
A principis de temporada tant el BC River Andorra com el Corunya es presentaven com dos dels aspirants a l’ascens a LEB Or. Però després del matx que els ha enfrontat queda clar que les diferències entre tots dos són abismals ara per ara i que els de Joan Peñarroya sí que estan encabits en aquest selecte grup de favorits.
Hi ha massa diferències de qualitat, joc i intensitat per pensar que els gallecs tenen els mateixos objectius, i ja sumen tres derrotes consecutives. Per contra, els andorrans ho han guanyat tot i continuen al capdavant de la classificació.Es prometia un partit disputat, però el River el va saber jugar perquè no fos així, si més no amb les diferències al marcador, si bé és veritat que al principi els parcials es van anar alternant, cosa que feia que un o l’altre agafés curtes diferències. Fins que la màquina andorrana va començar a funcionar i es van posar 10 punts per sobre (24-14). Una cistella gallega i dos tirs lliures errats per Matalí tancaven el quart.
En el segon es va començar a decidir l’enfrontament. El Corunya va estar nefast. El motiu: la defensa del River. Va aconseguir deixar fora de combat el rival. I això que els dos conjunts havien tornat a la pista despistats. La manca de precisió la va tallar de la millor manera Matalí amb una jugada espectacular. Esmaixant. Va tallar una passada i va encarar en solitari la cistella per acabar penjant-s’hi. Johnson i Casals l’acompanyaven amb punts i, veient que el partit se li començava a escapar, el tècnic, Antonio Pérez, va decidir demanar un temps mort perquè el seu equip se centrés.
Però no va servir de res. El River continuava a la seva. Seguia encistellant i amb una defensa ben tancada no donava bones opcions de llançament als tiradors corunyesos. I si aconseguien trobar una posició franca, allí hi havia Casals i Johnson per taponar. Dos triples consecutius de Ros i Sánchez posaven una màxima diferència de 24 (40-16). Un triple de Wierzbicki quan el marcador electrònic mostrava que havien passat més de 7 minuts des que havia començat el quart, va significar els primers punts gallecs. En total en van fer 7 en 10 minuts. Per contra, els de Peñarroya en van anotar 18, així que s’arribava al descans 42-23.
El matx estava força decidit, i més veient com van transcórrer els següents minuts. Les cistelles gallegues, com que havien brillat per la seva absència en el quart anterior, eren celebrades sobre manera a la banqueta. Howard va agafar més protagonisme a la pintura, que es va traduir en intimidació, rebots i punts. I a continuació es va presentar Zamora per aportar el seu espectacle habitual en cada partit. Va ser capaç d’anotar 9 punts consecutius, atrevint-se des de qualsevol punt, la línia de tirs lliures, la mitjana distància i de tres. S’arribava a una màxima diferència de 25 punts i l’enfrontament estava ben decidit. Holmes, amb els seus punts, contestava qualsevol encert corunyès, i el quart es va acabar 62-40.
Lucas feia la primera cistella del quart, però a partir de llavors va arribar un nou festival del River amb quatre triples, un de Holmes i tres de Ros, que sumats a un tir lliure de Johnson tancaven un parcial de 13-0 i posaven un avantatge de +33 (75-32). Marín i Fernández, que encara no havien entrat en joc, van sortir a la pista, aportant també la seva dosi de punts. La màxima diferència estava situada en 36 punts (81-45). La claredat de tot plegat va fer que Peñarroya pensés també en l’únic que encara no havia jugat. Farfan va sortir a la pista i va debutar així a la LEB Plata. Holmes i Zamora van ser els màxims encistelladors del matx amb 13 punts. Ros en va anotar 12.
Amb aquest resultat, el River segueix sumant els seus partits per victòries. Ja en són tres i continua encapçalant la classificació juntament amb el Clavijo, el Tíjola i el Mallorca.