
El BC River Andorra conclou l’any a la seva pista amb una victòria. Va demostrar a la pròpia afició que en els darrers quarts també sap guanyar, oblidant l’últim partit a casa amb el Plasència, en què un conjunt de despropòsits en els darrers minuts els van condemnar. Els de Joan Peñarroya s’ho van treballar. Van saber tenir el Regal FC Barcelona B allunyat en el marcador per assegurar-se un nou triomf (76-53).
Era fàcil presagiar que el partit no seria cap festival ofensiu. Es trobaven les dues millors defenses de categoria i havien d’exercir la seva condició de segurs al darrere. En el primer quart ho va demostrar amb escreix el River, que va deixar els blaugranes amb tan sols 8 punts. Xifra pobra per voler marxar d’Andorra guanyant.
El marcador sempre va anar a favor dels locals. Des de la primera cistella de Howard. Matalí s’atrevia amb tot, tant des de la mitjana distància com en les penetracions, cosa que va ajudar el River a distanciar-se. El Barça B tenia molts problemes a l’hora d’atacar. La defensa andorrana provocava que interceptessin nombroses passades, i quan no ho feien les males opcions de tir deixaven en no res els intents. El tècnic visitant, Borja Comenge, es mostrava molest des de la banda. Constantment feia canvis per tractar de canviar la situació a la pista. Mentre que ja havia posat tots els seus jugadors a sobre del parquet, l’altra banqueta encara no s’havia mogut. Peñarroya preferia mantenir els seus titulars. I el qui també s’interposava com un mur infranquejable era Johnson, amb dos taps quasi consecutius que servien per fer-se valer a la pintura i perquè el seu equip llancés ràpids contraatacs.
Un parcial de 8-0 amb cinc punts consecutius de Santamaría, amb triple inclòs, més les cistelles de Matalí i Holmes, posaven el 16-5, i se superava per primer cop els 10 punts de diferència. Larry, l’home més decisiu dels culers, encara no havia mirat el cèrcol. El nord-americà va anotar de tres i Johnson tancava el quart amb dos punts més.
Larry va començar a escalfar el canell, un element més normal en un jugador de les seves característiques. En un tres i no res va anotar set punts, però Ros, Johnson i Howard mantenien les distàncies. En la línia de tirs lliures el River continuava mantenint-se imprecís, un dels arguments que encara els queden per millorar si no volen patir tant durant els partits. A la mitja part es va arribar amb un encert del 55,6% des d’aquesta distància. On sí que s’estava comprovant una millora era en el rebot, tant en el defensiu com en l’ofensiu, cosa que permetia tenir segones jugades. El Barça es va arribar acostar a cinc (30-25). Johnson i Holmes tancaven el quart. L’aler nord-americà, de forma espectacular, esmaixant l’anella amb un alley oop amb Santamaria d’assistent.
En la represa al River li va mancar aquella fortalesa en el rebot que havia mostrat durant els vint primers minuts, fet que els catalans van aprofitar. Ros, amb dos triples, ajudava que el rival no s’acostés en excés en el marcador. Massa imprecisions les que es cometien per totes dues bandes, fet que provocava que es veiessin els pitjors minuts de l’enfrontament. Això sí, la diferència al final del quart es mantenia en els 10 punts (50-40).
A partir d’aquí els andorrans van treure tot el que portaven dins. Zamora, amb cinc punts consecutius, començava a deixar clar com acabaria el matx. I Johnson, amb una esmaixada estratosfèrica, quasi sentenciava. Mentrestant Howard sota la cistella i Holmes amb tirs de mitjana i llarga distància en feien de les seves. El Barça estava mort. Noquejat. No sabia què fer. Només havia anotat tres punts, per 10 els andorrans. L’avantatge es va anar incrementant, sobretot aprofitant els contraatacs. I en els darrers minuts van sortir els menys habituals, com Fernández i Farfan. Es va viure un intercanvi de cistelles que va comportar que el marcador finalment no fos tan baix com es presagiava.
Segons a la classificació
La victòria consolida els de Peñarroya en la segona plaça de la classificació amb un balanç de 10 triomfs i 3 derrotes, igualat amb el Mallorca. En aquesta jornada dos dels principals rivals han patit derrotes. Un és el líder, el Clavijo, que va caure a la seva pista precisament amb els balears. Els riojans tenen una victòria més. L’altre és el Tíjola, que va perdre també en camp propi amb l’Oviedo. Els andalusos estan ara amb un triomf per sota.