Ben a prop es va quedar el Pidasa FC Santa Coloma d’empatar el partit. L’Osijek no va ser ni molt menys superior i es va endur un premi del Principat de què pot estar més que satisfet, perquè ben poc va fer per aconseguir la victòria (0-1). Els andorrans van tenir les seves ocasions i l’empat hauria estat un resultat més just.
Els colomencs van saber mantenir cert control al partit. Sense patir i, a més, acostant-se de tant en tant a la porteria croata. Només de començar, un centre xut de Kvrzic es va enverinar, però Eloy, atent, va saber reaccionar per refusar l’esfèrica amb els punys. La millor manera que va trobar el Pidasa per buscar el gol va ser a pilota parada. Els llançaments de falta van crear les úniques ocasions locals. Primer amb una que va tirar Juli Sánchez, que massa centrada aturava Vargic sense problemes. Després, amb una assajada que Beto pentinava i sortia fregant el pal. Aquest era un matx especial per al davanter argentí, que disputava el seu darrer partit a casa amb la samarreta colomenca. Volia deixar un bon últim record a l’afició i va mostrar-se molt incisiu durant els noranta minuts, batallant en tot moment amb la defensa balcànica.
Al quart d’hora Perosevic ho va provar des de la frontal de l’àrea, però es va trobar amb la mà d’Eloy, que enviava a córner. Passaven els minuts i el matx estava controlat. No es veia a un rival superior, com es preveia. Pusic va aprofitar una assistència per banda esquerra per fer un xut que Ribolleda, tirant-se a terra, va desviar amb l’esquena. I els andorrans ho continuaven provant a pilota parada. Juli Sánchez, altre cop, va tenir el gol al seus peus amb una falta a la frontal que s’escapava per centímetres per sobre el travesser.
En la represa no van canviar gaire les coses. El ritme de l’enfrontament va ser una continuació del que havia estat la primera part. Molt de toc però poca profunditat. El primer ensurt va ser després d’una falta d’estratègia de l’Osijek, amb Vrgoc posant la cama a l’àrea petita, sense convenciment, que Fité rebutjava. La sortida de Genís al camp va portar velocitat en atac. Per banda dreta va passar dins l’àrea a Beto, que d’esquena a porteria assistia Juli Sánchez, que venia de cara i va etzibar un xut que va sortir rebutjat a córner entre un bosc de cames.
El Pidasa s’estava trobant còmode al camp. I els croats ho estaven veient. Ofensivament no tenien gaire criteri i al seu entrenador, Stanko Mrsic, no li agradava gens el que veia. Li costava combinar, un dels elements que volia controlar el Pidasa abans de l’enfrontament i que estava aconseguint.
Perosevic ho va intentar de cap, amb una rematada massa fluixa que, a més, encara va perdre més velocitat en realitzar-la de dalt a baix. Eloy aturava sense cap mena de problema. I quan semblava que més i millor estava el matx, va arribar el gol croat. Kvrzic va assistir al segon pal cap a Milicevic, que es desfeia de Fité, i marcava superant la sortida del porter. El gol va ser un xoc, però tot i així les posicions al camp es van mantenir.
L’Osijek tenia el que volia. I no va buscar res més. Amb la victòria per la mínima es conformava, ja que havia tingut molta feina per ser capaç de moure el resultat. El Pidasa va avançar línies, però sense arriscar. I ho va provar fins al darrer instant, sempre tenint en compte no deixar òrfena la reraguarda. En el temps afegit va centrar cap a l’àrea fins a tres vegades, però no va trobar rematador.
Dijous vinent es viurà la tornada d’aquesta fase prèvia de la primera ronda de la Lliga Europa, i l’eliminatòria està oberta, tot i tenir l’obligació de remuntar a domicili.
