Va complir un somni, però no hi va poder posar la cirereta. Cristian España ja sap, perquè ho patit en les seves pròpies carns, com les gasta el raid més dur del món: el Ral·li Dakar. Només li quedaven tres etapes per arribar a Rosario. Tres etapes. Tenia a tocar en la seva estrena al Dakar, en territori argentí, convertir-se en finisher. L’RMZ 450 del Team Suzuki va dir prou a 20 quilòmetres per acabar la desena etapa. Va haver de dormir al desert. No volia abandonar, però s’hi va veure obligat. Finalment, el van rescatar al matí uns aficionats argentins amb un Toyota Hilux i el van portar fins al campament de La Rioja. 
L’aventura del Dakar s’ha acabat per a España, però el pilot andorrà pot estar força satisfet perquè en el seu debut rondava la posició número 47 al final de la novena etapa. Amb molts problemes, amb sensacions agredolces pel rendiment de l’RMZ 450, però ja amb ganes de tornar a repetir experiència. No va fallar ell –errors propis de principiant–, va fallar la màquina, i més d’una vegada. “Ara mateix estic una mica decebut. No volia abandonar el Dakar, però la moto va dir prou al quilòmetre 221 en un lloc molt complicat, amb dunes i uns pendents molt forts i molt deteriorat pel pas dels camions i dels cotxes, i ja no vaig poder fer res. Vaig intentar mantenir la mecànica al màxim. Tot i així, la moto va dir prou. No em vaig fer enrere i vaig esperar a veure si apareixia un camió perquè em pogués remolcar per un lloc molt complicat. També vaig mirar si veia Albert Llovera passant per allà, però no ho va fer”, va recordar España des d’un bar mentre dinava. 
El pilot andorrà va rebre el suport d’un metge, que li va aconsellar que abandonés. “Em va estar mirant, em va observar i em va dir que si volia plegar ho fes, però jo volia arribar fins al final i no volia plegar. Va arribar la nit i feia molt de fred ja que era a 2.500 metres d’altitud. No tenia abrics ni res. Vaig caminar durant molta estona per entrar en calor, em vaig estirar a prop de la moto amb una manta tèrmica i a dos quarts de cinc de la matinada un Toyota Hilux d’uns aficionats de Villa Carlos Paz es va aturar i hi vaig pujar. Aquí es va acabar el Dakar per a mi, ja que no anava a cap lloc a les cinc de la matinada, a 280 quilòmetres del bivac ja no tenia temps de reenganxar-me a l’onzena etapa.”
España va ser rescatat per tres aficionats argentins: Nicolás Arrigo i Martín i Antonio Esteban. El van portar fins al bivac i allà es va trobar amb el seu home de premsa, Blai Jané, i el seu pare, Xavi España. “Em sap molt de greu perquè ho he donat tot. La moto ha fallat i jo també ho he fet en algun moment. Tot i així, hem vingut a aprendre i m’emporto una llista ben llarga de coses a millorar. L’any que ve vindrem més preparats, no vull que sigui la mateixa moto, i esperem que arribi fins al final. Hem treballat de valent, he anat de menys a més, però el Dakar és així i hem patit de valent.” 
El pilot andorrà del Suzuki Team també va fer una anàlisi del Dakar. “La primera setmana va haver-hi molt poca navegació i en zones ràpides m’avançaven molt perquè la moto no tirava gaire. En les etapes marató m’he trobat bé i en la navegació cada dia em sentia millor. Em veia amb molta força. No ho he passat malament físicament, sinó que el meu patiment diari era saber on em fallaria la moto. Cada dia era una incògnita, i això que els mecànics han treballat molt bé.” 
España no desespera en el seu debut i ja pensa en l’any vinent. “Ara en tinc més ganes. M’he quedat a tan sols tres etapes. Físicament em trobo bé i ha estat més una lluita contra la moto que contra mi.” L’andorrà es queda a San Juan, intentarà descansar després de no dormir durant tot el dia i fins al dia 18 no agafarà el vol de tornada cap a Barcelona per venir després al Principat. “Volia expressar el meu agraïment a tots els mitjans de comunicació, els patrocinadors i també la gent que m’ha donat suport. Ahir necessitava aquest suport i em va arribar”, va sentenciar. Una experiència per a un pilot que ha complert un somni competint en el ral·li més dur del món, però que volia completar-lo arribant a Rosario.

Despres i Castera acaben vuitens i ocupen el setè lloc de la general

Nasser al-Attiyah només va retallar vuit minuts a Stéphane Peterhansel en l’onzena etapa del Ral·li Dakar en cotxes. Va ser un cop d’autoestima per a Mini. Peugeot, tot i la retirada de Carlos Sainz, mana, i ho fa des que va començar el raid més dur del món. Al-Attiyah es va imposar i Sébastien Loeb es va voler reivindicar dominant bona part de l’etapa fins que Al-Attiyah va passar a l’atac. Loeb va cedir en meta 5.52, mentre que el tercer va ser un altre Mini, Mikko Hirvonen. A Joan Nani Roma se li va tornar a escapar in extremis el podi virtual de l’etapa, però va finalitzar sisè. En vuitena posició va entrar la parella de residents de Peugeot, Cyril Despres i David Castera, que van passar la meta a 14.51. Actualment ocupen la setena posició a 1.56.53 hores del primer, el company d’equip Monsieur Dakar. En camions, al tancament d’aquesta edició Albert Llovera es trobava en 31a posició al penúltim pas de la prova. 

 

FOTO: BLAI JANÉ