Entrevista a... Xavi Roura, exentrenador de l’FC Lusitans Les Barques

 

L’entrenador Xavi Roura, el tècnic amb més títols en una banqueta andorrana de futbol, va ser acomiadat per l’FC Lusitans, tot i que l’equip ocupava la tercera posició a set punts del primer classificat, el Don Denis FC Santa Coloma. Roura, que està a punt de tancar el seu fitxatge per dirigir l’Sportivo San Lorenzo de Paraguai, acusa la FAF de pressionar el president de l’FC Lusitans des que va arribar.

Torna al país després de molts anys d’absència per motius personals, arriba aquí i viu un petit infern perquè no li fan els papers per residir i per tant no pot seure a la banqueta de l’FC Lusitans. Per acabar-ho d’adobar, el fan fora abans del primer partit del 2016. ¿Quin motiu li van donar?
Un cop juguem la primera eliminatòria de l’Europa League contra el West Ham, el que passa és que les sensacions que tinc és que el senyor president, Antonio da Silva, està pressionat. El fet més il·lògic és que jo, només arribar aquí, el que em porta, Javi Romero [exdirector esportiu de l’FC Lusitans], que va ser el meu valedor, es troba que en arribar a la federació li donen sis currículums de sis entrenadors. La història va més enllà ja que fa dos anys el CE Principat ja em va voler contractar i també se’ls va fer entendre que des de la federació no li recomanaven el meu fitxatge. El que no entenc és quin problema té David Rodrigo amb mi. No sé si és enveja... Ells continuen igual. Fa deu anys que fan el mateix i jo almenys sí que he evolucionat. Desgraciadament, al president l’han estat pressionant des de la federació contínuament. Durant tot aquest temps he dimitit tres vegades i els jugadors ho han impedit, i per ells he continuat. Em trobava amb un vestidor de deu i onze jugadors, amb entrenaments difícils, i he deixat l’equip en un lloc molt digne amb els elements que tenia. 
El meu treball ha estat professional, però el meu defecte és que dic les coses a la cara. Jo em sento de l’FC Lusitans i em sabia greu quan Da Silva em deia: “Roura, m’estan pressionant molt...” L’entenc. No ha pogut suportar la pressió. Estic trist perquè he fet un gran equip per aconseguir el títol. És un final una mica atípic, però vull que se sàpiga tota la veritat, que és aquesta. La federació s’ha d’ocupar del que s’ha d’ocupar i deixar en pau els clubs. 

¿El club va parlar amb algun entrenador mentre estava en el càrrec? 
Sí. Això va passar arran del segon partit, quan els jugadors em van demanar que em quedés. Em vaig assabentar que el club havia contactat amb Miguel Ángel Lozano [entrenador-jugador de l’FC Ordino]. És un professional espectacular, i després ho vam aclarir. Són gestions incomprensibles i al cap del temps ho entens. Ell no dirà que ha estat pressionat i és trist que un club gran com l’FC Lusitans depengui tant d’aquestes pressions que rep. 

¿Per què va tenir tants problemes per aconseguir el permís de residència?
Senzillament vaig tenir un petit ensurt i a partir d’aquí vaig parlar amb el secretari d’Estat d’Esports, Jordi Beal, i em va dir que el meu currículum era immaculat i que això s’arreglaria. I ha estat així. Estic totalment net i podria fitxar per algun equip de la Lliga nacional. La meva situació és normal. 

Després de l’eliminatòria contra el West Ham es va fer una roda de premsa en què es va presentar Jordi Pascual. ¿Quin paper va tenir en l’equip?
Cap. Absolutament cap. La meva decepció amb Jordi Pascual va més enllà del càrrec que ocupava ell. No em sap greu que continuï vinculat al club com a coordinador de la base, però sí que em sap greu la forma amb què ha decidit seguir. Igualment amb Monty [Óscar Monteagudo], que jo li pagava del meu sou i encara continua allà. Aquí a Andorra és complicat. De l’única persona de qui estic satisfet, a part dels socis, és Diogo Festa. Sempre ha estat amb mi i va funcionar molt bé. Jordi Pascual... Això és futbol i potser necessita els diners i jo només critico les formes.

¿El va afectar no poder seure a la banqueta?
En cap moment. Jo sóc una persona que tenia clar el paper que venia a fer aquí. Tenia molt clar que un entrenador que havia guanyat setze títols al país durant vuit anys el que venia a fer aquí era un repte personal amb una persona molt concreta. Sé que el podia haver aconseguit. El meu objectiu era conquerir el títol de Lliga. 

¿I no tenir al seu costat Javi Romero des de bon principi el va molestar?
Jo sempre he lloat Romero. Vam començar a fer una gestió prou intel·ligent. No ens van deixar i aquesta va ser la realitat. Potser quan Romero va marxar del club d’aquella manera jo també ho hauria hagut de fer, però era aquí per un repte personal. La seva absència, sobretot els últims moments, s’ha fet notar. 

Tot i les adversitats, l’FC Lusitans l’has deixat en posicions de classificació per jugar a Europa, tercer classificat...
És inimaginable. Valoro molt la part humana del president, però el que no puc entendre és que digui que l’equip necessitava un canvi. Jo no parlo malament dels entrenadors, però un tècnic que ha considerat els jugadors que jo entrenava com..., diré la veritat, com uns alcohòlics i uns desgraciats, ¿com és que el contracten? Si aquest és el canvi que ells volen, a mi m’entristeix. Ara no crec que Raúl Cañete consideri d’aquesta mateixa manera els jugadors. Tot això acaba caient pel seu propi pes i no crec que ell acabi la temporada amb el Lusitans. 

Queda clar que la seva marxa només va ser per motius personals...
Totalment personals. Les paraules de Da Silva sempre han estat les mateixes: “Xavi Roura, ets el millor entrenador que he tingut mai, però no paren de pressionar-me.” Aquestes paraules me les ha dit com cent vegades. Això sí, dir que l’equip necessitava un canvi és absurd. Som l’únic equip que ha derrotat el Don Denis FC Santa Coloma. ¿Quin és el canvi? Raúl Cañete. Em sorprèn...

Deixen de comptar amb vostè després de fitxar tres bons jugadors...
He fet gestió d’entrenador, conseller, director esportiu... Aquests jugadors han vingut aquí per la meva cara. Ara estan molt tristos. 

¿Quin balanç fa d’aquesta etapa tan curta?
Me n’emporto coses molt bones. És un grup maco i té una afició molt soferta i competitiva i quan l’equip té intensitat ho valora molt. Sempre deixaré una porta oberta a aquest club. 

Després d’anys d’absència, ¿com ha vist el futbol del país?
Hi ha molta mentida. Hi ha molt millors jugadors, sí, però les gestions són d’una república bananera. 

¿L’opció de l’Sportivo San Lorenzo de Paraguai està tancada?
Tan sols falta signar el contracte. La il·lusió que tinc és molt gran. És un projecte molt important amb un club històric. Té una afició molt gran, un estadi nou i una ciutat de 400.000 habitants. Podem fer coses molt importants amb Guillaume Jouberjean, que serà el meu ajudant. A més ell és un gran coneixedor del futbol d’allà. És important anar-hi amb una persona com ell. Aportaré idees noves i intentaré convèncer que el futbol del Paraguai té moltes possibilitats.

¿Li fa una mica de ràbia marxar d’aquí sense el seu objectiu d’assolir el títol?
En tinc 16, de títols [somriu].