Un 22 de juny de 1997 a Kuressaare, la capital de Saaremaa, una illa d’Estònia. Allà va començar la història d’un jove de 17 anys, Ilde Lima. Espigat, corpulent i amb caràcter. No només va debutar ell aquell dia en el combinat dirigit pel brasiler Manuel Miluir, sinó que també ho van fer Òscar Sonejee, Koldo Álvarez, Txema García, Justo Ruiz, Genís García, Manolo Jiménez o Juli Fernández. Va ser un amistós contra Estònia i el partit va acabar amb un 4 a 1 favorable als amfitrions. ¿Qui va marcar l’únic gol andorrà? Ilde Lima. Primer partit amb la selecció i primer gol. Han passat dinou anys i avui aquell jove espigat arriba a la xifra de 100 partits, com Òscar Sonejee. És el segon que hi arriba i en el proper partit a l’Estadi Nacional, si el seleccionador Koldo Álvarez el convoca, rebrà la famosa gorra de les 100 internacionalitats i la medalla commemorativa. 
“Fa molts anys dels meus inicis i quan hi penses... Dinou anys seguits jugant a futbol. Fa molta il·lusió”, va assegurar Lima, que està concentrat amb la selecció en un hotel d’Estònia abans d’enfrontar-se avui a l’amfitriona, a Tallinn, a les sis de la tarda. “Ha canviat tot tant... Ara els que arriben ho tenen tot mastegat. Nosaltres, quan vam anar a Estònia, que era el debut de molts jugadors, vam passar més gana que cap altra cosa. Estàvem vestits amb una barreja de tot el que hi havia i ara hi anem com si fóssim una selecció important.” En el debut va jugar de titular al costat del seu germà, Toni. “Vaig marcar el primer gol d’Andorra fora de les fronteres.” Aquella selecció defensava l’home. “Era un desgast físic considerable. A mort. Érem molt pesats.” En aquella selecció d’Estònia jugaven els davanters Andres Oper i Indrek Zelinski. “És un orgull defensar els colors d’aquesta samarreta. Cantaré per 100a vegada el Gran Carlemany...” 
El seleccionador Koldo Álvarez aposta per la saba nova i Ilde Lima continua com el mestre de tots ells. “Han d’aprendre els valors d’aquesta samarreta, i aquests són deixar-nos-hi la pell i vendre-la molt cara. Donar el màxim sempre.” Dels 99 partits disputats,  85 derrotes, 12 empats i dues victòries, contra Bielorússia i Albània. “Quan perdo m’emprenyo com una bèstia, però si ho penses fredament som a anys llum de qualsevol país d’Europa. De les derrotes hem d’intentar treure’n algunes coses positives, tot i que tinc clar que és molt complicat i no t’hi acostumes mai.” ¿Quins són els principals problemes per tenir el nivell que és té a la selecció? “El principal és la situació de l’FC Andorra. Això fa que la selecció no sigui tan competitiva. Quan vam arribar a la selecció l’FC Andorra era a Segona Divisió B i jo, per exemple, vaig jugar a la Copa Catalunya quan només tenia 16 anys.” 
Ilde Lima és un autèntic rodamón del futbol. De l’FC Andorra va passar a l’Espanyol B, on va coincidir amb jugadors com Raúl Vates i Gerard Autet, i després a la UE Sant Andreu. Oleg Blokhin es va fixar en ell i se’l va endur a l’Ionikos grec. Una lesió va provocar la seva marxa al Pachuca mexicà i després a Las Palmas, a Segona Divisió A espanyola. Dues temporades i va tornar a emigrar per fitxar pel Polideportivo Ejido. Va jugar dos partits i el va incorporar el Rayo Vallecano. De Madrid a Itàlia per fitxar per la Triestina de la Sèrie B. Quatre temporades i cap a Suïssa, al Bellinzona. Dues temporades i retorn a la Triestina per acabar a l’FC Andorra i després fitxar pel seu club actual, el Don Denis FC Santa Coloma. “Aquesta fase de classificació la vull acabar. Miraria de fer aquesta i una altra. Em veig amb forces. La intenció seria superar Òscar Sonejee [105 internacionalitats] i, és clar, m’agradaria retirar-me amb una victòria. I mentrestant, intentaré ensenyar els valors d’aquesta samarreta als joves que pugen.” Torna a Estònia, i ho fa per sumar el seu partit número 100 amb la selecció. Història viva del futbol andorrà i un pitxitxi, amb deu gols. Ilde Lima, un líder que ho continua sent als 36 anys i que té corda per a estona.