El començament de la temporada cada cop és més a prop i els partits amistosos prenen més rellevància. Els equips progressen a nivell físic, tècnic i tàctic per arribar a la primera jornada en les millors condicions possibles. Avui el MoraBanc Andorra s’enfronta a Vielha a un rival que es trobarà durant el curs, l’Herbalife Gran Canaria.

El matx es juga a la Vall d’Aran perquè els canaris, dirigits enguany per Aíto García Renenses, es troben des de diumenge realitzant-hi una estada. Serà el cinquè amistós dels andorrans aquesta pretemporada, que sumen un balanç de tres victòries i una derrota, i és el tercer matx en què tindrà al davant un contrincant d’ACB. Els Gran Canària tot just juga el tercer partit, amb un triomf davant el Ratiopharm Ulm alemany (79-71) i una derrota amb l’Iberostar Tenerife (82-80).

Pel tècnic del MoraBanc, Joan Peñarroya, aquest enfrontament té connotacions centrades en l’inici de la competició. “És un partit intens davant d’un rival d’entitat. Cada vegada estem més a prop de temporada, amb els equips cada cop més fets. Esperem treure un bon partit de qualitat i que ens continuï donant informació del nostre equip de com estem en comparació amb els altres”, assegura l’entrenador.

El seu equip no està al nivell que voldria, però confia seguir progressant: “Anem un temps retardats per la incorporació tardana d’algun jugador, però nosaltres tenim marcat l’objectiu que el 5 d’octubre hem de ser-hi per ser competitius i evidentment hem d’anar creixent al llarg de la temporada. Segur que no serem el mateix equip el 5 d’octubre que el 5 de desembre, però sí que per a l’inici de temporada hem d’estar en condicions de poder competir”.


Dorsals dels jugadors

La superstició persegueix molts esportistes. Són múltiples les coses irracionals que es poden arribar a fer pensant que allò que es fa porta sort. Alguns aspectes són només per sentir-se millor, sense la necessitat que aportin una ajuda divina extra. Els jugadors del MoraBanc van escollir els dorsals que portaran a la samarreta la pròxima temporada.

Hi ha més i menys superstició en la decisió presa. És bastant estesa l’opció de no perdre la tradició. Com el cas de Thomas Schreiner, que seguirà portant el número 5 que llueix des dels 6 anys, quan va començar en això del bàsquet. El 7 és per a Víctor Sada per motius personals i el 8 per a Jordi Trias, que recupera aquesta xifra que havia portat. Asier Zengotitabengoa serà l’amo del 10, que el torna a lluir després d’haver-ho fet de petit seguint la tradició familiar del seu pare.

João Gomes Betinho portarà l’11 després d’anys sense poder-ho fer. Als dotze, a Cabo Verde, va començar a tenir-lo estampat a la samarreta. El 13, que per molts porta mala sort, és el que aporta tot el contrari a Georgios Bogris des que va arrencar a jugar de pivot. El 15 és per a David Navarro, que li recorda els seus inicis a Esparreguera. Shaun Green segueix amb el seu dorsal 21 de sempre.

Román Martínez continua amb el 30 que va escollir en la seva etapa universitària. El 31 és per a Marc Blanch. Un dorsal amb història familiar, ja que commemora el dia, un 31 d’agost, en què va néixer la seva filla dos anys enrere. La xifra més alta, el 55, és per a Kaloyan Ivanov, amb el qual va jugar a l’ACB amb el Manresa. Al Bages no podia fer-ho amb el 10, que estava retirat, motiu pel qual es va decidir per dos cincs que donen aquesta xifra si se sumen. El seu germà, que és jugador, també opta per aquesta fórmula.