolentes. Richotti i Sekilic castigaven amb els seus llançaments i després d’un intercanvi de cistelles s’arribava al descans 47-28.

El matx semblava decidit. I es va confirmar en la represa que el MoraBanc no tenia poder de reacció. No era el seu dia. Els parcials continuaven sent canaris. I havent anotat només 9 punts en 10 minuts, com van fer els de Peñarroya, qualsevol intent de remuntada era impossible. Encoratjats pel seu públic, que veia com aconseguirien la primera victòria a les Canàries de la temporada, els jugadors locals van seguir igual de concentrats, per concloure el període manant de 28 (65-37).

Només el relaxament per la claredat en el marcador va permetre que les distàncies no fossin més grans en el resultat. Després de vorejar els 30 punts de diferència diverses vegades, els tinerfenys van arribar-hi i fins i tot superar-la, amb una màxima de +32 després d’una cistella de Sikma (77-45). Peñarroya demanava un temps mort per quadrar els seus jugadors, per evitar un ridícul més gran. Van aconseguir retallar alguna cosa el marcador, però el mal ja estava fet.


Extreure conclusions

Després del matx Peñarroya estava molt molest i preocupat pel que havia passat a la pista, ja que el seu equip “en cap moment ha entrat en el partit, ni en cap moment ha mostrat res del que ha mostrat en aquest inici de Lliga. Hem estat molt per sota del nostre nivell en tots els aspectes del joc”. Al principi ja no van estar fins. “És clar que no hem entrat bé. Ens ha passat en altres partits fora però també a casa” i “hem començat a jugar una mica al minut 17. Hem tingut dos minuts més o menys bons al final del segon quart i a l’últim quart, en què evidentment el Tenerife s’ha deixat anar i ha permès que maquillem alguns números”.

La manca d’encert va ser repetitiva i “no hem exigit que el Tenerife fes res d’especial per guanyar-nos el partit”. Hi va haver un cúmul d’errors: “Quan no defenses, quan no estàs agressiu, quan el rival sempre et guanya, no intentes solucionar les coses en atac perquè en l’esport professional això no funciona així.” Va ser una derrota poc esperada per la manera com es va produir, així que “marxem amb un pal molt gran, amb sensacions molt dolentes, i a veure com canalitzem no el resultat, sinó el partit”. Pel que havia demostrat l’equip fins ara, “hem estat molt lluny del que ha de ser el nostre nivell”, així que “qualsevol cosa que es pugui dir dolenta del nostre equip l’hem d’assumir tots, i fer-ho amb enteresa perquè no hem donat el nivell. És el primer dia que ens passa i ens ha de fer reflexionar”.