El picapedrer de l’‘infrafutbol’ es fa un lloc

Àlex Cano, germà de Jordi Cano i defensa central del CE Europa, va assistir dissabte amb els seus pares a l’estrena com a jugador professional amb gol i assistència del ‘petit’ dels Cano. Qui millor que ell per descriure un somni complert per a tota la família

“Pots arribar a qualsevol part sempre que caminis el suficient”. Aquesta frase pertany a Lewis Carroll, l’escriptor que va deixar empremta amb Alícia al país de les meravelles. És evident que la perseverança és una carrera de fons. La meta d’aquesta marató són tots els objectius que un busca. En una societat que batega al ritme de la hipervelocitat, la paraula perseverar ha perdut molts adeptes. El dia a dia està marcat pels estímuls constants i la fam de voler sempre més, com si participessin tots en una cursa de 100 metres llisos on no importa la resistència. Tot està regit per la rapidesa i la llei del mínim esforç. I aquesta inèrcia ens impedeix centrar-nos en aspiracions a llarg termini. En definitiva, la perseverança es conquereix dia a dia. A la vida sempre hi ha picapedrers, però no és massa habitual. A Jordi Cano, davanter de l’FC Andorra, li arriba el premi als 31 anys. Mai va llençar la tovallola. Ell és el màxim golejador dels dos grups de Primera RFEF amb 25 gols, però mai havia jugat al futbol professional. Va triar la proposta de l’FC Andorra i dissabte, el dia del seu debut, va marcar el seu primer gol a l’elit i va donar la primera assistència. Tot plegat davant d’un dels seus germans, Àlex, i dels seus pares, la seva parella i amics. Una vegada va marcar, es va tapar els ulls. No era un somni. Era la bonica realitat.
El seu germà gran és el capità del CE Europa. Tot un mític del club gracienc. El curs passat es van quedar a les portes de l’ascens a la Lliga Hypermotion en perdre contra el Celta Fortuna. Àlex, qui millor que ell per explicar els sentiments de dissabte de la família Cano. “Molt emocionant, especialment en el moment del gol. Estàvem allà tota la família i, la veritat, se’ns va posar la pell de gallina perquè portàvem molts anys esperant un moment com aquest. Li arriba als 31 anys i només va trigar 33 minuts a marcar un gol al seu debut al futbol professional. Se’l veia entregadíssim, motivat, i això que sempre és difícil debutar en una categoria nova i exigent com aquesta”, va assegurar Àlex Cano abans de disputar el Vila de Gràcia contra el CE Manresa. “Ens va fer gestos mirant-nos on estàvem tots”.
A Jordi Cano, el dia de la seva presentació oficial com a jugador de l’FC Andorra, se’l va veure mirant el Nou Estadi de la FAF com si fos Anfield –per dir un estadi emblemàtic–. I dissabte va obrir la llauna d’una golejada per 5 a 1 contra l’AD Ceuta. “Ell sempre diu que marcarà. Va estar com és ell, és a dir, amb mobilitat i empenta. Molta fam, que és la seva característica principal. Està en el millor moment de la seva carrera, tant a nivell físic com mental. Ha picat molta pedra. Ha estat un camí molt difícil, ja que ha tingut molts entrenadors que van prescindir d’ell. És un jugador molt ofensiu i quasi sempre ha tingut entrenadors amb mentalitat més defensiva. Amb l’Aday Benítez a l’Europa, per sort, va encaixar a la perfecció, com també li està passant amb l’FC Andorra”.
I a l’estiu va decidir-se per l’FC Andorra. “Ell confia molt en si mateix i creu que pot arribar molt a dalt. Va refusar propostes molt bones a nivell econòmic del futbol fora d’Espanya. Va triar l’FC Andorra perquè encaixava amb el seu estil de joc. Ha estat una bona decisió.”
I com estava Jordi Cano després del partit? “En un núvol. És un mirall on s’han de mirar els joves jugadors per no tenir pressa per arribar i tot té el seu procés. No s’ha rendit mai i aquest és el seu secret. Hi va haver moments de llençar la tovallola, moments molt durs en què et planteges moltes coses”. A nivell laboral, Jordi Cano podria ser mestre, ja que es va graduar en Magisteri. “Va fer pràctiques, però mai ha treballat d’això perquè sempre ha cregut que podria ser professional del futbol”.
Àlex i Jordi han jugat junts al CE Europa i també han estat rivals. Són aficionats de cor del club gracienc. “No hi ha cap persona que confiï més en ell que jo. Jo sé el nivell que té. Sé el seu potencial, i ara que està envoltat de bons jugadors oferirà un millor nivell. Confio que superarà els 10 gols. D’ocasions en tindrà, i el gol el té, ja que té olfacte”. I qui és el millor dels Cano? El més veterà és Carlos (davanter), després ve Àlex (defensa central) i el més jove, Jordi. Àlex somriu quan respon. “Jordi ha demostrat, aquestes últimes temporades, que és qui té més nivell, i nosaltres no hem jugat a Segona”.
I el capità del CE Europa també mostra ambició. “L’FC Andorra li va com anell al dit perquè té el mateix pensament que Jordi, és a dir, créixer sense posar-se sostre”. Un nou capítol per a un conte molt realista que ja no pertany a l’infrafutbol.