El River estrena el 2010 amb victòria en un partit agònic davant el Caja Rioja

Picant pedra i patint molt. Aquesta seria la millor manera de definir el partit que va fer el BC River Andorra, que rebia a casa un dels forts del grup, el Caja Rioja.

 Tot i que el rival va mostrar una defensa fèrria durant tot el matx, els de Julbe van saber aprofitar les poques esquerdes dels riojans per imposar-se a nou segons del final del partit gràcies a una cistella de Zamora.
El marcador va ser un reflex de l’ajustat partit que es va viure al poliesportiu d’Andorra, que va acabar 63-62, un resultat que evidencia el bon moment dels de Julbe, tot i que “els nervis”, com va assenyalar l’entrenador, els van jugar males passades en molts moments. 
El partit va començar amb el River per davant i no va ser fins al final del primer període quan el Caja Rioja va saber capgirar la situació. A partir d’aquí i fins a la meitat del darrer període, els andorrans van anar per darrere en el marcador, claudicant davant “la magnitud física” d’un  equip que, segons Julbe, “està un esglaó per sobre” del River. 
El moment més crític del partit va arribar al tercer quart. Tot i que va començar amb un resultat de 31-32, els de la Rioja van prémer l’accelerador i es van situar deu punts per sobre del River, i van aguantar el tipus i la distància  fins al final de quart, en què els de Julbe havien d’encarar el tram final amb un desavantatge de set punts, 42-49.
No obstant, les ordres d’urgència que van arribar des de la banqueta per obrir forats a la defensa riojana van tenir efecte. Quan faltaven menys de tres minuts per a l’acabament del partit, Pigram va transformar dos tirs lliures que empataven el matx a 56 i, segons més tard, Wolfram, Matali i Galera consolidaven el River en el marcador amb cinc punts per sobre (61-56).
No obstant, les emocions no van acabar aquí i el Caja Rioja, lluny de mostrar-se nerviós, va demostrar per què està en zona d’ascens. Santana i Alfredo van ser els encarregats de posar-se un altre cop per sobre en l’electrònic, i un punt separava el River de la victòria a vuit segons del final.
Després d’un temps mort demanat per Julbe per reformular estratègies, el River sortia en possessió de la pilota en camp contrari i aquest cop la jugada va sortir bé. Ni Pigram ni Wolfran ni Matali, va ser Zamora l’encarregat de donar la victòria al River amb una cistella a 0,2 segons del final, i va fer embogir la grada per la meritòria victòria.