Duna i Alba són les germanes Viñals. Pur talent al tartà. Una té 20 anys i l'altra 18. Les dues estudien, entrenen i competeixen als Estats Units. La primera estudia Enginyeria Mecànica i la segona Ciències Polítiques. Una està a Carolina del Nord i l'altra a Michigan.
Durant anys, l'atletisme universitari als Estats Units va ser vist des d'Europa com un camí alternatiu reservat a uns pocs talents que decidien creuar l'Atlàntic. Ara, el model NCAA s'ha convertit en un dels grans centres mundials de desenvolupament esportiu i acadèmic, especialment en disciplines com el fons, el migfons o el cros. Cada vegada són més els atletes europeus que opten per continuar la seva carrera esportiva en universitats nord-americanes atrets per les beques esportives, la professionalització de les estructures i la possibilitat de compaginar estudis superiors amb entrenaments d'alt rendiment. Un sistema que, per a molts, ofereix quelcom de diferent que costa de trobar en altres llocs, com una integració real entre universitat i esport d'elit.
Duna Viñals va ser la primera de les germanes a emigrar i instal·lar-se a l'Elon University de Carolina del Nord per estudiar una Enginyeria Mecànica. I aquest curs va decidir seguir els seus passos l'Alba, que està a Michigan, a l'Eastern Michigan University, cursant Ciències Polítiques. "Em va contactar una agència per Instagram i llavors, el meu pare, que va tenir una experiència als Estats Units un any, va veure aquesta bona oportunitat i ens va impulsar, totalment, a anar-hi", va recordar Duna Viñals, que s'està preparant per classificar-se per al Campionat d'Europa absolut a Birmingham.
L'experiència nord-americana està anant bé a les dues germanes, tot i que Duna reconeix haver-ho passat un xic malament a l'inici. "A nivell esportiu he millorat. M'he hagut d'adaptar i m'ha portat molt de temps. El segon any ha estat molt millor en comparació amb el primer. La meva germana es va adaptar millor i jo em vaig lesionar el primer any. Em va costar adaptar-me per culpa dels entrenaments, que són molt diferents allà. Aquí entrenava molt més aeròbic i allà són molt llargs, amb molta més exigència".
En canvi, Alba, tot el contrari. "No m'ha costat tant adaptar-me, però també ha estat difícil. Passar d'un entrenament a fer quatre voltes a la pista a fer només una i ja està. Allà és a tope des d'un primer moment i costa adaptar-se. Físicament estem més fortes des que estem allà".
Alba, als seus 18 anys, ha estat el seu primer any als Estats Units i lluny de la família. "Per a mi és el meu primer any allà i m'està agradant molt l'experiència perquè hi ha molts bons recursos, moltes facilitats per poder entrenar i estudiar, que és el que buscàvem. A més a més, pots entrenar amb gent que té molt de nivell. M'impulsa a esforçar-me més i a donar el meu màxim cada dia entreni sola o amb el meu equip".
Això sí, les dues tenen clar que és el més important. Ser bones en l'atletisme, però també ser bones estudiants. "Nosaltres considerem que la nostra carrera esportiva és molt important, però també el nostre futur i la nostra preparació per al futur, ja que l'esport d'elit no ens durarà sempre", va dir Alba, que s'està preparant per al proper Campionat del Món sub-20.
"Jo crec que ja estic adaptada. Podem compaginar bé els estudis amb l'esport. Ha estat complicat en algunes ocasions, però allà hi ha uns mediadors (Academic Advisor) i t'ajuden amb els horaris i com estructurar-ho tot. Tenim bones notes les dues. L'esport ens fa ser organitzades".
Sigui com sigui, les dues no es volen instal·lar de cap de les maneres als Estats Units, tot i que la vida dona moltíssimes voltes. Alba ho té clar. "He de veure el segon any com va, però no m'agradaria allargar-ho molt. Tot i que m'agradaria fer el màster. La meva vida està a Europa". I Duna, que porta una mica més de temps, també. "Jo afronto els dos últims anys i he de pensar el que faré. Vull tornar a Europa. Aquí també et donen elegibilitat i podria anar a una altra universitat per fer el màster".
Això sí, elles dues viuen a dues hores en avió de distància. Una a Carolina del Nord i l'altra a Michigan. I per a elles, com per a la gran majoria, la família és una peça bàsica. "Sempre ens han donat suport i miren els streamings en les carreres. Durant l'any les dues no ens veiem. Només ens vam veure en un campionat regional a Kentucky on les dues ens vam classificar", va recordar Duna.
Les germanes, entrenades al país per Kevin Poulet des que eren ben menudes, lideren i formen part d'una generació de joves atletes andorrans que estan recollint, una mica, com el relleu de tot un mític com Toni Bernadó –durant l'entrevista s'estava entrenant a l'Estadi Comunal–. "Ell és un referent. Tant de bo vinguin més atletes joves properament que arribin com nosaltres. A nosaltres ens agrada donar exemple i que els més petits agafin aquestes rutines. Aquí hi ha bones instal·lacions i un paisatge increïble", va manifestar Duna.
Ara les dues viuen a un lloc ben diferent d'aquest. "La vida allà és molt diferent. El menjar, els horaris, la cultura... Tot". Tant Duna com Alba van coincidir. Com també en el tema de l'alimentació. "Allà els atletes, la gran majoria, mengen malament, tot i que fan bons resultats. Creiem que és genètic. Nosaltres tenim una nutricionista aquí i sí que seguim un pla, encara que sigui a distància. També a nivell psicològic".
Una aventura i un somni nord-americà amb data de caducitat, però que està sent aprofitat al màxim per les dues germanes Viñals, Duna i Alba. Pur talent del tartà andorrà.
