Entrevista a Aitor Osorio, president de la Federació Andorrana de Natació
Deixa la presidència de la Federació Andorrana de Natació (FAN) després de dotze anys al capdavant. L’exnedador Aitor Osorio plega per motius personals i el procés electoral s’engega fins a arribar al 18 d’abril, data de l’assemblea ordinària. Eduard Perera, tresorer de l’actual junta, és una opció, però també hi ha un grup de persones interessades per presidir la FAN en substitució d’Osorio.
Dotze anys... ¿Quin balanç fa d’aquests anys al capdavant de la FAN?
Han estat positius i agradables. Dotze anys engrescadors. Arribo cansat al final i m’està costant aquest últim tram, però si faig la suma, molt bé.
¿Quin resum en fa?
La natació ha anat progressant. Vam agafar, amb la primera junta de totes, una federació tocada, sense base. Teníem dos o tres nedadors que despuntaven, però a darrere no hi havia res més. Quan van plegar Hocine Haciane i Carolina Cerqueda vam tenir un forat, no hi havia res. Ara tenim maldecaps perquè si volem que vagin tots els nens, tant alevins com infantils, als campionats, que al final és l’objectiu, hem de promocionar la natació de base, i no en volem descartar cap. Hi ha una base força consolidada.
¿Què s’emporta d’aquests dotze anys de mandat al capdavant de la FAN?
Una bona experiència. Hi ha hagut de tot, però és una tasca engrescadora que per a mi ha estat un orgull fer-la. El meu granet de sorra en la natació l’he pogut aportar. A aquesta gent que es dedica a criticar li dius: vine i ajuda’m. Ho miro des del costat més positiu i no des d’un punt de vista tan negatiu. En aquests càrrecs ja t’ho trobes.
¿Qui el critica i què li critiquen?
No ho sé, perquè tampoc no en faig gaire cas. Sé que em critiquen, però és com tot, després d’una acció i una reacció. Si les crítiques són positives i constructives s’intenta aprendre. Si la crítica és per criticar, no en faig gens de cas.
¿Per què plega?
Considero que he complert un cicle. Ja no tinc la il·lusió que tenia al principi, i també perquè hi ha obligacions familiars. Vull dedicar-me més als meus nens i la meva dona. Un dia la meva filla em va dir: “Papa, jo vull un papa i no un papa important.”
¿Després de prendre aquesta decisió se sent millor?
Tindré més temps per a mi. Millor o pitjor, no. Tinc la consciència molt tranquil·la perquè ho he fet al millor que he pogut o tan bé com he cregut. No he tingut mai cap dia en què me n’hagi anat a dormir amb alguna rancúnia. Ho he fet tot d’acord amb els principis que creia i els que crec que són més comuns.
En la seva carta de comiat parla d’algunes discrepàncies i tensions a la junta. ¿Quines el van desgastar més?
Sempre hi ha tensions. Hi ha gent que pot arribar a confondre el que és un bé comú amb el que és un bé particular. Jo he estat aquí per defensar un bé comú i també el bé dels treballadors de la federació. La part per què em poden criticar més és que potser he fet més cas de la base en detriment dels millors nedadors. Per a mi tenen més mèrit els més petits que els més grans perquè els més grans s’han de forjar la carrera ells i els més petits els has d’educar.
¿Quan va arribar, quanta base hi havia i, un cop marxa, quanta n’hi ha?
Quan vaig arribar no s’arribava a 200 llicències. D’aquestes 200 ens podien trobar amb una base molt bàsica, amb benjamins. No hi havia equip aleví ni tampoc infantil, dos o tres júniors i dos o tres absoluts. Ara passem a 350 llicències. Tenim un equip infantil que camina molt bé. Tinc problemes amb els pressupostos perquè no és el mateix portar un nedador a un Campionat de Catalunya que vint. És un maldecap benvingut. Hi ha un equip aleví que és a la zona més alta del rànquing català. Tenim una base bastant consolidada i nombrosa.
¿Quina és la salut de la natació?
És bona, però sempre és millorable. Estem bé, de moment.
¿Té la sensació que la natació ha anat a menys?
Hem anat a menys en pressupost i els números ho reflecteixen. Hem anat a més en qualitat esportiva. Hem progressat molt i els rècords d’Andorra, tant absoluts com d’edats, se superen cada any. En el pressupost hem anat a menys, desgraciadament, i no crec que canviï.
¿I per què ha anat a menys el pressupost?
Perquè el Govern al seu moment no va fer l’exercici que havia de fer de premiar els que estaven fent bé les coses i castigar els que les feien malament, sinó que va fer una retallada del 10% equitativa a totes les federacions independentment que ho fessis bé o malament. La nostra capacitat de generar ingressos s’ha mantingut o ha minvat. S’ha buscat patrocinadors, però la natació no és el bàsquet o el futbol, que atrauen masses. La natació és bàsica per a l’educació de les persones, però no és tan mediàtica com el futbol o no té les polèmiques que tenen altres esports.
¿Quin pressupost tenia la FAN un cop va arribar i quin pressupost té ara que marxa?
Quan vam arribar teníem 156.000 euros directament d’ajudes del Govern i ara en tenim 126.900. Hi ha, a part, ajudes extres de la Federació Internacional, de la Lliga Europea de Natació i també del Comitè Olímpic Andorrà, de Solidaritat Olímpica. Això pot sumar 15.000 euros més a l’any. En el gruix de funcionament de la federació les ajudes han experimentat una disminució de 30.000 euros. I una temporada sencera li costa a la FAN entre 170.000 i 180.000 euros anuals. Per tant, ofegant l’entrenador... Tenim sort que és un esport passional. No es paga com s’ha de pagar. No es donen les retribucions que s’haurien de donar. Intentes jugar molt amb la bona fe de la gent.
¿Tot això que explica l’ha consumit molt?
És un punt que et consumeix, però ho fan més les dificultats que et puguin generar. Tu tens unes mancances i unes necessitats i no tothom les entén. T’agradaria una mica més de sensibilitat en segons quines qüestions.
¿Com pinta el futur de la natació?
Espero que millor que ara. En aquests moments es deixa una federació completament sanejada. Deixo la FAN en una posició internacional elevada. Estem molt ben posicionats i tenim un cert renom a Europa.
¿Quin consell li donaria al seu substitut?
Paciència [somriu].
¿Quins són aquests maldecaps de què tant parla?
La gestió financera del dia a dia. Intentar acontentar tothom amb el poc que tens, i no sempre acontentes a tots. Gestionar implica tot això. Una de freda i una altra de calenta.
¿De què està més satisfet i de què no n’està tant?
Hem estat capaços de portar competicions internacionals com la Copa de Campions l’any 1999, la segona competició més important del món de natació sincronitzada, i també la Comen, amb 27 països, i no s’havia fet mai a la història. Ara és considerat un Mundial infantil. Ens faria falta portar un Campionat d’Europa júnior, perquè absolut no pot ser. ¿I negatives? Promocionar més els màsters, que els hem deixat una mica de banda, i haver pogut consolidar un patrocinador.
¿La retirada d’Hocine Haciane va marcar la FAN i la continua marcant?
Haciane va ser un nedador amb molta classe i és una excel·lent persona. Ell va acabar un cicle i quan va acabar ens vam preguntar: ¿i ara, què? No teníem base i vam confiar en els tècnics per treure algun nedador.
